En Peyu porta la vida amb el seu ramat de cabres al joc de taula per combatre el desconeixement rural

Gestionar un ramat de cabres alpines, elaborar formatge artesà i entendre els cicles de la natura. Aquests són alguns dels principals objectius del joc de taula El Corral (Mediterrània Games), que l’humorista Peyu i la seva companya, la veterinària Mireia Colonques, acaben de llançar al mercat basant-se en el seu projecte de Les Cabres d’en Peyu, l’explotació que tenen a Muntanyola (Osona).

En Peyu i la Mireia expliquen que la idea del joc va néixer de l’experiència com a pares, perquè a casa són afeccionats a jugar a aquest tipus de jocs de cartes amb les seves filles. A més: “Amb les visites guiades que fem, ens hem adonat que hi ha un desconeixement molt gran del sector primari”, assenyala la veterinària, que confessa que la idea del joc també és fer més proper el sector primari a les famílies, d’una manera lúdica però també pedagògica.

“Diem nens, però també hi ha adults que no en tenen ni idea”, afegeix en Peyu. “N’hi ha que es pensen que les cabres fan llet i ja neixen fent llet, però la comencen a fer quan s’han prenyat d’un mascle i han parit”, explica l’humorista. “A mesura que hi jugues, això queda claríssim”, puntualitza.

El desconeixement progressiu del sector primari no el veuen únicament en famílies i infants que viuen en ciutats, sinó també en els qui viuen en entorns més rurals. “Estem molt acostumats a anar al supermercat i comprar un formatge o una caixa de pollastre, però sense saber la història i la feinada que hi ha darrere d’aquests productes”, lamenta l’humorista.

En Peyu i la Mireia expliquen que, abans de treure el joc al mercat, el van provar amb amics i coneguts i infants de diferents edats. “Una de les coses més divertides és veure canalla petita fent servir el vocabulari propi de pagès: tinc una segalla, la faig adulta, la cobreixo amb un mascle, faig un cabrit…”, relata en Peyu.

L’objectiu del joc és aconseguir els tres formatges: un fresc, un semi i un curat. Per fer-ho, els jugadors –entre dos i quatre– es converteixen en pastors i formatgers. S’arrenca amb tres segalles, que són les cabres joves que encara no han parit. Al llarg de la partida, s’han de gestionar cartes de menjar, de llet, i de mascles reals com en Tirant lo Blanc o en Teriyaki. Tot plegat, mentre es vigila la salut del ramat per evitar problemes en les cabres que han parit, com ara la mastitis.

“I entremig, hi ha les cartes de putejar l’altra gent, que són les més divertides”, diu en Peyu. Per exemple, hi ha la carta de la burocràcia, “que si la tires a un jugador perd el torn, perquè està entretingut omplint papers, una cosa que passa normalment al sector primari”. També hi ha la carta de la sequera, que és quan et roben el menjar; la del camió cisterna, que és el que pren la llet al jugador; o la carta anomenada “la més cabrona”, un joc de paraules per assenyalar “quan obre una gran superfície a prop del petit productor, i envien tots els formatges a la merda”.

Les il·lustracions del joc són obra de Dani Gómez i s’inspiren en els animals reals que pasturen pels prats de les Cabres d’en Peyu, a Muntanyola. “Totes les cabres tenen nom i els animals que surten al joc estan basats en els nostres”, explica en Peyu. Per exemple, en Drop és realment el seu gos pastor, o la Mussap, la gossa de protecció.