Avui a la tarda ha saltat la sorpresa. Després d’haver negat mil vegades al govern català un confinament més rigorós de la població, Pedro Sánchez ha anunciat fa unes hores que el seu govern aprovarà demà que tots els treballadors d’activitats no essencials romanguin a casa durant aquestes dues setmanes. Ha avançat que aprovarà un permís retribuït recuperable que s’aplicarà als treballadors afectats, de manera que no s’hagin de desplaçar al lloc de feina a partir dilluns, 30 de març, fins al dijous 9 d’abril, tots dos inclosos. Ara falta veure la lletra petita, sobretot, quines són les activitats no essencials. Fins que no ho llegim al BOE, tot seran cabòries. I… què passa amb els ERTE? I amb els que fan teletreball? Quin desori! Per si hi havia poc embolic entre els empresaris, vet aquí que amb la sorpresa d’avui n’hi ha una mica més…

La veritat és que vivim uns dies de vertigen, amb molta informació. Potser massa. I això fa que els titulars tinguin una importància superior a la que ja tenen habitualment. Llegim el titular i ja donem per llegida la notícia. Quan són temes senzills, de vegades n’hi ha prou, però si entrem en el laberint de les lleis, la cosa es complica molt i la interpretació automàtica esdevé molt arriscada. Ahir, per exemple, el consell de ministres va fer un decret que va generar un titular únic als mitjans: ‘prohibit acomiadar’, i fins i tot ha estat una etiqueta a les xarxes. És contundent, clar i curt. I, evidentment, les reaccions després de la compareixença explicativa de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, van ser immediates. La CEOE i la Cepyme van denunciar ràpidament que les mesures ‘impediran de posar les bases de la necessària recuperació econòmica d’Espanya i portaran, en última instància, a un nivell encara més alt d’atur’; en la seva opinió, el govern espanyol ha optat per una decisió que ‘no va en la direcció correcta, sinó que, molt al contrari, serà perjudicial per a l’economia espanyola’. No cal dir que el missatge va córrer com la pólvora.

Després d’haver llegit el decret al BOE avui al matí alguns advocats laboralistes ho veuen diferent i apunten que caldria esmenar aquest titular i deixar-lo en un ‘encariment de l’acomiadament’, la qual cosa és molt diferent. Segons que fan notar, allò que ha fet el Ministeri de Treball és anul·lar com a causa objectiva d’acomiadament totes les de força major, econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, però no s’han determinat com a nul·les ni s’han modificat els acomiadaments improcedents. Això vol dir, simplificant, que continua oberta la via de l’acomiadament improcedent que, això sí, és més cara per a l’empresari. Recordem que, en termes de cost, la principal diferència per a l’empresa entre un acomiadament per causes objectives i un improcedent radica en la indemnització: mentre que en el primer cas cal pagar vint dies per any treballat amb un topall de dotze mensualitats, en el segon cal abonar trenta-tres dies per any amb un màxim de vint-i-quatre mensualitats. En definitiva, segons el decret, l’acomiadament objectiu, durant l’estat d’alarma per la Covid-19, es transforma en un acomiadament improcedent. Això vol dir que el jutge tindrà l’última paraula sobre si és nul o no. Però de prohibir, res de res…

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.