30.10.2020 - 19:50
El creixement del PIB de l’economia de l’estat espanyol ha estat del 16,7% intertrimestral, superior a les previsions oficials i dels gabinets privats, que eren al voltant del 13%. Aquest augment, més alt de l’esperat, sembla que respon a l’empenta forta del consum privat, amb un 20,7% de creixement, que ha sorprès els analistes, sense dubte, perquè les estimacions eren més baixes. També la inversió s’ha portat més bé que no es preveia, si més no, la part que no té a veure amb la construcció i l’habitatge.
És una bona notícia, però tampoc n’hi ha per a fer salts d’alegria. Ho dic perquè ja he vist mitjans que titulen que ‘Espanya ha sortit de la recessió’, com a fet concloent. Tot i que és veritat –no s’han superat més de dos trimestres de creixement negatiu– també ho és que el començament del quart trimestre, amb confinaments per tot arreu, no anima gaire a pensar que milloraran les previsions per a tot l’any, situades al voltant del -12% (el govern, un -9%). Ni tampoc que la recuperació sigui en forma de V, com ja hem comentat altres vegades. Sí que és clar que en el tercer trimestre s’ha recuperat un 59% del que s’havia perdut durant el primer semestre de l’any amb la covid-19. Això vol dir que encara queda un bon tros per a arribar als nivells d’abans de la pandèmia.
He fet alguns comptes sobre els sectors que permet l’avanç de l’INE i les dades de recuperació del terreny perdut –que són les més interessants– i són molt diferents els uns dels altres, si no he errat els càlculs. Així, per exemple, malgrat l’impuls del consum privat del tercer trimestre, ha recuperat el 59%, igual que el PIB, és a dir, que encara és molt enrere del punt de referència. Com a fet més positiu, hi ha la indústria manufacturera, que ha recuperat un 82%, de manera que és el sector que ha evolucionat més bé després de la forta caiguda del segon trimestre –llevat de l’agricultura, que ha continuat pujant.
La resta de sectors romanen a uns nivells de recuperació molt més baixos. La construcció, per exemple, és a un 60% d’abans de la pandèmia. Els tres sectors que estan més malament són: el d’activitats artístiques i recreatives, amb un 51%; el d’activitats professionals (molt lligat a l’activitat general) que presenta una recuperació del 50%; i el de comerç, transport i hostaleria, només amb un 42%. En aquests darrers és on els problemes són més forts, perquè tenen un denominador comú, el turisme, que ha desaparegut a l’estiu.
Tot plegat ha repercutit en l’ocupació. Això es veu en termes d’hores treballades, cosa que dóna una idea més adient que el de persones de l’EPA. Així, l’ocupació de l’economia, en termes interanuals d’hores treballades, ha disminuït un 6,2% i els llocs equivalents a temps complet decreixen un 5,5%, fet que significa un descens d’1,01 milions de llocs de feina equivalents a temps complet en un any.
La situació de l’estat espanyol tampoc no surt gaire ben parada de la comparació amb els nostres veïns en el creixement del tercer trimestre sobre l’anterior. Hem de partir de la base que, en el segon trimestre, a l’estat espanyol, la davallada va ser la més gran de la zona euro, la qual cosa significa partir d’una base més baixa. Doncs bé, així i tot, l’estat espanyol ha crescut menys que el francès (18,2%) i pràcticament igual que l’italià (16,7%) i més respecte a la mitjana europea (12,7). I dic que no n’ha sortit gaire ben parat perquè, en taxes interanuals, la caiguda del PIB és del 8,7%, mentre que la mitjana europea és la meitat (-4,3%). I també gairebé dobla Itàlia (-4,7%) i França (-4,3%).
En definitiva, la dada del creixement presentada per l’INE és millor de la que s’esperava –suposant que no canviïn aquest avanç–, però veient com van les coses aquests dies, només podem dir que som a la cua d’Europa i que ens queda molt per fer.
