Pioners

VilaWeb
Redacció
06.09.2022 - 05:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’ any 1901, amb només dinou anys, Andreas Madsen abandonà la seva Dinamarca natal, rumb a l’Argentina. A Buenos Aires, s’enrolà en la Comisión de Límites de Francisco Pascasio Moreno (el famós Perito Moreno) i es trobà, ell que era mariner, posant fites a la frontera entre Xile i l’Argentina, als Andes patagònics. S’hi quedà. Fou un dels primers colonitzadors de la zona, al costat d’una escassa i bigarrada colla d’altres europeus i americans hiperboris que van aprendre a conviure amb els igualment escassíssims indis tehueltxes de l’àrea. La vida d’aquella gent fou una epopeia, tots sols en aquelles gèlides immensitats. Al Canadà o als Estats Units ja s’havien viscut històries semblants, com les de Daniel Boone o David Crockett. Foren estrenus i veritables pioners.

Antigament, els francesos anomenaven pionniers els soldats d’infanteria que marxaven al davant dels exèrcits. El dendròleg i escriptor anglès John Evelyn, a Sylva or a discourse of forest-trees (1664), ja utilitzà el terme pioneer en el modern sentit de persona capdavantera. La colonització dels far west nord i sud-americans fou obra de pioners, tasca reflectida més tard en innombrables pel·lícules més o menys passables. La seva dimensió èpica va ser convenientment exaltada, però no sempre es feu notar prou la remarcable inscripció ambiental d’aquella gent, sens dubte forçada per la necessitat, però també conseqüència de l’imaginari d’arrel calvinista que arrossegaven dels seus països d’origen. Els abusos i les matances de bisons o de cérvols andins vingueren després.

«El pioner conquereix, però no destrueix», deixà escrit Andreas Madsen, tot lamentant-se de les aniquilacions faunístiques i de les tales abusives. En efecte, després dels pioners, arribaren els aprofitats. Segles abans, havia passat el mateix al Vell Món. L’abundància relaxa els costums i aboca els marginats a emigrar per rejovenir el sistema en terres encara verges. Però a la Terra s’han acabat els exteriors colonitzables. Potser per això hem posat l’esguard fora del planeta i, ja des dels anys seixanta, vam començar a enviar a l’espai les sondes justament anomenades Pioneer. N’és hereu l’astromòbil Perseverance, que, des de febrer de 2021, campa pels deserts de Mart. Algunes veus són partidàries de colonitzar el planeta vermell, tasca no gens senzilla i no sé si gaire sensata: després dels pioners, hi enviarem els aprofitats de consuetud per reproduir la nostra brillant trajectòria d’espoliadors esbojarrats i ineficients…?

Ramon Folch. Doctor en Biologia, socioecòleg i president d’ERF (Barcelona).

Llegiu l’article complet a Mètode.

Què és Mètode

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes