Pessebres vivents: espectacle, tradició i participació popular

VilaWeb
Redacció
09.12.2022 - 06:00

Aquest dijous 8 de desembre els municipis de Cànoves (Vallès Oriental) i Santa Pau (la Garrotxa) inauguren la temporada de la Federació dels Pessebres Vivents de Catalunya. Fins al 15 de gener, una quarantena de poblacions arreu del país es transformaran en teatres a l’aire lliure recreant el naixement de Jesús de Natzaret i també els antics oficis i la vida quotidiana a la Catalunya de fa un segle. La combinació d’espectacle, tradició, efectes visuals, natura i patrimoni cultural i, sobretot l’amplíssima, mobilització popular converteixen aquestes representacions en una de cites nadalenques per excel·lència. Aquests són alguns dels pessebres vivents més singulars.

Prullans de Cerdanya 

És l’únic pessebre vivent que es fa a la Cerdanya i té lloc als carrers al voltant de l’església de Sant Esteve, als pallers i cases particulars del poble. Hi participen més d’un centenar de persones de totes les edats, i des del 2005 ha anat incorporant diferents escenes: l’Anunciació, els pastorets al voltant del foc, el Naixement, Herodes, el caganer, els tres Reis d’Orient o la Sagrada Família.
Funcions: 9 i 10 de desembre, 18.00 h

Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental)

És el més antic del Vallès Oriental i presumeix de ser el pessebre vivent dels efectes especials de Catalunya. El públic puc trobar un àngel volant sobre un penya-segat anunciant el naixement de Crist, envoltat per llamps i trons, o també un personatge ascendint al cel. El recorregut ofereix 28 escenes en dues parts: la primera culmina amb el naixement de Jesús i la segona és un homenatge als avantpassats i als oficis tradicionals, com llenyataires, carboners, pastors, rentadores, etc. Per combatre el fred els assistents són obsequiats amb pa torrat i vi.
Funcions: 11, 18, 25, 26 de desembre, 1, 6 i 8 de gener. A les 18.00 h, 19.00 h i 19.45 h.

Castell d’Aro (Baix Empordà)

Iniciat l’any 1959 a Castell d’Aro com a inspiració del Pessebre Vivent d’Engordany (Andorra), el Pessebre Vivent de Castell d’Aro té l’honor de ser el més antic de Catalunya. Ofereix un recorregut d’1,5 km pel nucli antic del poble i el barri de la Coma, amb prop de quaranta escenes, entre les quals destaquen la representació d’oficis artesanals i del camp i la pagesia, i l’escena final del Naixement, que enguany estrenarà decorat.
Funcions: 17, 18, 25 i 26 de desembre, i 1 de gener, a les 19.00 h.

Les Torres de Fals (Bages)

El Pessebre Vivent del Bages, que enguany arriba a les 44 edicions, convida a descobrir paisatges de recreació històrica sobre el naixement de Jesús i l’arribada dels Reis d’Orient en l’escenari de les dues torres mil·lenàries. Hi participen unes 260 persones de Fals, Rajadell i d’altres poblacions dels voltants. L’any 1992 va rebre el Premi Nacional de Cultura a la Millor Iniciativa Artística Popular i l’any passat el Premi Jove Cambra de Manresa.
Funcions: 17, 18, 26 de desembre i 1, 6, 7 i 8 de gener. Funcions a les 18.00 h i 19.00 h

Món Sant Benet (Bages)

És un dels més recents del país (aquesta és la tercera edició) i l’únic que passa dins d’un monestir mil·lenari. Després del parèntesi de dos anys, torna amb canvis en algunes escenes i ampliant el seu recorregut. Hi participen un centenar d’actors i combina la representació d’escenes clàssiques per part amb efectes d’última generació com videoprojeccions. A banda dels quadres més habituals (el naixement, l’anunciació, l’adoració…), el públic trobarà multitud d’escenes de l’edat mitjana, que van des de la vida monacal que tenia lloc dins els murs del monestir a la recreació d’escenes quotidianes amb gent del poble de protagonista.
Funcions: 17, 18, 26 de desembre i 1 de gener. A les 18.00 h, 19.00 h i 20.00 h.

Breda (la Selva)

Representa més d’una vintena d’escenes amb moviment, veu i música enregistrada, vestuari d’època i tradicional català. Està ubicat en l’entorn de l’antic monestir de Sant Salvador, i permet gaudir de l’imponent conjunt patrimonial de la vila. Hi participen uns dos-cents figurants de totes les edats, i una cinquantena de col·laboradors, entre ells masies del poble. Alguns dels elements més característics són la baixada des del campanar de l’ajuntament de l’àngel de l’anunciació o el naixement amb els reis per a un esdeveniment que cada any aplega al voltant de 2.000 persones.
Funcions: 18 de desembre, 18.00 h

Els Prats de Rei (Anoia)

És un pessebre vivent parlat, l’únic que té música pròpia (Nadal, El Pessebre Vivent dels Prats de Rei, un oratori per a orquestra, cors i soprano solista, compost per Valentí Miserachs) i en el qual els assistents es mouen tots junts d’un quadre a l’altre. Cinc escenaris en els carrers i places del nucli acullen les diverses escenes basades en els temps i els fets del naixement del nen Jesús a Betlem. Hi destaquen la representació dels oficis tradicionals, la interpretació de danses populars, i una àmplia presència de tota mena d’animals, que entusiasmaran als més petits.
Funcions: 18, 26 de desembre, i 1, 6 i 8 de gener. A les 18.30 h

Torre del Suro (Barcelona)

El pessebre vivent que organitza el Centre Ocupacional Taller Sant Camil, al barri del Guinardó de Barcelona, està a punt de fer 40 anys. Està protagonitzat per més d’un centenar d’actors, les persones amb discapacitat intel·lectual del taller, i també professionals i col·laboradors d’altres entitats. El pessebre, guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de Cultura Popular 2016, ofereix un itinerari amb quadres estàtics d’escenes bíbliques, costumistes o d’oficis que es perden. I també és una oportunitat de visitar la Torre del Suro, un edifici modernista de l’any 1910 que durant l’any és tancat. A més, a partir del 12 de desembre al Casal Mas Guinardó es podrà visitar l’exposició ‘El Pessebre Vivent de la Torre del Suro vist pel fotògraf Toni Lucena’, qui va retratar el pessebre vivent de l’any passat.
Funcions: una única funció el 21 de desembre, 18.00 h (també en directe per les xarxes del Taller Sant Camil)

Les Gunyoles d’Avinyonet (Alt Penedès)

El pessebre d’aquest municipi de l’Alt Penedès se celebra des de fa 45 anys, i es diferencia d’altres perquè és una escenificació en moviment i parlada, més semblant a uns pastorets a l’aire lliure. El seu recorregut discorre pel paratge natural als voltants d’una cova de pedra natural a la muntanya. Un guia acompanya els visitants per 13 escenes teatralitzades, protagonitzades per la majoria d’habitants del poble.
Funcions: 18, 25, 26 de desembre. I 1, 8 i 15 de gener. 18 h, 18.45 h i 19.30 h.

Joanetes (la Garrotxa)

Joanetes és l’escenari i protagonista del vídeo impulsat per la Federació de Pessebres Vivents per donar el tret de sortida a la temporada. I és que el petit municipi de la Vall d’en Bas és un dels pessebres vivents de referència. Unes quatre-centes persones participen en les més de quaranta escenes, convertint el poble en un diorama humà, amb quadres clàssics al voltant del naixement de Jesús i representacions de la vida quotidiana garrotxina de principis del segle passat. Una estrella d’enormes dimensions (té el rècord Guinness per ser el més gran del món), ubicada a Santa Magdalena, guia aquells qui es volen apropar a rebre el nounat.
Funcions: 25 i 26 de desembre, i 1 de gener. A les 18.00 h i 19.00 h

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor