Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Fem memòria. Per pal·liar els efectes econòmics produïts per la crisi sanitària actual, el 28 d’abril de l’any passat el govern espanyol va ampliar la suspensió del termini per a sol·licitar la declaració de concurs de creditors, primer fins al 31 de desembre de 2020 i, més tard, fins al 14 de març de 2021. D’aquesta manera, el deutor que s’ha trobat en situació d’insolvència durant aquest temps no ha estat obligat a sol·licitar el concurs de creditors fins… diumenge vinent. I ja el tenim al damunt, amb molts empresaris preocupats perquè senten dir coses, rumors dels mitjans, però res oficial.

És cert que aquesta mesura ha evitat molts concursos de creditors aquests últims mesos, però pocs dies abans que acabi la moratòria inevitablement hom es pregunta què passarà d’ara endavant. Tot fa pensar que el govern espanyol acabarà fent una tercera pròrroga, però en un moment o altre ens trobarem amb una autèntica allau de sol·licituds de concursos. Cal fer-hi alguna cosa més. No n’hi ha prou d’anar aprovant moratòries. Això no fa sinó ajornar el problema i fer-lo més gros.

I ja ho és prou, de gros. Divendres passat el Consell General de Col·legis de Gestors Administratius publicava el seu baròmetre amb unes dades molt preocupants. Malauradament, em diuen que no les tenen desglossades per comunitats. El baròmetre diu que a escala estatal continuen tenint ERTO més de 300.000 empreses. Una dada reveladora és que totes aquestes empreses –o la gran majoria– necessiten més finançament per sobreviure en aquests moments. I de les pimes que compten amb alguna operació ICO, però no tenen ERTO, calculen que unes 120.000 necessiten més finançament per a poder continuar. En canvi, de les que no han sol·licitat encara operacions avalades per l’ICO, o que no els el van concedir, compten que més de 200.000 han d’obtenir finançament per a assegurar el seu futur. Per una altra banda, s’apunta que avui el 6% de les pimes no poden atendre els seus compromisos de pagament. I finalment ve la dada que em sembla més forta. Segons que diuen els gestors, unes 130.000 pimes esperen a presentar concurs de creditors que, fins ara, han frenat per la moratòria.

Com podem veure, el panorama és angoixant. No sé el grau de fiabilitat de les xifres que surten de l’enquesta a sis mil gestors feta a tot l’estat espanyol. Però, malgrat semblar molt alt, el problema hi és i el govern espanyol hauria de dir què pensa fer. Enric Rius, assessor fiscal de la CECOT, em comenta que probablement al consell de ministres vinent hi haurà una nova moratòria, però que si no va acompanyada d’ajuts directes no farà sinó agreujar els problemes de moltes empreses i dels seus creditors. “Una moratòria no resol mai el problema de fons. Si ara l’allarguen uns quants mesos, estarem igual quan venci, si no es fa res més, perquè el problema de la insolvència de les empreses només es pot resoldre amb diners.” I vol deixar clar que no es tracta de més crèdits. “Moltes pimes i autònoms ja van prou ‘dopats’ de crèdits; necessiten ajuts directes, diners que els permetin d’encarar els deutes o una quitança que els alleugi el seu balanç enfront dels bancs.”

Creu que les empreses que van malament ja havien d’haver presentat concurs –malgrat la moratòria–, perquè si el futur no el veuen clar, com més esperin, pitjor per a tots. Dit això, entén que moltes no ho vulguin fer, perquè la llei concursal implica estar marcat per tota la vida. “Avui –afegeix– és una estigmatització. A una pime que hagi passat pel concurs i se’n surti, li queda l’estigma, la qual cosa vol dir que bancs i proveïdors li faran les coses més complicades per a la seva activitat.”

En aquest context, el govern espanyol ja fa tard, tot i que sembla que molt aviat (potser demà) sabrem alguna cosa més sobre el pla de reforç de la solvència empresarial, dotat amb 11.000 milions d’euros, que va anunciar el president Sánchez, amb molt rebombori mediàtic, fa unes quantes setmanes. A Madrid diuen que aquests diners anirien a parar a tres fons. Un, a injectar ajudes directes a les empreses més afectades per la crisi mitjançant les comunitats autònomes; un altre, a reestructurar els crèdits avalats per l’ICO, en el qual les quitances serien l’últim recurs; i el tercer, de menor grandària, a recapitalitzar pimes.

Això aniria acompanyat d’una altra moratòria, que tindria l’objectiu de deixar en suspens els procediments per donar temps que el nou paquet d’ajudes faci efecte i permeti d’evitar part d’aquests concursos, donant marge també al govern espanyol perquè revisi l’actual legislació concursal. Molta feina i molt poc temps. Enric Rius és molt clar sobre aquesta possibilitat. “Si la moratòria es fa per tres mesos més, per exemple, els diners transferits han d’arribar de seguida. Si és així, encara salvarem empreses. Però si triguen gaire, la nova moratòria no haurà servit de res i es causaran problemes més forts i a moltes més empreses.”

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.