La setmana passada la policia grega va desallotjar el camp de refugiats d’Idomeni, on malvivien unes 10.000 persones amb l’esperança de travessar la frontera. El portaveu del govern, Giorgos Kyritsis, havia previst que l’operació durés uns deu dies, no obstant això, les autoritats només van tardar tres dies a buidar el camp. El ministre d’Immigració, Iannis Mouzalas, havia definit Idomeni com ‘el problema de les faveles’.

Molts dels evacuats van ser enviats a magatzems i fàbriques abandonades de la rodalia de Tessalònica. L’agència de refugiats de l’ONU (Acnur) ha denunciat les ‘condicions deficients’ d’aquests centres d’acollida, també anomenats camps oficials. Unes instal·lacions, segons l’Acnur, amb un ‘accés insuficient’ a elements de primera necessitat: menjar, aigua, lavabos, dutxes i electricitat. Per a diverses ONG i activistes rere desallotjament no hi havia l’altruisme governamental, sinó l’ansietat d’apartar els refugiats del radar mediàtic.

‘Grècia no estava preparada per a reubicar els refugiats d’Idomeni’, assegura Raül Torras, coordinador de l’ONG Together for Better Days (TfBD). El camp de Petra, on treballava fins ara l’organització, no ha tingut massa problemes per a encabir els dos-cents nouvinguts; tots ells yazidites (una minoria religiosa de Sinjar, Irac). Tanmateix, Torras lamenta, que durant el desallotjament d’Idomeni, la urgència es va imposar a ‘les necessitats’ de les persones. El camp de Sindos, una antiga adoberia, n’és un dels exemples més flagrants: ‘Sis-cents refugiats dormen sobre asfalt, sense atenció mèdica i aigua potable’.

Petra, envoltat de boscos, està aïllat de tot. Katerini, la ciutat més propera, és a uns trenta quilòmetres. El camp aprofita les antigues instal·lacions d’un psiquiàtric abandonat quinze anys enrere. Els dos edificis de l’hospital mental és des d’on treballen l’exèrcit i les organitzacions humanitàries. Els refugiats dormen a l’exterior en tendes amb una capacitat de cinc o deu persones. Ara mateix, el camp té 1200 residents.

TfBD va arribar a Petra després d’abandonar l’illa de Lesbos, on havia estat assistint els refugiats del camp de registre de Moria. L’entrada en vigor del pacte entre la UE i Turquia ho va canviar tot: ‘Moria es va convertir en un centre de detenció. No teníem accés a les persones i nosaltres no volíem donar suport a una presó’. Llavors, TfBD es va desplaçar a Petra. ‘Era un dels camps oficials en pitjors condicions’, argumenta Torras.

‘El camp es va construir a corre-cuita i de manera provisional’, afirma Torras. En un principi, les autoritats havien pensat en Petra com en un espai de transició. Un lloc que acollís només un mes a la població yazidita a l’espera de trobar-ne un de millor. La realitat, però, ha estat molt diferent: ‘Ara, la intenció és que hi resideixin almenys un any i mig… Petra no està preparat per això’. Absència d’un sistema de drenatge d’aigua, manca d’accessos per a persones discapacitades, lavabos i dutxes insuficients i falta d’aigua calenta, són algunes de les deficiències del camp.

Per si les condicions no eren prou dures, el dimecres es va saber que dos nens –d’onze i tretze anys– van morir ofegats en una bassa de rec propera al camp. Hi havien anat a refrescar-se i nedar. La policia i els bombers no van poder fer res per a salvar-los. Els nens havien sobreviscut a la massacre de Sinjar –perpetrada per l’Estat Islàmic– i a les aigües del mar Egeu, però no pas a la indolència d’Europa.

Fa un mes que TfBD està tramitant el permís oficial per a treballar a Petra. Un procés lent i ple de traves burocràtiques: ‘El govern i l’exèrcit volen assegurar-se que controlen totes les organitzacions que treballen els camps. Fins i tot a les grans ONG els hi costa obtenir els permisos’. Malgrat no tenir els papers en regla, TfBD ha estat operant a Petra amb dos objectius molt clars: millorar les infraestructures i la coordinació entre tots els actors implicats a Petra. ‘Els militars feien els ulls grossos perquè ens necessitaven’, comenta Torras. No obstant això, aquesta setmana s’ha expulsat a l’ONG fins que no obtingui el permís.

Un centre de detenció en flames

El centre de detenció de Moria, situat a l’illa de Lesbos, es va incendiar el dimecres a la nit després que una protesta dels refugiats confinats  desemboqués en una baralla multitudinària. Tanmateix, no hi ha informacions clares de com es va originar el foc. Les flames van consumir diverses tendes, inclosa una de les carpes d’estil militar. La policia grega va utilitzar gas lacrimogen per a reprimir la protesta i la posterior baralla. ‘La situació és horrible, hi ha molts ferits’, van afirmar alguns testimonis. La nit es va saldar amb desenes de ferits. Els refugiats es van veure obligats a abandonar el centre de detenció i dormir a la intempèrie en els olivars pròxims.

El 20 de març, amb l’entrada en vigor del pacte entre la UE i Turquia, Moria va deixar de ser un camp de registre de refugiats per a convertir-se en un centre de detenció. Entre les seves tanques, coronades amb filat espinós, s’hi ha confinat a milers 3000 persones abans de ser deportades. Amnistia Internacional va definir el centre com a ‘massificat’. Especificant que ‘el menjar és de mala qualitat, manquen mantes i privacitat, i l’accés a assistència mèdica és inadequat’. Les protestes dels refugiats per a denunciar les condicions de vida a Moria, així com la ineficiència del sistema d’asil, són una constant. De fet, quan era un camp de registres, molts refugiats preferien dormir als olivars de l’exterior que dins de les instal·lacions.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.