La Plataforma per la Llengua i el CICAC, decidits a impulsar l’ús del català entre els advocats

La Plataforma per la Llengua i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC) han presentat la campanya “Defensem en català, defensem el català”, amb l’objectiu d’impulsar i normalitzar l’ús del català entre els professionals del dret. La iniciativa s’adreça especialment als advocats en actiu i als estudiants de dret, per fer valdre els drets lingüístics i demostrar que el català pot ser també llengua habitual als jutjats.

L’acte de presentació s’ha fet a la Sala de Columnes del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) i hi han intervingut el president del CICAC, Joan Martínez; la vice-presidenta de Plataforma per la Llengua, Mireia Plana, i la secretària per a l’Administració de Justícia del govern, Iolanda Aguilar. També hi han participat el president de la Comissió de Llengua del CICAC, David Casellas, i el diputat de la junta de govern de l’ICAB i membre de la comissió de justícia de la Plataforma per la Llengua, Frederic Munné.

Plana ha remarcat que la llengua pròpia hauria de ser la de l’ús normal en tots els àmbits de la societat i que, en el cas de la justícia, cal visibilitzar advocats que ja treballen habitualment en català. Segons que ha explicat, aquesta visibilització és clau per generar referents i trencar amb la idea que el català és inviable o marginal als jutjats. També ha destacat que cal encarar la situació amb valentia col·lectiva i compromís institucional. La campanya inclou vídeos a les xarxes socials amb advocats com ara Andreu Van den Eynde, Jordi Pina, Anaïs Franquesa, Marina Roig, Nàsser Aoukhiyad i Marina Pellín, que expliquen la seva experiència utilitzant el català en l’exercici professional. A més, vol interpel·lar directament els estudiants de dret, perquè s’ha detectat una manca d’ús del català a les facultats, fet que després repercuteix a la pràctica professional.

Només el 6% de les sentències són en català

La secretària de Justícia del govern, Iolanda Aguilar, ha denunciat la desconnexió entre l’ús social del català i l’ús judicial. Ha recordat que, malgrat que un 32% de la població s’expressa habitualment en català, solament entre un 6% i un 7% de les sentències són redactades en aquesta llengua. A més, el 80% de les sol·licituds per tramitar causes en català no són ateses, tot i que els ciutadans tenen el dret de fer-ho.

Aguilar ha atribuït aquesta situació a la inèrcia castellana del sistema judicial, a la manca de coneixement de la llengua entre jutges i fiscals –tot i que ha dit que hauria de ser una exigència– i a la centralització de l’administració, amb lleis, jurisprudència i documents de treball essencialment en castellà. Per això, ha defensat que l’ús del català ha de ser també una qüestió d’estatus jurídic i polític.

Els advocats joves fan menys ús del català

Segons una enquesta que Plataforma per la Llengua va publicar el 2022 entre els col·legis d’advocats del país, el 75% dels lletrats es relaciona habitualment en català, però solament el 36,6% l’utilitza per presentar escrits o intervenir a sala. El 45,8% fa sempre les intervencions orals en castellà i el 57,3% no presenta mai els escrits en català.

A més, la situació empitjora entre els professionals de quaranta anys o menys: tot i que un 64,2% són catalanoparlants habituals, solament un 27,9% fa servir la llengua en l’exercici professional. Per això, la campanya defensa que l’ús del català als serveis legals no sols és un dret, sinó també una millora de qualitat i una eina de sensibilització per fer valer els drets lingüístics.