10.06.2025 - 10:19
|
Actualització: 10.06.2025 - 11:10
La Plataforma per la Llengua ha començat una campanya perquè els ajuntaments pressionin els països amb més dubtes o reserves sobre l’oficialitat del català. Fa una crida als municipis catalans perquè enviïn una carta a les ciutats, pobles o viles amb què estan agermanats a Àustria, Alemanya, Itàlia, la República Txeca, Suècia, Finlàndia i Croàcia perquè demanin als governs que “no posin traves” al català.
“És un tema molt important, volem ser ciutadans europeus de primera”, diu a l’ACN el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. “És una petita empenta cap al sentit correcte”, afegeix. La Plataforma ha fet un model de carta amb els idiomes dels països en qüestió que cada municipi pot adaptar.
La carta, disponible en línia, es posa a disposició de tots els ajuntaments perquè la facin arribar als seus municipis agermanats, i es pot adaptar a qualsevol peculiaritat. Segons Escuder, “cap ajuntament de Catalunya no hauria de tenir cap problema” per a adherir-se a la iniciativa, que els portarà “poca feina”.
“Tota pedra fa paret”, remarca el president de la Plataforma per la Llengua, que creu que si els governs que dubten més de l’oficialitat del català comencen a rebre sol·licituds de municipis del seu país “potser veuen que estan prenent decisions que no tenen cap sentit”.
“A ells no els perjudica en res, no els costa res i, en canvi, hi ha ciutadans europeus amb agermanament a ciutats dels seus estats que no estan contents”, explica. Per Escuder, l’oficialitat és a hores d’ara bàsicament una qüestió de voluntat política: “El PP ha jugat les seves cartes per anar en contra del català”, lamenta el president de la Plataforma per la Llengua, que demana també al govern espanyol que faci “un últim esforç” per a desencallar la mesura.
La carta
La missiva que la Plataforma per la Llengua posa a disposició dels ajuntaments per pressionar per l’oficialitat del català explica que durant gairebé dos anys hi ha hagut temps “suficient per a analitzar amb rigor” tota la documentació aportada per Espanya sobre el tema.
En aquest sentit, expressa “preocupació” per la possibilitat que els estats dels municipis agermanats puguin vetar el català. “Us demanem humilment que des del vostre ajuntament pugueu traslladar aquesta inquietud al vostre govern nacional i l’encoratgeu a donar suport a la proposta. Amb aquest gest, contribuiríeu a fer possible una Unió Europea que protegeixi millor el seu patrimoni cultural i lingüístic”, assegura la carta.
