14.06.2026 - 21:40
Bones notícies per al català. El curs vinent, l’ensenyament impartit a l’Escola Catalana de Zuric formarà part del currículum educatiu del cantó. És a dir, que tots els alumnes que hi estudiïn català podran convalidar les hores lectives de classe al programa cantonal Heimatliche Sprache und Kultur (HSK). “Hem aconseguit de situar el català al lloc on es mereix, ja no es troba en una situació d’inferioritat respecte dels altres idiomes”, diu Glòria Llopart, directora i cofundadora de l’Escola Catalana de Zuric.
En aquest cantó suís, una part de l’ensenyament de les llengües estrangeres és externalitzada i normalment és gestionada per les ambaixades o els consolats de cada país. Segons l’origen de cada alumne, es permet de dedicar unes quantes hores escolars cada setmana a aprendre la llengua dels seus pares o avis, en una matèria que anomenen llengua i cultura d’origen. Fins ara, es podia triar entre 33 llengües per convalidar amb el currículum escolar, i l’any que ve ja en seran 34: el català en serà una més.
Llopart explica que és una fita molt important perquè és el primer reconeixement que es fa a Suïssa del català com a part del currículum escolar oficial. Fins ara, els alumnes que aprenien català hi dedicaven hores extra del seu temps lliure, al contrari d’allò que passava amb els alumnes que estudiaven castellà, francès, anglès o italià, per exemple, que podien incloure el temps invertit a convalidar hores lectives a l’escola. A partir d’ara, doncs, el cantó de Zuric s’encarrega de fer publicitat i d’informar de manera oficial les famílies nouvingudes catalanoparlants que també tenen aquesta opció.
La matèria de llengua i cultura d’origen no és obligatòria. És a dir, una família catalanoparlant no és obligada que el seu fill aprengui català, com tampoc una família de Polònia no cal que porti el fill a aprendre polonès. Ara, és una opció que tenen i que les mateixes autoritats fomenten entre les famílies amb llengües d’origen diferent de l’alemany. Així doncs, les dues hores que uns quants alumnes destinen a estudiar la cultura i la llengua d’origen són convalidades en canvi d’unes altres hores en què la resta d’alumnes fan unes altres assignatures curriculars. De totes maneres, Llopart explica que el curs d’idiomes se sol fer dimecres a la tarda o dissabte al matí, moments en què els alumnes del cantó no van a escola.
Suïssa, un cas poc comú de respecte lingüístic
“Aquest programa s’ha d’entendre en un context determinat: a la ciutat de Zuric, un nen de cada dos no parla alemany a casa. Per al cantó, doncs, és molt important que aquests infants aprenguin la llengua del pare o la mare, com també la seva cultura, i que alhora integrin aquests orígens a la cultura suïssa”, explica.
Llopart assegura que Suïssa és un país d’immigració i que fa dècades que dóna partides pressupostàries a impulsar la integració de les llengües d’origen dels seus habitants. El cantó de Zuric té una població aproximada d’1,63 milions d’habitants, més d’un 31% dels quals són estrangers. “A Zuric es fomenta el respecte per la llengua i la cultura d’origen de cadascú, és un tret cultural”, afegeix.
Aquesta gran sensibilitat que té Suïssa per la pluralitat d’idiomes i de cultures és difícil d’extrapolar a més parts del món. Per això, Llopart considera que ha estat precisament aquest respecte per les altres llengües no oficials allò que ha permès d’acceptar el català com a part del currículum escolar oficial. “Un programa així no el pots muntar en qualsevol lloc. Òbviament, necessites infrastructures i diners, però també una mentalitat disposada a fer-ho possible”, rebla.
Aconseguir aquesta fita per al català no ha estat bufar i fer ampolles. L’Escola Catalana de Zuric ha hagut d’elaborar sense cap mena d’ajut oficial tota una guia educativa per a poder presentar la sol·licitud i incloure la llengua com a part de l’ensenyament a l’etapa infantil, primària i secundària.
“Perquè ens donessin aquest reconeixement vam haver de presentar una sol·licitud amb uns requisits estrictes. Havíem de presentar un currículum fet per nosaltres. I no parlem de programació d’aula, on estableixes què faràs a la classe, sinó d’un currículum educatiu, de la mateixa manera que a Catalunya el Departament d’Educació n’elabora un”, detalla Llopart. Així, agraeix la feina d’una de les mestres de l’escola, que s’ha dedicat en cos i ànima a elaborar aquesta guia. A més, han hagut de crear fins a tres currículums: un per a infantil, un altre per a primària i un altre per a secundària.
L’èxit de l’Escola Catalana de Zuric
La de Glòria Llopart és una de les moltes famílies catalanes que viuen a Suïssa. Fa uns quants anys va decidir que volia que la seva filla no perdés la llengua materna, el català, i que l’aprengués a escriure i a parlar perfectament. Per això, va proposar d’organitzar classes comunes amb tres o quatre famílies catalanoparlants més, perquè els seus fills poguessin aprendre el català de manera eficient. I va descobrir, sorpresa, que gairebé una cinquantena de famílies del cantó de Zuric hi estaven interessades. Així, el 2023 va néixer l’Escola Catalana de Zuric, que no ha parat de créixer d’aleshores ençà.
De fet, la demanda darrerament ha augmentat tant que han hagut d’obrir un nou centre a l’altra banda de la ciutat. Llopart considera que les famílies hi donen molta importància i s’hi impliquen plenament: “Les famílies fan un esforç molt gran de portar els fills setmanalment a classe, fins i tot tenim gent que ve d’uns altres cantons de Suïssa! A més, hi ha molta regularitat: els nens només hi falten si estan malalts.”
I com es financen? Llopart explica que el primer any van començar sense subvencions: “Caminàvem amb un 80% de finançament de part de les famílies i un 20% del Casal Català de Zuric.” Ara ja reben subvencions de la Generalitat de Catalunya, que formen part de partides pressupostàries dedicades a l’ensenyament a l’estranger. De totes maneres, diu que el seu objectiu a llarg termini és no haver de dependre’n.
Actualment, a l’escola hi ha quatre professionals i el curs vinent n’incorporaran una altra, perquè han de fer front a la demanda de trenta-cinc alumnes que s’han apuntat a fer català com a hores lectives del currículum escolar. La majoria dels alumnes que tenen són de primària, però també n’hi ha de secundària.
“La nena més gran que tenim ha fet dotze anys, però el nostre objectiu és que els infants continuïn aprenent català fins a catorze anys o quinze i, així, puguin obtenir el B2 i, més endavant, també el C1. Perquè, si no, passa sovint que els fills de pares i mares catalanoparlants que han viscut a l’estranger, tot i que saben parlar perfectament català, quan tenen vint anys o vint-i-cinc i arriben a Catalunya, moltes vegades volen treballar en determinats llocs i no poden perquè els demanen un certificat del nivell C1. Aquí tots el tenim de quan cursem batxillerat, però, és clar, si tu a fora del país mai no has après gramaticalment o ortogràficament la llengua, és difícil a vint anys de sobte posar-te a estudiar el C1”, reflexiona Llopart, que considera que aquest aprenentatge del català de manera acadèmica és fonamental per al futur de tots aquests infants.
Val a dir que els alumnes que formen part de les escoles catalanes a l’estranger, com el cas de Zuric, tenen la possibilitat d’accedir posteriorment a les certificacions oficials de llengua catalana organitzades per l’Institut Ramon Llull, amb la mateixa validesa que les expedides per les institucions oficials dels territoris de parla catalana.
El català com a vehicle de cohesió
El català s’erigeix en un vehicle molt eficaç per a cohesionar i fer comunitat entre els catalans que viuen fora del país. En el cas de l’Escola Catalana de Zuric, Llopart diu que és una eina essencial perquè els infants entenguin que el català també forma part del seu ADN: “Al final, els nens i les nenes, de qui més aprenen és dels altres nens i nenes. Llavors, allò que cal perquè sigui realment la seva llengua és que parlin, discuteixin i s’ho passin bé en català. Si només el parlen amb la mare o amb el pare, s’acaba convertint en una llengua jerarquitzada”, reflexiona.
Per això van decidir de fer unes colònies en català: “El 9 i 10 de maig vam fer les primeres colònies catalanes a Suïssa, amb l’escoleta de Basilea, i érem uns trenta infants o trenta-cinc. T’haig de dir que als pares els brillaven els ulls perquè els recordava la tradició de fer colònies de quan eren petits”, explica. Els va agradar tant, l’experiència, que ja han decidit que organitzaran unes colònies per a adults l’any que ve.
Iniciatives i ensenyament del català a tot el món
La sensibilitat Suïssa per a ensenyar idiomes més enllà dels oficials als alumnes és, tal com hem comentat, difícil de reproduir en uns altres països. Tanmateix, hi ha uns quants espais de tot el món que treballen perquè el català hi tingui presència i sigui una eina de cohesió de la comunitat del país que viu a l’estranger.
Les escoles catalanes a l’exterior són centres de suport a l’aprenentatge del català que reben ajut del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, com és el cas de l’escola de Zuric. També n’hi ha una a Londres i una altra a Berlín. A més, a Ginebra volen seguir els passos dels assoliments de Zuric i per això la comunitat catalana que hi viu ha impulsat una iniciativa per a crear-hi una nova escola catalana.
Un altre cas digne d’esment és el d’una escola a Buenos Aires on s’imparteixen classes de català. Es tracta de l’Escola Montserrat, un centre d’educació primària concertat on aquest curs s’ha començat a ensenyar català. És una iniciativa de la Delegació del Govern de la Generalitat al Con Sud i de Néstor Martín, sacerdot de la parròquia i de l’escola. El delegat, Josep Vives, va contactar amb el Casal de Catalunya de Buenos Aires (on hi ha més de cent cinquanta persones inscrites per a aprendre català) i hi va vincular l’escola.
