Llegia abans-d’ahir la notícia sobre el pla d’ajuts directes a les empreses que, amb força rebombori mediàtic, va presentar el president Pere Aragonès, acompanyat de diversos consellers i responsables dels agents socials catalans. En alguns mitjans, escoltant o llegint la notícia, vaig tenir la sensació que la Generalitat acabava d’anunciar un nou pla de mil milions d’euros d’ajuts directes a pimes i autònoms. D’on els han trets?, vaig pensar. Però no, no era això. Comunicava la decisió de repartir els 993 milions que el govern espanyol havia anunciat el 12 de març i dels quals havia deixat el repartiment a les mans de les comunitats autònomes, després de l’embolic que s’havia originat arran dels codis sectorials que en resultaven beneficiats. Ara, això sí, s’hi afegeixen 60 milions de la Generalitat, amb la qual cosa la xifra global ultrapassa els mil milions, que sempre sembla més important.

El fet més destacat és que l’acord amplia els sectors CNAE que en sortiran beneficiats de 96 a 191, amb un total de 189.861 empreses i autònoms inclosos. Els 60 milions d’euros addicionals es repartiran entre els treballadors que, del gener al maig del 2021, hagin resultat afectats per un ERTO de qualsevol activitat o a treballadors amb un contracte fix discontinu que hagin rebut aquesta percepció i que no s’hagin reincorporat plenament al lloc de feina. Fet i fet, tocaran uns 600 o 700 euros per treballador, segons el temps que hagi estat a l’ERTO.

Superat el malentès que fossin nous ajuts, vaig voler veure què en deien les patronals. Tinguem present que l’estat espanyol, fins ara, era l’únic que no havia donat ajuts directes a les empreses i autònoms, malgrat les demandes que feia tothom. A la Moncloa no es volien adonar del risc que els ajuts dissenyats durant la pandèmia també tenien un cost addicional: d’una banda, els ERTO, que implicaven un cost per a les empreses i, d’una l’altra, els préstecs ICO, que són una via d’endeutament.

Bé, la PIMEC celebrava que s’hagués definit l’ampliació dels ajuts directes a les empreses afectades pels efectes de la covid-19 i que es tingués en compte la dimensió amb els nous ajuts que poguessin venir. Lamentava, això sí, que malgrat l’ampliació fins a 191 àmbits, encara no arribessin els ajuts a totes les empreses de la cadena de valor afectades, perquè hi ha sectors que han rebut les conseqüències de la pandèmia –com ara el de les oficines de farmàcies o alguns sectors industrials i de serveis de la cadena de valor– que continuen restant fora d’aquesta mesura. Per això valoraven positivament l’anunci de tramitar una convocatòria d’ajuts addicionals per a aquelles empreses amb pèrdues que s’han quedat fora, amb una atenció especial a les més petites. El president de la patronal, Antoni Cañete, insistia en la necessitat absolutament vital de no deixar ningú enrere i recordava que la reactivació de l’activitat de les pimes i els autònoms és fonamental per a la recuperació econòmica del país.

En una línia semblant, s’expressava la CECOT, que es felicitava de l’arribada dels ajuts, malgrat que tenien moltes limitacions i venien massa tard. “Cal insistir que fins ara tots els ajuts proposats han tingut una forta orientació social, que entenc que era absolutament necessària –deia el president de l’entitat, Antoni Abad–. Però cal tenir en compte que fins ara no s’havia facilitat encara cap ajut directe a l’empresa.”

De totes maneres, a la CECOT veuen un problema que cal resoldre. Insten el govern espanyol a modificar la finalitat dels ajuts i a ajustar les dates, perquè són pensades per a un període molt més curt de resolució. “Recordem que es preveu que aquests ajuts s’han de destinar a satisfer deutes i pagaments a proveïdors i més creditors financers i no financers, a més dels costos fixos, pendents de pagament. Com que els ajuts són finalistes s’han d’aplicar a solucionar venciments entre el primer de març de 2020 i el 31 de maig de 2021, sempre que procedeixin de contractes anteriors al 13 de març de 2021”, m’explica Enric Rius, assessor financer de la CECOT. Entén que cal adaptar les dates, perquè aquests ajuts no arribaran a l’empresa –anant bé– fins a la segona quinzena de juliol. Això farà impossible, en alguns casos, de satisfer aquest requeriment de deute i pagaments a proveïdors. Cal allargar les dates, doncs. Si no es fa –afegeix–, “aquest criteri perjudica greument les empreses que han suportat la situació amb recursos propis o finançament particular”.

I els diners, quan arribaran finalment a la butxaca dels beneficiaris? La idea del govern és començar a repartir els ajuts tan aviat com es pugui. El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, va dir durant l’acte: “El nostre objectiu és donar resposta al gran volum de sol·licitants previst i de dades a gestionar, i establir un procediment de concessió i pagament tan àgil com sigui possible.” També el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, va apuntar l’objectiu del govern: “A partir de la setmana vinent les empreses que compleixin els requisits podran començar a sol·licitar els ajuts, perquè a final de juliol es comencin a distribuir.” I per no caure en el patafi dels autònoms de l’any passat, va dir: “La línia empresarial d’ajuts és pensada per a empreses afectades per la pandèmia que són viables i han tingut un endeutament. No són ajudes per als primers que arribin. No cal córrer.”

Sembla, doncs, que, finalment, a final de juliol es començaran a repartir! Això vol dir que molts els rebran a l’agost. Parlem d’un conjunt d’ajuts que el govern Sánchez va aprovar el 12 de març. Això vol dir que, malgrat dur el segell d’urgència, hauran tardat cap a cinc mesos a arribar al destinatari! Què els pot haver passat a les pimes i autònoms que han estat al límit durant tot aquest temps? Alguna cosa falla en les administracions d’aquest país. No és cap sorpresa, però quan hi ha una urgència com ara, les ineficiències tenen un cost massa alt i no es poden permetre. Que s’hagin tancat empreses per culpa del retard és d’una irresponsabilitat difícil d’imaginar en un país del primer món. Algú calcularà mai quin cost social ha tingut, tot plegat?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.