Jordi Jané (l’Arboç, 1963) mantindrà la cartera d’Interior en el govern de Carles Puigdemont, després d’assumir-la el juny de l’any passat arran de la sortida de l’executiu dels consellers d’Unió pel trencament de la federació. Amb un llarga trajectòria al Congrés dels Diputats i de tarannà conciliador, la bona relació amb el ministre d’Interior espanyol, Jorge Fernández Díaz, va aplanar la participació per primera vegada dels Mossos d’Esquadra en la taula de valoració de l’amenaça terrorista. Precisament, Jané ha assumit els desafiaments de seguretat arran d’una amenaça terrorista agreujada pels atemptats de París del 13 de novembre i ho ha fet amb un mantra: ‘Màxima col·laboració amb els cossos policíacs.’ A l’agost va haver de gestionar la polèmica després de la mort d’un manter en una operació dels Mossos; una causa que va acabar arxivada.

Jordi Jané és fill d’una família que regenta un comerç centenari de l’Arboç (Baix Penedès), situat en un espai emblemàtic: l’edifici les Amèriques, coronat per una estàtua de Cristòfor Colom. Casat i amb dos fills, Jané és professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Rovira i Virgili. De fermes conviccions catalanistes, va ser membre fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) el 1980.

Abans d’assumir el relleu de Ramon Espadaler com a titular d’Interior, havia forjat una llarga trajectòria a Madrid. Diputat per Tarragona des del 1999, va ser president de la Comissió de Seguretat Vial des del 2004 i fins l’any passat, en el marc de la qual va aprovar el carnet per punts i la reforma de la Llei de Trànsit. Un dels principals deafiaments que haurà d’entomar en la nova legislatura és fer valer aquesta expertesa en seguretat vial, amb l’horitzó europeu del 2020 de reduir el 50% les víctimes en accidents de trànsit respecte al 2010 i després de tancar un any negre a les carreteres. El 2015, més de 170 persones van perdre la vida en accidents; un increment que va trencar la tendència a la baixa dels darrers anys. El 2014, les víctimes mortals havien estat 140.

Un dels grans reptes com a conseller d’Interior que ha assumit és la protecció i lluita davant una amenaça global: el terrorisme. L’alerta es manté en el nivell 4 sobre una escala de 5 des del gener de l’any passat, quan van tenir lloc els atemptats de ‘Charlie Hebdo’, però la matança múltiple a París del novembre va trasbalsar tot Europa i en va tornar a qüestionar, d’una manera molt cruenta, la seguretat.

Anar tots a l’una davant una amenaça internacional

Davant aquesta amenaça, Jané no s’ha cansat d’afirmar que s’ha de treballar amb la màxima col·laboració, màxim esforç i màxima voluntat amb tots els cossos de seguretat. Per això també s’ha esforçat a advertir que els ciutadans no entendrien que en una qüestió com aquesta els responsables de seguretat no anessin ‘tots a l’una’.

Per això, el conseller va insistir que els Mossos i l’Ertzaintza havien de participar en la taula que valora l’amenaça terrorista, un òrgan que convoca, coordina i presideix el Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i en què participen alts comandaments dels cossos de seguretat estatals. Després d’aquesta trobada al novembre, Jané també va reclamar la presència estable dels Mossos al CITCO i el ministre va respondre que s0’estudiaven les fórmules per a integrar-hi el cos.

Tot i que la tensió entre el govern català i l’espanyol dels últims mesos s’ha intentat deixar de banda en la lluita antiterrorista, tampoc no n’ha quedat del tot exempta. Fernández Díaz va entonar que ‘rectificar és de savis’ després d’assenyalar que el Ministeri d’Interior ja havia ofert ‘durant molt de temps’ als Mossos la possibilitat de formar part del CITCO, però que no n’havien obtingut resposta. Tot i aquestes afirmacions, les relacions han estat cordials; de ‘normalitat necessària’ en matèria de seguretat, en paraules del conseller.

Una mort tràgica que va portar els manters a revoltar-se i a revifar el debat polític i social amb el ‘top manta’

El conseller va passar dies complicats a l’agost, quan un manter senegalès va morir en precipitar-se al buit des d’un balcó en una operació dels Mossos d’Esquadra contra el ‘top manta’ a Salou, l’11 d’agost. La mort tràgica de Mor Sylla va portar els manters a revoltar-se; van tallar la vies del tren i van causar aldarulls. Aquests fets també van posar el focus en una realitat complexa i van fer revifar un debat que es va estendre a tot Catalunya: la venda ambulant irregular al carrer i les solucions policials, polítiques i socials que s’hi havien de buscar. Per la seva banda, el jutge va concloure que cap agent dels Mossos no havia tingut cap implicació en la mort del manter, com van corroborar els testimonis, i va arxivar la causa el setembre.

Diputat al congrés espanyol: seguretat viària, infrastructures i iniciatives per a l’ús del català a l’administració de Justícia

Jané va arribar al Congrés dels Diputats el 1986 com a secretari general i assessor jurídic del grup parlamentari del grup parlamentari de CiU, aleshores ‘Minoria Catalana’ amb Miquel Roca, i va mantenir aquestes tasques fins el 1999. Després de les eleccions en què José María Aznar va aconseguir la majoria absoluta, va sortir com a diputat i va ser portaveu adjunt del grup parlamentari, un càrrec que va exercir fins el 2008 en equilibri obligat amb el líder d’UDC, Josep Antoni Duran i Lleida. La victòria insuficient de Jose Luis Zapatero el 2004 va obrir la porta a una nova etapa de negociació amb CiU i li va permetre d’accedir, d’acord amb els resultats de la federació, a la vice-presidència del Congrés dels Diputats, càrrec que va exercir en l’última legislatura.

Com a portaveu a la Comissió de Seguretat Viària, va tenir un paper destacat en l’aprovació de la reforma de la Llei de Trànsit del 2005, que va introduir el carnet de punts, i l’última reforma, que va endurir les sancions en casos d’excés de velocitat i conducció sota els efectes de l’alcohol i drogues.

Jané va apadrinar, mitjançant la presentació d’una proposició no de llei, campanyes com la de ‘Posa-hi fre’, que demana que s’introdueixi l’educació viària com a assignatura obligatòria a les escoles. Ha rebut distincions d’entitat com el Comissionat Europeu de l’Automòbil per la seva tasca en favor de la seguretat viària.

Com a diputat de CiU per Tarragona va reivindicar les infrastructures més reclamades pel territori, com el corredor del mediterrani, el ‘tercer fil’, l’autovia A-27 i solucions per a la sinistralitat de la carretera N-340. Al congrés també es va destacar en la defensa de l’ús del català a l’administració de Justícia, amb iniciatives perquè el català fos un requisit per als jutges i fiscals que pretenen exercir a Catalunya.

Jané ha desenvolupat una bona part de la seva carrera professional com a advocat i professor de Dret a Barcelona, i com a diputat, vivia entre la capital catalana i Madrid. Això sí, és un gran amant de localitats com Torredembarra i Vandellòs i de la seva població natal, on l’espera l’emblemàtic edifici coronat per Cristòfor Colom.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb