21.04.2020 - 21:50
La crisi del 2008 ens va ensenyar que els tipus d’interès podien ser negatius –pagar perquè et guardin els cèntims– i la crisi del coronavirus ens va ensenyar ahir que el petroli també pot tenir un preu negatiu. Ahir el mercat del cru va viure un dia de bojos als Estats Units. El problema que hi ha actualment és que, de resultes de la paralització de l’activitat econòmica i social per l’epidèmia del coronavirus a tot el món, no hi ha demanda de petroli per a tanta producció. Això ha exhaurit la capacitat de les empreses productores d’emmagatzemar cru a les seves instal·lacions, de manera que el preu del petroli ha caigut en picat. Però què vol dir que el petroli cotitzi en negatiu als Estats Units? Pot semblar absurd, però a la pràctica significa que els productors paguen als compradors, als grans majoristes, perquè s’enduguin el cru que no són capaços d’emmagatzemar. És un simple càlcul de costs. Els surt més bé pagar perquè s’emportin el petroli que no pas aturar la producció o cercar alternatives d’emmagatzematge.
Tot plegat ve d’una història absurda que hem viscut aquests últims mesos. Rússia i l’Aràbia Saudita no van arribar a cap acord per a retallar la producció, quan els avions ja començaven a no poder volar, els cotxes s’estaven al garatge i les fàbriques anaven a mig gas. Finalment, la setmana passada van posar-se d’acord a corre-cuita per retallar la producció, juntament amb els Estats Units. Massa tard. Els contractes de futurs de maig vencien avui i ningú no sabia on guardar el producte comprat. Les refineries no tenen lloc, perquè no venen benzina ni gasoli, i als Estats Units, els milers de productors de petroli que el treuen amb el mètode del fracking no sabien on desar-lo.
Ara el problema és greu. Aquest matí el president Trump ha ordenat d’omplir fins al límit els dipòsits de reserves estratègiques dels EUA –a un preu de saldo, tot s’ha de dir–, fent una mica de lloc, i ha calmat una estona la gent. Però els productors de fracking saben que per sota de 30-40 dòlars el barril estan perduts a termini mitjà, perquè no fan la pau i estan endeutats fins al capdamunt. També saben que encara que ara retallin la producció l’Aràbia Saudita i Rússia, és molt difícil que el preu pugi, perquè no hi ha mica de demanda. Tenen un problema gros. Milers de petits productors poden desaparèixer i els Estats Units poden perdre la condició de primer productor mundial amb capacitat d’exportar. Potser és això que cercaven russos i saudites; però si era això, n’han fet un gra massa.
Com era previsible, els problemes del petroli de Texas han traspassat fronteres i els qui compraven l’europeu –el Brent de la mar del Nord– han anat a cercar el dels EUA i han fet baixar el preu del Brent (contractes per al mes de juny). Avui a mitja tarda baixava d’un 27% i es col·locava més avall dels 19 dòlars, mentre els contractes del juny del cru americà (WTI) baixaven d’un 45%, fins a 11 dòlars. Sobra petroli pertot arreu i el preu s’enfonsa! És un dany col·lateral del coronavirus que els països productors potser van negligir quan eren a temps de rebaixar-ne la producció.
Qui afecta més tot això? Doncs, a banda els productors americans esmentats, també les companyies. Repsol, per exemple, avui ha baixat d’un 6% a la borsa, però d’ençà de començament d’any ha reduït la cotització gairebé a la meitat. Ara, sobretot, afectarà països que depenen del petroli per a subsistir. És difícil que es respectin els acords de la setmana passada, perquè s’han de menester els diners per a fer funcionar la maquinària econòmica –i sobretot social– del país. Fins ara no s’han respectat els pactes, perquè hi ha països com ara l’Equador, el Brasil, Veneçuela, Guinea i Nigèria, en què la despesa social depèn dels ingressos que obtenen del petroli. També és el cas de Rússia, que importa més de la meitat del menjar que consumeixen els seus ciutadans i que no pot assumir aquesta despesa si no ven petroli. Tots aquests països són els que ho passaran pitjor i els que hauran d’encarar temps molt complicats.
I l’estat espanyol, com se’n ressentirà? En principi, hi ha de tenir un efecte positiu, perquè és un gran comprador. Però vet aquí les paradoxes del sistema. Ara que és barat, no es fa servir, i quan tot torni a funcionar s’encarirà. El fet cert és que al mercat de l’estat espanyol hi ha un oligopoli molt evident amb Repsol, Cepsa i BP, i després hi ha tot d’operadors independents més petits. L’oligopoli fa que la caiguda de preus del petroli no es reflecteixi gaire en el preu de les benzines, perquè hi ha poca competència. No ho espereu. I us diré per què. El petroli que ara és tan barat arribarà a les refineries –són contractes per al juny– d’ací a un parell de mesos o tres i llavors, probablement, ja haurà pujat una altra vegada. Llegia aquest matí que el preu del Brent ha caigut d’un 60% el 2020, però el de la benzina sense plom de 95 ha baixat d’un 7,5%.
I aquesta és la situació. No oblidem que és un mercat molt especial, molt volàtil, en què entren factors molt diferents i jugadors amb diverses estratègies, sovint contraposades. L’única certesa, sembla, és que sempre acabaran guanyant totes les ‘guerres’ els productors de la península aràbiga, senzillament perquè tenen el cost d’extracció més barat de tots, no arriba ni a 10 dòlars. Caldrà veure si les retallades de producció inicials que es van pactar la setmana passada es compleixen, o bé si caldrà fer-les més fortes, com també van pactar, per si de cas. Qüestió d’esperar…
