Un horitzó com més va més carregat i enrarit

L’OCDE, els gestors de compres i l’institut IFO coincideixen a veure una Alemanya en recessió · Enèsima rebaixa per a l’economia espanyola, mentre l’AIReF apunta a una davallada del -0,2% en el PIB del tercer trimestre

Jordi Goula
26.09.2022 - 20:00
Actualització: 27.09.2022 - 08:38
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“La inflació de la zona de l’euro cada vegada és més forta i el creixement s’afebleix”, ha sentenciat aquest matí, en un acte a Madrid, el vice-president del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos. “Veiem que en el tercer i quart trimestres hi ha hagut una desacceleració important i ens podem trobar amb creixements que s’acosten a zero”, ha afegit. I encara: “Aquest mes s’espera que la inflació s’hagi accelerat fins al 9,6%, un rècord per al bloc monetari de 19 països.” Per acabar, ha assenyalat que hi ha molta més preocupació a Alemanya, on ara viu, que no pas a Espanya. Ha admès també, que el BCE ja s’imagina una recessió si la situació empitjora, que es reflectiria en una baixada del PIB a Europa de gairebé l’1% el 2023 i una inflació del 7%.

Curiosament, pocs quilòmetres més enllà, en una localitat de Toledo, Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya, parlava en termes molt semblants. “La recuperació de l’economia espanyola respecte dels nivells previs a la pandèmia –deia– va més endarrerida que no en el conjunt de l’àrea de l’euro i es manté incompleta i heterogènia per sectors.” Esmentava els indicadors de confiança més recents, que assenyalen una pèrdua de dinamisme de l’activitat i de la despesa dels agents, i afegia que ja es comencen a observar signes d’alentiment als principals indicadors de consum i inversió. “Les projeccions macroeconòmiques del BCE del setembre –deia finalment– van revisar el creixement del PIB de l’àrea de l’euro per al 2023 a la baixa i la inflació a l’alça a tot l’horitzó de projecció. El deteriorament de les perspectives és especialment marcat a l’economia alemanya, que es podria contreure el 2023.”

I gairebé a la mateixa hora, però a mil quilòmetres de distància, el secretari general de l’OCDE, Mathias Cormann, presentava el report intermedi de perspectives econòmiques de la institució. Les notícies que llegia tampoc no eren bones. D’entrada, era més pessimista que no pas el govern espanyol, fins i tot després de la revisió a la baixa de la setmana passada, sobre el creixement econòmic el 2023. Ara només s’espera una progressió del PIB de l’1,5%. Això vol dir que corregeix a la baixa, en set dècimes, les projeccions que havia fet al juny, tenint en compte una previsió global, i sobretot europea, més pessimista.

Contextualitzat, val a dir que aquest 1,5% superarà netament el discret augment del 0,3% que es preveu per al conjunt de la zona euro (sobretot per la recessió pronosticada a Alemanya). Segons l’informe, la situació s’hauria de moderar una mica l’any que ve, però sense tornar ni de lluny a la situació d’abans de la crisi. Per exemple, la inflació prevista a Espanya serà del 5%, inferior –llavors sí– a la del conjunt de la zona euro (7,5% a Alemanya, 5,8% a França, 4,7% a Itàlia…), que continuarà enfangada pel problema del subministrament energètic.

Per curar-se en salut, el secretari ha subratllat l’efecte de les incerteses sobre l’evolució del creixement que envolta aquestes previsions, en un moment en què el món es va recuperant dels danys causats per la pandèmia. “Per exemple, una escassetat de combustible més greu, especialment de gas, pot reduir el creixement a Europa d’1,25 punts percentuals més el 2023, amb una caiguda del creixement mundial de mig punt percentual addicional i un augment de la inflació europea d’1,5 punts més”, ha advertit.

El report també recorda que l’estat espanyol és un dels grans països desenvolupats on els costs energètics han pujat més en termes relatius amb la crisi actual. Això és degut a la gran dependència que té l’economia espanyola de l’energia, més gran que gairebé tots els altres països industrialitzats, agreujada ara per l’escalada de la cotització del petroli i del gas, i que per això afecta més el conjunt dels preus, com es fa palès quan s’analitza la inflació.

Bé, del feix de coses que s’han dit aquest matí, em preocupa molt la recessió que preveu l’OCDE a Alemanya, i que confirma les paraules del governador del Banc d’Espanya i del vice-president del BCE. Casualitats o no, precisament també avui eren esperats els indicadors de l’institut IFO, amb seu a Munic, sobre el curs de la seva economia. Doncs bé, han estat molt pitjors que no s’esperava. Se’n destaca una caiguda forta de l’índex de la confiança empresarial, per quart mes consecutiu, i també una baixada impressionant de les expectatives amb vista als mesos vinents.

De fet, tots aquests comentaris d’avui no fan sinó abonar allò que divendres passat apuntaven els gestors de compres (índex PMI) en l’avanç que fan cada mes sobre l’evolució empresarial del setembre. El balanç va ser molt negatiu per a la zona euro i, en bona part, el responsable de l’enfonsament de les borses de valors. A l’anàlisi d’Alemanya, l’informe diu que, igual com s’ha observat aquests tres darrers mesos, ha registrat una reducció de l’activitat total, perquè el seu índex PMI Compost s’ha desplomat fins a 45,9 punts (el punt d’equilibri és 50). És la lectura més baixa d’ençà del maig del 2020 i, excloent-ne la pandèmia, el nivell més feble d’ençà del juny del 2009. Sense comptar el confinament inicial per la covid-19 a començament del 2020, el declivi del sector dels serveis alemanys també va ser el més greu des del juny del 2009. La producció manufacturera, per una altra banda, va continuar disminuint a Alemanya, encara que el ritme de baixada s’ha moderat, en part, gràcies a l’atenuació de les dificultats a les cadenes de subministrament.

A la resta de la zona euro l’activitat total s’ha reduït al setembre per primera vegada d’ençà del febrer del 2021, perquè el tercer mes consecutiu de caiguda de la producció manufacturera ha anat acompanyat de la primera baixada de l’activitat al sector dels serveis d’ençà del gener passat. Mentrestant, les noves comandes de productes i serveis han continuat caient intensament per tercer mes consecutiu i la taxa de pèrdua s’ha accelerat a un ritme no observat des de l’abril del 2013 (descomptant els períodes de restriccions per la pandèmia).

Les conclusions sobre l’informe, que apunta l’economista en cap de la publicació, no deixen pas gaires dubtes. Diu que s’entreveu una recessió per a la zona euro, perquè les empreses assenyalen un empitjorament de les condicions i un augment de les pressions dels preus, tot vinculat amb un cost de les energies disparat. Les lectures preliminars de l’índex PMI indiquen una possible contracció econòmica del 0,1% del PIB el tercer trimestre i alhora una acceleració de la taxa de descens aquests darrers tres mesos, fins a assenyalar el pitjor resultat econòmic del 2013 ençà –excloent-ne els mesos de confinaments per la pandèmia. També comenta que la demanda s’enfonsa i que les firmes són cada vegada més pessimistes respecte de les perspectives. La conclusió és clara: “Els indicadors de futur de l’estudi assenyalen un declivi econòmic creixent per a la zona euro el quart trimestre, cosa que augmentarà les probabilitats que la regió caigui en recessió.”

No passa cada dia que tanta gent d’institucions diferents parli de la situació i que hi hagi un consens tan clar sobre el futur. El problema per a l’estat espanyol és que torna a entrar en una crisi de dimensió difícil de preveure, sense haver sortit encara del pou originat per la pandèmia, perquè en molts sectors no s’han recuperat els nivells previs. I encara una cosa que no ho he comentat: l’estimació que fa del PIB en temps real el model de l’AIReF indicava, el dia 23 de setembre, una baixada intertrimestral del -0,2%, corresponent al tercer trimestre. Fem la suma de tot plegat i no ens equivocarem gaire si diem que ja comença a ploure sobre mullat.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes