Aquesta setmana s’ha fet la convenció republicana on Donald Trump ha estat nomenat oficialment com a candidat republicà a la Casa Blanca. El que semblava un personatge còmic i sense possibilitats ara fa tot just un any, es disputarà amb Hillary Clinton la presidència dels Estats Units aquest mes de novembre. Però, realment pot guanyar Donald Trump?

Un polític diferent
Segons la majoria d’analistes els republicans haurien partit amb avantatge si haguessin triat un candidat ‘genèric’. A finals de 2015 l’aprovació d’Obama era del voltant del 45% i des del mandat de Truman (1945-1953) només en una ocasió un partit havia assolit tres presidències consecutives. Però Trump és qualsevol cosa menys ‘genèric’.

Trump és un polític diferent. A diferència del candidat habitual, Trump mai ha exercit un càrrec electe en cap administració. A la vegada, és malparlat i fa servir sense complexos un llenguatge que mai faria servir un candidat. Per a la majoria sembla un personatge nefast i impresentable, però té seguidors que ho consideren això una mostra de sinceritat. Afirmen que Trump diu el que molts no s’atreveixen a dir i que és tant ric que no es pot comprar. Diu el que pensa encara que no estigui d’acord l’establishment, sent un exemple de poder i estatus i proclamen que serà capaç de fer gran els Estats Units de nou.

Trump  també ha intentat capitalitzar el malestar d’una societat que no percep la millora en l’economia, prometent llocs de treball i carregant contra una ‘classe política inepta que està portant el país a la ruïna’. Ell, com a empresari d’èxit es considera capaç de gestionar el país igual que ha fet amb les seves empreses. Això ho contraposa sempre a Hillary Clinton, que representa millor que ningú l’arquetip del polític professional.

Per completar el retrat caldria remarcar la seva idea de que és el ‘candidat de la llei i l’ordre’ i un discurs antiimmigració que intenta mobilitzar un cert tipus de votants amb una de les seves promeses estrella: construir un mur en la frontera amb Mèxic i que aquest sigui pagat… per Mèxic.

Qui dona suport a qui?
A falta de tres mesos per les eleccions, les enquestes mostren un avantatge clar de Hilary Clinton sobre Donald Trump. Mentre un 46% dels electors donaria suports a Clinton, un 36% ho faria per Trump. Encara faltaria afegir Gary Johnson del Partit Llibertari, que obtindria l’11% dels vots i que treu la meitat dels votants dels republicans i l’altre meitat dels demòcrates.

Si preguntem si Trump pot guanyar, la resposta més ràpida és que només pot passar això perquè Clinton pot perdre. Tots dos candidats són impopulars entre els americans. Tant Clinton com Trump són valorats negativament i una gran part dels vots que obtindrien serien vots útils i amb baixa volatilitat, és a dir vots per evitar la victòria de l’altre candidat, més que per donar suport al seu. Concretament un 55% dels que votaria Trump ho faria per bloquejar a Clinton, mentre que la meitat dels vots a Clinton ho serien per evitar la victòria de Trump. Només el 45% de vots demòcrates declaren que ho serien perquè els hi agrada Hillary Clinton.

trump.001També trobem diferències per grups d’edat, sexe i color de pell. Les enquestes mostren que Clinton seria la més votada entre els menors de trenta anys (60%) i entre les dones (59%), així com les minories: un 66% dels llatins votaria per Clinton i la població negra la votaria gairebé unànimement (91%). En les eleccions a governador del 2014, en molts estats els republicans van assolir la victòria sense augmentar en vots, simplement degut a l’abstenció demòcrata. La victòria de Clinton dependrà en gran part de la capacitat de mobilització que tingui, especialment entre els joves i l’electorat negre, que el 2012, per primer cop a la història, va superar la la taxa de participació dels blancs.

Per la seva part, Trump seria el més votat entre els blancs, els homes i entre els majors de 65 anys. Allà on més diferència hi hauria seria entre els blancs que no han fet estudis superiors, els quals votarien en massa per Trump amb una diferència de més de vint punts respecte Clinton (57% respecte un 36%). En canvi entre els universitaris blancs la victòria seria per Clinton.

Pocs estats en joc
Cal recordar però que el president dels Estats Units no es tria pel vot popular directe sinó pel vot popular directe en cadascun dels cinquanta estats. Es pot donar la paradoxa així que un candidat guanyi en vot popular als Estats Units però perdi en el recompte estat a estat.

Crida l’atenció com d’estable és la política si s’observen les quatre eleccions que s’ha celebrat des del 2000. En només 10 dels 50 estats dels Estats Units ha variat la força més votada entre elecció i elecció. En la resta d’estats, ha guanyat en totes quatre eleccions o bé el Partit Republicà o bé el Demòcrata. En conseqüència la victòria s’ha disputat realment en molts pocs estats.

trump.002

El futur president dels Estats Units es jugarà, doncs, en vuit d’aquests deu estats. Tots menys Indiana i Nou Mèxic. Indiana sembla clar que anirà a mans republicanes i amb aquest objectiu Donald Trump ha elegit com a vicepresident el governador d’aquest estat. I Nou Mèxic es considera que serà pels demòcrates. De nou l’estat clau serà Florida, com també ho va ser el 2000 amb Bush – Al Gore, on hi ha en joc 29 vots electorals dels 270 necessaris per assolir majoria.

És cert que Trump parteix d’un clar desavantatge. Està per darrere a les enquestes, té el rebuig de gran part de la població i no menys important, no té el suport unànime del partit. Ohio, un estat clau i on s’ha celebrat la convenció, té com a governador a John Kasich, que va perdre les primàries del partit, s’ha negat a assistir a la convenció celebrada en el seu estat, evitant així donar suport al candidat republicà. El gran rival a les primàries, Ted Cruz, també s’ha negat a donar el seu suport, així com el clan Bush.

Gran part de l’oposició a Trump dins del partit, que li dificulta la victòria, és del sector conservador. Aquests no perdonen els ‘atacs a la llibertat individual’ com són l’estímul econòmic del govern per reactivar l’economia, el rescat de les fabriques d’automòbils i el rescat de bancs. Polítiques fetes per Obama i que van tenir el suport de Trump en el seu moment.

Contràriament als conservadors, que defensen l’estat mínim, Trump ha defensat la idea d’un líder fort, gairebé autoritari, que ‘torni a fer gran Amèrica un altre cop’. A més, Trump ha anat modificat el seu discurs sobre l’avortament i la accés a la sanitat, fet que fa que no es creguin que sigui realment un dels seus.

Per la seva part, Clinton també té dificultats. El cas dels correus electrònics ha causat un gran enrenou. Quan era secretària d’Estat enviava els correus professionals des d’un compte privat, evitant que quedés arxivat com ho han de ser tots els correus d’alts càrrecs, a la vegada que exposava a hackers informació classificada del govern.

Joves, obrers i minories. 
La gran dificultat electoral de Clinton serà la de mobilitzar els votants. Principalment els més joves. Sanders va obtenir prop del 85% del vot menor de 30 anys en les primàries d’Iowa contra Clinton. Molts d’aquests joves veuen Clinton com una política professional i encara que la majoria no es deixarà captivar per Trump, potser no es mobilitzaran tampoc. De la mateixa manera serà crucial el vot dels negres. Mentre és d’esperar la mobilització de llatins i asiàtics contra Trump, el fet que els negres es mobilitzin com van fer amb Obama sembla poc clar.

El cas més paradigmàtic respecte el jovent és Carolina del Nord. Un estat clau on Obama va obtenir el 2008 segons les enquestes un avantatge de 368.000 vots entre els menors de 30 anys, però en canvi, va assolir la victòria per una diferència de només 14.000 vots. l 2012 Obama va perdre gran part d’aquesta diferència entre els joves, fet que va portar a la victòria de Romney en aquest estat.

En els altres tres estats claus el vot llatí serà decisiu ja que representen el 17% a Florida, el 19% a Nevada i el 14% a Colorado. Si bé és cert que aquest vot dona un lleuger avantatge a Clinton, també és cert que la victòria no està ni molt menys assegurada.

Obama va captar el vot llatí com mai abans ho havia fet un demòcrata. El 2012, a Florida la victòria va ser gràcies als 285.600 vots d’avantatge que va treure entre els llatins, ja que la victòria es va assolir per només 73.000 vots. Per tant, entre els blancs el vot majoritari va ser per Romney. Actualment, els dos candidats estan molt ajustats (53% de probabilitats de guanyar Clinton per 47% de Trump) i qualsevol millora de Trump en aquestes dades pot suposar la victòria dels republicans.

Finalment el vot obrer, que també es va bolcar a favor d’Obama, pot ser clau en alguns estats. Durant les primàries, Sanders va criticar la posició de Clinton favorable al lliure comerç internacional. Trump ha elogiat diverses vegades Sanders per aquest motiu i és conegut el seu rebuig al lliure comerç internacional, rebuig que també es produeix en moltes llars americanes, on les deslocalitzacions han enfonsat l’economia en ciutats com Cleveland.

El 2012, a Ohio, el 22% dels votants eren obrers de sindicats, que van votar majoritàriament Obama (60%), amb percentatges similars a Wisconsin. Si Trump és capaç d’atreure aquest votant proteccionista o antiglobalització, podria disputar la victòria a Ohio, així com en feus demòcrates, com Pennsilvània o Wisconsin que porten en mans dels demòcrates des de 1988 i 1984 respectivament.

Les possibilitats, doncs, de que Trump doni la sorpresa al novembre no són tan poques com en un primer cop d’ull sembla.

VilaWeb necessita el vostre suport

El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.

Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb