Avui a migdia el president Sánchez ha estat més d’una hora a la televisió per a dir que allargarà l’estat d’alarma fins al 26 d’abril. Com ja hi estem acostumats, ha deixat a l’aire més interrogants que no pas respostes, que potser dijous vinent quan el Congrés espanyol aprovi la seva proposta s’aclariran una mica més. De moment, això implica que moltes pimes i autònoms continuaran sense ingressos quinze dies més, la qual cosa fa més urgent encara la necessitat de liquiditat per a una part molt important de la societat. ‘Tenim davant una crisi de liquiditat mai vista en l’economia i les empreses; si no injectem liquiditat a les nostres pimes i autònoms, la destrucció d’empreses serà insuportable per al nostre país. La mesura que proposem és possiblement la de menys risc i més efectivitat de què podem disposar en un moment com l’actual; no entendríem que, tenint tots els drets legals de les empreses perquè tenen els seus recursos, estiguin captius quan el govern [espanyol] ha obert l’aixeta al finançament’, sentenciava el president de la Plataforma Multisectorial contra la Morositat (PMCM), Antoni Cañete.

I a quines mesures es referia? Doncs que han detectat que el 31 de desembre de 2019 les companyies del mercat continu borsari (incloses les de l’Ibex) tenien factures pendents de pagar als proveïdors per valor de 122.000 milions d’euros. Així mateix, la PMCM ha consultat els períodes mitjans de pagament de les administracions públiques durant el desembre del 2019, que el Ministeri d’Hisenda acaba de fer públics. S’hi detalla que van restar pendents de pagament (excedint els terminis legals) factures d’un import de 8,6 milions d’euros. Contra la xifra conjunta de totes dues dades ‒el muntant supera els 130.000, Cañete diu que ‘posar en circulació aquesta enorme quantitat de diners pendent de pagament i de compliment obligatori, tant per part de les administracions com de les companyies amb més capacitat de finançament del nostre país, generaria una enorme quantitat de liquiditat entre les nostres pimes i autònoms i un aspecte fonamental, sense perill per a l’estat i d’efecte immediat’.

D’acord amb aquestes dades, la PMCM demana amb urgència màxima i mitjançant un reial decret llei que s’ordeni la liquidació de totes les factures pendents de pagament per part de les administracions públiques i l’obligatorietat per a les grans empreses o, si no, per a les cotitzades al mercat continu, de complir la llei vigent de lluita contra la morositat.

És important que això es pogués dur a terme, perquè en principi sembla la part més senzilla, però n’hi ha una altra per a fornir liquiditat a les pimes: els bancs. Precisament ahir la Cecot aconsellava per carta als seus associats que no aturessin els pagaments per evitar una frenada que pot dur conseqüències greus a l’economia. El president, Antoni Abad, ja havia demanat per carta a les entitats bancàries, dilluns passat, que ajudessin les empreses, apel·lant al seu compromís social, que aportessin la confiança i el suport que es mereix i necessita el teixit empresarial en un entorn incert com l’actual.

Al capdavall, els demana un comportament diferent que el que han tingut en moments complicats de la història recent. Les demandes són de sentit comú, però no sempre és el que domina en el sector financer. Tornaran a la societat el ‘favor’ del rescat que ens va costar 60.000 milions a tots? I què demana Abad? Doncs de no exigir avals a l’empresa que accedeix a les línies de l’ICO o ICF o que, en cas de demanar-lo, es formalitzi pel 20% del crèdit no garantit per l’ICO. Explicita que es pot entendre que, en funció de la solvència de l’empresa, l’entitat bancària tingui una exposició que vulgui cobrir. Ara, ‘assumir una doble garantia’, ‘seria inadmissible’. També demana de facilitar-hi l’accés ràpid i àgil i d’eliminar la comissió per cancel·lació anticipada, amb l’objectiu de facilitar el despalanquejament en el moment que l’economia es recuperi. I, com a última cosa, reduir tant com sigui possible les comissions per devolucions de rebuts i així evitar un sobrecost excessiu per a les empreses.

De manera addicional, la Cecot va avançar a les direccions dels bancs que, sense aquestes mesures, l’empresari serà refractari a endeutar-se al mercat financer i paralitzarà pagaments, cosa que, com ja s’ha dit anteriorment, és la pitjor de les opcions. Ja fa dies que es va dient que si tots els ajuts són per la via creditícia, molts empresaris ‒que estan escarmentats i que ara tenen una situació financera més sanejada que no pas en la crisi anterior‒ tenen por d’incrementar molt el seu endeutament, per la qual cosa optarien per sortides més fàcils, com ara l’esmentada. I aquesta és la gran por en aquests moments, el trencament de la cadena de pagament, que ens pot dur a la desaparició de moltes pimes i autònoms. Tant la idea del decret per a obligar a pagar els deutes pendents com la d’apel·lar a la responsabilitat social dels bancs a l’hora de donar finançament, em semblem positives a l’hora de conservar el nostre teixit empresarial, que necessitarem en el millor estat possible, quan hagi passat la crisi sanitària, per a refer l’activitat i tractar de tornar a una normalitat, que, no ens enganyem, pot trigar a assolir-se.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.