Periodistes del Nóvaia Gazeta, el darrer diari independent de Rússia, desafien Putin en una nova edició europea

El diari, encapçalat pel Nobel de la pau Dmitri Muratov, ja havia anunciat a final de març que suspenia l'activitat a causa de la censura

VilaWeb
Redacció
19.04.2022 - 21:30

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’última entrada del Nóvaia Gazeta, el darrer diari independent de Rússia, es va publicar el 28 de març. La publicació, dirigida pel guanyador del Nobel de la pau Dmitri Muràtov, aturava l’activitat temporalment, fins que no s’acabés la guerra d’Ucraïna, després de més de trenta anys de destapar casos de corrupció, abusos de poder i violacions dels drets humans a Rússia.

“Hem rebut un segon avís de Roskomnadzor [l’òrgan rus que supervisa les telecomunicacions]. Suspenem la publicació del diari al lloc web, a les xarxes i en paper, fins al final de l”operació especial al territori d’Ucraïna'”, deia la nota. Malgrat tot, els treballadors, molts exiliats fora del país, es resisteixen a aturar l’activitat.

Avui a les onze del matí aquesta històrica capçalera començarà una nova etapa. Ara es dirà Nóvaia Gazeta Europa i, després d’uns quants dies d’activitat a les xarxes socials, estrena una web. “Creiem que ningú no pot eliminar un diari amb tanta història. Volem tornar a fer la nostra feina a Moscou, però alhora sabem que tenim lectors arreu del món que esperen informació verificada de tot això que passa”, diuen un comunicat signat per Kiril Martínov, editor adjunt del Nóvaia Gazeta, que la dirigirà des de Riga (Letònia).

Segons el comunicat, per evitar possibles represàlies, la publicació neix com un projecte independent del Nóvaia Gazeta, tant legalment com a la pràctica. Malgrat això, els responsables remarquen que tots dos diaris comparteixen valors i criteris. “Cobrirem notícies internacionals i russes per a gent que llegeix en rus i que comparteix els valors europeus”, diu Martínov.

Més de tres dècades esquivant la censura i la repressió

El Nóvaia Gazeta va néixer després de la descomposició de la Unió Soviètica, l’any 1993, amb l’impuls de l’ex-president soviètic Mikhaïl Gorbatxov, que va fer servir part dels diners del seu Nobel de la pau per comprar-los els primers ordinadors. De llavors ençà, ha tingut un esperit crític, primer amb els crims comesos per l’URSS i després amb el govern de Vladímir Putin.

Durant els més de vint anys de govern de Putin, els periodistes de Nóvaia Gazeta han viscut sota amenaces i pressions constants. De fet, d’ençà del 2001 n’han assassinats sis i tots havien fet investigacions crítiques amb el Kremlin. Una de les últimes víctimes va ser Anna Politkóvskaia, reconeguda per investigacions de denúncia de la guerra de Txetxènia i de les polítiques de Putin. Politkóvskaia va ser sotmesa a un simulacre d’execució de l’exèrcit rus, va ser enverinada i finalment va morir tirotejada a Moscou, a l’ascensor de l’edifici on vivia.

Muràtov va ser assaltat fa pocs dies, quan anava amb tren cap al sud de Rússia. L’atacant li va abocar una galleda de pintura vermella mentre cridava “Pels nostres nois!”, suposadament en referència als soldats russos morts durant la guerra.

El ‘llac dels cignes’ per a criticar la guerra

El Nóvaia Gazeta feia anys que esquivava la censura russa. Tanmateix, després de l’esclat de la guerra d’Ucraïna, s’havia trobat obligat fins i tot a retirar notícies publicades que feien referència al conflicte. El 22 de març va rebre un avís de les autoritats censores. El segon avís, una setmana més tard, en precipitava el tancament temporal. “Dos advertiments en un any amenacen de revocar la llicència del mitjà”, explicava el diari.

Abans de suspendre l’activitat, van publicar una portada de denúncia amb un component simbòlic fort. S’hi veia la silueta de quatre ballarines interpretant el Llac dels cignes, de Txaikovski, davant l’explosió d’una bomba. Aquest ballet, que també el va emetre el canal independent rus TV Rain abans de tancar, el 5 de març, entre la població russa és conegut per “l’avís de Txaikovski” i serveix per a alertar sobre fets destacats. El 1991, per exemple, la televisió estatal russa el va emetre quan els militars van intentar un cop d’estat contra Mikhaïl Gorbatxov, fet que va precipitar l’esfondrament de l’URSS.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes