Pimes i autònoms, en estat d’alerta màxima

Patronals i gestors administratius exigeixen una actuació urgent a Madrid i a Brussel·les per a trobar solucions efectives a l’encariment energètic que ofega moltes empreses, en uns moments que han d’afrontar una munió de problemes

Jordi Goula
28.09.2022 - 19:40
Actualització: 28.09.2022 - 21:01
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Veritablement, moltes pimes i autònoms fa uns quants anys que no deixen de tenir ensurts. Només acabats de sortir de la gran crisi, va arribar la pandèmia, i ara –molt més endeutats i amb els interessos que s’enfilen– han de fer front a l’alça brutal dels preus, en general, i de l’energia, en particular, que col·loquen els marges en situació d’alerta màxima. La lentitud en les decisions dels governs d’aquí i de la UE afegeix tensió i els bancs tampoc no sembla que ajudin gaire a amorosir la situació.

Fa uns deu dies el Consell General dels Col·legis de Gestors Administratius va presentar el seu “Baròmetre del gA”, i ens alertava sobre el fet que el 40% dels petits i mitjans negocis de l’estat espanyol poden haver tancat amb pèrdues el primer semestre del 2022. El baròmetre insisteix que més de 700.000 pimes tenen serioses dificultats de liquiditat. I va més enllà: “En aquests moments hi ha en fallida tècnica unes 90.000 empreses.” És a dir, no poden complir les seves obligacions financeres. O si ho voleu, en termes comptables, tenen un deute acumulat superior als actius de l’empresa. “Abans de l’estiu ja informàvem que més de 100.000 pimes estaven en aquesta situació. Segons informacions recents, a l’agost en van desaparèixer 20.000. El baròmetre assenyala que ara hi ha 90.000 negocis en situació crítica. Però, a més, hi ha 250.000 pimes que es troben seriosament amenaçades de desaparèixer si no es prenen mesures que els ajudin a superar la manca de liquiditat i de rendibilitat actual”, comentava el president del col·legi, Fernando Jesús Santiago Ollero.

I per il·lustrar la situació, posava un exemple del que passa en la relació amb algunes entitats financeres. Explicava que el 25% de les pimes tenen en aquests moments un crèdit d’ICO Covid. D’aquestes, el 85% s’han trobat traves dels bancs a l’hora d’ampliar els terminis d’amortització que recull el codi de bones pràctiques, en vigor. Doncs bé, deia això: “Fa tot just dues setmanes, un gran banc m’informava que si volia ampliar els terminis del meu ICO Covid havia de ser conscient que em considerarien dubtós i no em continuarien ajudant amb nou finançament. A més, em van indicar que de carència res, que el banc estava concentrat a recuperar, com més aviat millor, el principal, perquè temien una marxa enrere en els avals, com va passar fa anys, durant la crisi financera.”

I la sensació és generalitzada entre els gestors, que són els qui veuen més de la vora les situacions reals de les pimes. Segons el baròmetre, el 90% d’aquests professionals consideren que la situació empitjorarà els mesos vinents i això perjudicarà els negocis. “La situació no és fàcil, encara tenim incerteses serioses, però cada dia les certeses són pitjors: inflació, tipus d’interès, consum, manca de liquiditat, desproveïment de matèries primeres… No és pas cosa d’espantar, sinó de ser conscient de la situació i que es prenguin les mesures que calen en aquest moment.” I esmenta aquestes: facilitar liquiditat, deflactar els imposts, revisar l’IVA d’alguns productes, cercar solucions alternatives al cost de l’energia, reduir la pressió de les assegurances socials i flexibilitzar el mercat de treball tant com sigui possible.

Però els gestors administratius no són els únics que han fet un crit d’alarma aquests dies. Les patronals PIMEC i CECOT han alertat dels perills que han d’encarar moltes pimes en aquests moments. La PIMEC va presentar dijous passat els resultats de l’enquesta sobre “L’impacte de la crisi energètica a les pimes” i les conclusions a què arriba no són pas per a saltar d’alegria.

Les dades obtingudes constaten que per a una quarta part de les empreses, el pes de la despesa energètica sobre els ingressos és del 15% o més, i el 2021 era del 5,8%; per tant, gairebé es triplica. Tenint en compte l’augment del pes que té ara la despesa energètica sobre els ingressos, i sobre el marge, la meitat de pimes catalanes poden entrar en pèrdues. “Aquests efectes –diu– es poden començar a notar el primer trimestre del 2023.” Si el preu de l’energia continua aquesta tendència ascendent, un 25% de les empreses pot trobar l’activitat compromesa i això pot fer perillar 480.000 llocs de feina.

En la presentació, el president de la PIMEC, Antoni Cañete, també va explicar: “De la mateixa manera que la pandèmia va accelerar la transformació digital de les pimes, constatem que les petites i mitjanes empreses manifesten ara la seva opció decidida per la transició energètica.” Concretament, el 80% de les empreses han actuat per reduir el consum energètic, tot i que la majoria són de baix impacte, com ara la il·luminació de led. Cañete va exigir polítiques urgents que incentivin i facilitin la transició energètica, tot posant el focus dels Fons Next Generation, com una de les palanques clau per a produir aquest canvi.

Hi ha un altre risc que va posar en relleu el president de la comissió d’energia de la patronal, Joan Vila: “Amb la lenta i progressiva recuperació dels enviaments per mar, es pot veure que en els dotze mesos vinents el transport global es normalitzarà, i això farà caure novament els preus dels productes d’importació a nivells anteriors a la primavera de 2021. Per tant, si els preus de l’energia a Europa continuen amb la dinàmica actual, les empreses manufactureres europees no podran competir amb els productes fabricats en unes altres regions del món.” Em sembla una reflexió molt encertada, i de la qual es parla poc.

Per una altra banda, dilluns, mitjançant una carta signada pel president, Xavier Panés, la patronal CECOT instava la Unió Europea i el govern espanyol a intervenir urgentment el preu del gas, arran de la greu crisi energètica que afecta el continent i que fa perillar la viabilitat de les empreses catalanes i fa minvar el poder adquisitiu dels ciutadans. Feia una crítica a les mesures adoptades pel govern de Madrid i aprovades per la UE i assegurava que no han tingut l’impacte mínim necessari en les factures. “Les empreses ens alerten que l’anomenada ‘excepció ibèrica’ ha implicat tan sols entre un 10% i un 20% de reducció de cost energètic, una reducció poc significativa en comparació amb la pujada exponencial de la despesa”, afegia.

I va insistir que les empreses del sector industrial han vist multiplicada per quatre, si no per més, la despesa elèctrica i, en cas del gas, s’ha arribat a multiplicar el preu de factura per deu, una situació que amenaça la viabilitat de moltes empreses catalanes. D’aquí ve que la CECOT continuï reclamant a les autoritats competents que s’apliquin de seguida mesures que alleugereixin la despesa energètica, a banda d’una reforma profunda del mercat elèctric.

I proposen que, mentre es decideix com han de ser en un futur els mercats de l’energia, s’intervingui el preu del gas, que és el veritable culpable de la crisi energètica actual. “Necessitem que els governants estatals i europeus actuïn immediatament amb mesures que tinguin un efecte contundent i molt a curt termini durant aquests últims mesos del 2022 si volem evitar el tancament de produccions al nostre territori.”

En definitiva, podem veure una situació de base que és la mare del malestar que hi ha entre els empresaris i la por i la incertesa entre els treballadors, dos fets que, al capdavall, són en el fons de totes les retallades del creixement de l’activitat, que els analistes preveuen i que hem anat comentant aquestes darreres setmanes (vegeu la píndola d’abans-d’ahir).

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes