Perpinyà és avui el centre de la política catalana, amb l’acte del Consell per la República, que reunirà desenes de milers de persones. Però aquesta no és l’única qüestió que plana sobre la vida política de la ciutat, perquè dilluns comença la campanya d’unes de les eleccions més transcendentals. Els comicis locals, que es fan cada sis anys, són possiblement els més renyits de la història: hi ha cinc candidatures que poden passar a la segona volta i l’ombra d’una batllia encapçalada per l’extrema dreta és com més va més allargada.

Un punt d’inflexió en la política local

La ciutat de Perpinyà és governada d’ençà de fa més de mig segle per un mateix projecte. Paul Alduy (batlle de 1959 a 1993) va ser succeït pel seu fill, Joan Pau Alduy (batlle de 1993 a 2009), i aquest va ser substituït per l’actual batlle, Jean-Marc Pujol, regidor d’ençà de 1989 i que es presenta enguany per a un tercer mandat al capdavant de l’ajuntament.

L’oposició s’ha organitzat per evitar un nou mandat de Pujol. De l’esquerra fins a l’extrema dreta, tots denuncien l’opacitat en l’administració, la ineficàcia econòmica i la creació d’un sistema clientelar a conseqüència d’un domini absolut de la institució durant dècades.

Els desafiaments i els problemes són reals. Perpinyà és la quarta ciutat amb més desigualtat econòmica de l’estat francès i gairebé un terç de la població viu per sota el llindar de la pobresa. El barri de Sant Jaume, bastió de la comunitat gitana, és una de les zones més degradades d’Europa, i el barri del Baix-Vernet té una taxa de pobresa del 68% i prop de la meitat dels seus habitants viuen amb uns ingressos entre 300 euros i 600 mensuals.

Mentre el batlle proposa un programa electoral continuista, centrat en la seguretat i en l’experiència, la resta de formacions opten pel canvi i denuncien grans obres ineficaces (com el teatre de l’Arxipèlag o l’estació de TGV) i una política dirigida a acontentar col·lectius concrets, com els gitanos i els pieds-noirs.

El fantasma de l’extrema dreta que es va esquivar el 2014

Aquests darrers anys, el sistema de partits a la ciutat l’ha encapçalat la dreta i l’extrema dreta, mentre que l’esquerra ha estat històricament fragmentada. En les eleccions municipals del 2014, Perpinyà ja va ser molt a prop de tenir un batlle d’extrema dreta.

El candidat més votat en la primera volta va ser Louis Aliot, del Front Nacional. Tanmateix, per barrar el pas a l’extrema dreta, el candidat socialista, Jacques Cresta, tot i poder passar a la segona volta, va decidir de retirar-se i donar suport a la candidatura de Pujol. Finalment, amb només dues opcions, Aliot va ser derrotat, tot i haver obtingut el 45% dels vots.

Resultat del Front Nacional / Agrupament Nacional en les primeres voltes de les eleccions a la ciutat de Perpinyà.

Aquella primera volta de les municipals era la primera vegada que la formació d’extrema dreta assolia la primera posició a la ciutat. D’aleshores ençà, ha estat la guanyadora en la primera volta de totes les eleccions.

La ciutat és un laboratori per a l’extrema dreta. Aliot, ex-vice-president del Front Nacional (2011-2018) i ex-parella de Marine Le Pen (2009-2019), s’ha establert a la ciutat com a cap local i ha estat capaç de normalitzar el discurs de l’Agrupament Nacional, amb un suport molt transversal i heterogeni.

El partit ha fet un gir de discurs cap a la moderació, i el dirigent evita qualsevol referència racista i homòfoba, a més de les afirmacions fora de lloc. El discurs se centra en qüestions econòmiques, com ara l’ocupació, els imposts, la defensa dels productes locals i el refús de l’ultraliberalisme; la seguretat i el respecte cap als ‘valors francesos’; la defensa de la democràcia directa i la denúncia d’una elit política local.

Això li permet de tenir un suport més ampli, que va, tal com diuen, dels ‘gitanos als burgesos’. Els seus feus són els barris més modestos, els barris dels pieds-noirs –com el barri del Molí de Vent–, el districte de Sant Jaume, però també les zones residencials més riques de l’est de la ciutat.

Una triangulació clau

El sistema electoral té una gran influència en qualsevol votació. En el cas de les eleccions municipals, si cap dels candidats no obté la majoria absoluta, poden passar a la segona volta les llistes que assoleixen el 10% dels vots. En aquesta votació, el partit més votat obté automàticament la meitat dels regidors, i la resta es reparteix de manera proporcional entre totes les llistes, inclosa la guanyadora. Això fa que aconseguir la victòria, encara que sigui per un vot, garanteixi tenir la majoria absoluta.

Aquest sistema pot afavorir l’extrema dreta. En trobem un precedent a les eleccions a Besiers (Occitània) del 2014, amb un sistema de partits i uns problemes molt similars als de la capital de Catalunya Nord. El candidat del Front Nacional, el periodista i fundador de Reporters Sense Fronteres, Robert Ménard, va obtenir la batllia de la ciutat. En la primera volta, va aconseguir el 45% dels vots, igual com Aliot a Perpinyà, però en aquest cas, la candidatura d’esquerres no es va retirar pas, de manera que en la segona volta, amb un 47% dels vots, Ménard va desbancar Raymond Couderc, dels Republicans i batlle d’ençà del 1995.

Això mateix podria passar a Perpinyà, on aquesta vegada és molt més difícil que només hi hagi dues candidatures en la segona volta, cosa que pot beneficiar el candidat de l’extrema dreta, la qual pronostiquen que serà la força més votada.

Un batlle dextrema dreta?

La primera volta serà el 15 de març i la segona, si calgués, es faria una setmana més tard. Més enllà de les dues grans candidatures, la dels Republicans, amb Jean-Marc Pujol al capdavant, i la d’Agrupament Nacional, amb Louis Aliot com a cap de llista, n’hi ha tres amb un ampli suport que molt probablement passaran a la segona volta i que poden disputar la batllia.

Qui va ser adjunt de Pujol, Romain Grau, es presenta per la República En Marxa, el partit d’Emmanuel Macron, i compta també amb el suport dels catalanistes de Sí al País Català. Els sondatges li pronostiquen un 14% dels vots, molt a prop de Pujol, un resultat que li permetria de passar a la segona volta.

Resultat en la primera i la segona volta. Enquesta d’Ifop de gener del 2020.

Pel que fa a l’esquerra, després d’haver anat fragmentada en unes quantes eleccions, aquesta vegada hi ha dues grans candidatures arran de la confluència d’aquest espai. La primera és encapçalada per la vice-presidenta d’Occitània i cap dels Verds a Catalunya Nord, Agnès Langevine, la qual, en coalició amb els socialistes, podria obtenir un 15% dels vots. L’altra és l’Alternativa, una candidatura ciutadana que té el suport d’una gran part dels partits d’esquerres (el Partit Comunista Francès, el Nou Partit Anticapitalista, la França Insubmisa, Génération.s i Esquerra Republicana de Catalunya Nord) i que, segons els sondatges, també podria passar a la segona volta.

Hi ha altres candidats amb menys possibilitats, com ara Clotilde Ripoull (7%), que comparteix llista amb Unitat Catalana, Olivier Amiel (4%), adjunt del batlle aquesta legislatura, i Alexandre Bolo (2%), candidat del Front Nacional ara fa tres anys.

La situació és molt fragmentada i hi ha cinc llistes que poden obtenir un bon resultat, tot i l’avantatge d’Aliot. Amb un resultat ajustat, és difícil que ni les llistes d’esquerres ni la de Grau ni la de Pujol mateix decideixin de retirar la candidatura per facilitar la victòria del rival i, d’aquesta manera, evitar la de l’extrema dreta. També sembla complicat que acabin confluint en una única candidatura, tenint en compte que l’oposició és molt critica amb el batlle actual.

En definitiva, el fet que hi hagi tantes candidatures que poden guanyar i amb diferències mínimes les unes amb les altres, tal com marquen els sondatges, pot acabar beneficiant el cap de llista d’Agrupament Nacional i fer que hi hagi un batlle d’extrema dreta els sis anys vinents.

La catalanitat: una qüestió transversal

Com explica el president de la delegació nord-catalana del Consell per la República, Josep Bonet, el procés català ha fet revifar el moviment catalanista a Catalunya Nord. Amb motiu de l’acte d’avui, poques setmanes abans de la primera volta electoral, tots els candidats han fet gestos envers el catalanism. Per exemple, s’ha fet el primer debat en català de la història per a les eleccions de la ciutat.

El batlle, Jean-Marc Pujol, rep avui el president Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a l’ajuntament; també ha portat el llaç groc i ha signat un manifest per la llibertat dels presos polítics.

Josep Bonet: ‘Tot això que passa ha revifat el moviment catalanista a Catalunya Nord’

El candidat Romain Grau ha anunciat que assistiria a lacte perquè era una qüestió de llibertats civils. A més, a la seva llista hi ha el partit catalanista Sí al País Català i noms com Brice Lafontaine, ex-tinent de batlle i membre del Comitè de Solidaritat, qui ha denunciat que el govern municipal no havia fet efectiu cap punt pactat sobre l’ensenyament del català ni les relacions transfrontereres, motiu pel qual va abandonar l’executiu de la ciutat.

La llista de Clotilde Ripoull, que inclou el partit Unitat Catalana, vol reobrir la delegació de Perpinyà a Barcelona, fer les senyalitzacions totalment bilingües i les comunicacions de l’ajuntament també en les dues llengües. L’Alternativa, encapçalada per Caroline Forgues, té l’adhesió d’ERC i va comptar amb Montse Bassa al míting de presentació. En el programa diuen que volen desenvolupar el català a l’escola, els serveis públics i els sectors turístics, a més de fer més estrets els llaços amb el sud.

La candidata dels Verds, Agnès Langevine, tot i no tractar la qüestió catalana en el programa, també ha demanat l’alliberament dels presos polítics i ha mostrat la seva solidaritat amb el sud. Fins i tot, Aliot fa gestos catalanistes. Tot i que sempre supeditat a la identitat francesa i circumscrit a l’àmbit cultural, fa servir la senyera i el terme ‘Catalunya Nord’ i ha dit que empresonar gent no és la solució.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.