Pere Macias: ‘Em sento més convergent que mai’

Pere Macias (1956) és el nou fitxatge d’Ada Colau per al projecte del tramvia de la Diagonal. És militant de Convergència des del 1977. Fou batlle d’Olot, on va néixer, durant dotze anys (1984-1996), conseller de Medi Ambient i Habitatge (1996-1997) i d’Obres Públiques (1997-2001), senador a Madrid (2006-2008) i diputat al congrés espanyol (2008-2015). Ara entra a l’Ajuntament de Barcelona amb Ada Colau, amb l’encàrrec de fer realitat el tramvia per la Diagonal. Essent conseller, ja n’havia inaugurat un tram. Però resulta que CDC, el seu partit, és contrari a aquest projecte. Demanem a Pere Macias que ens parli d’aquesta paradoxa, del tramvia i de la ciutat de Barcelona, on ara viu. Ens atén telefònicament i de tant en tant es talla la conversa. Macias parla des d’un tren.

—Heu perdut amics dins CDC?
—Quan creus en un projecte i t’ofereixen de participar-hi, és normal d’acceptar. Evidentment, sé la posició del grup municipal de CDC i per això vaig voler parlar-hi abans d’acceptar-ho. Tothom expressa les seves opinions i jo ho respecto molt. Però crec que és objectivament bo que hi participi.

—Per què és objectivament bo?
—Amb una persona amb qui, diguem-ne, pot haver-hi una relació de partit, doncs s’hi pot parlar més de les coses. És bo per a tothom. Tothom sap que jo sempre he estat a favor d’aquest projecte i he de pensar que puc ser útil.

—Els optimistes creuen que us fitxen pels coneixements tècnics. Els malpensats, que Colau fitxa un convergent per convèncer convergents.
—Jo sempre sóc dels optimistes.

—Pere Macias fitxa per Colau perquè s’allunya del procés. Llegit a la premsa d’ahir.
—Qui ho diu, això? Què hi té a veure el procés, aquí? Jo sóc favorable a posar la meva vida en un projecte que sigui interessant des del punt de vista intel·lectual. I aquest ho és. Hi crec. Sé que és complicat, però a mi em motiva molt. Continuo tenint les meves conviccions polítiques. Em sento més convergent que mai, i participaré tant com pugui en el procés de refundació. Però tot això ja és un altre àmbit.

—M’agradaria parlar de l’empresa en si. Cobrareu de l’empresa o de l’ajuntament?
—A mi em contracta l’ajuntament. I amb l’empresa no hi tindré res a veure, òbviament.

—El vostre sou resta subjecte als límits que Barcelona en Comú s’ha imposat de 2.200 al mes?
—No és cap sou. A mi em paguen uns serveis professionals. I això encara ho hem d’acabar de tancar i es mourà dins els límits i les capacitats que té l’ajuntament. Entrarà dins els paràmetres absolutament continguts de les polítiques actuals.

—Josep Maria Cullell, també de CDC, encara és el president de l’empresa del tramvia, Tram?
—Crec que ja no, des de fa uns pocs mesos. Crec. A mi m’ha arribat això. No sé si la substitució de Cullell pel director general, Vizcaíno, s’ha fet efectiva o no.

—L’empresa és majoritàriament privada. De catalans, només hi he vist Moventia. La majoria són francesos (Alstom), i fons d’inversió canadencs i alguns altres. Pocs catalans.
—Es va fer un concurs i ho van guanyar unes empreses. De Catalunya hi havia dues empreses, aquesta que dius i, és clar, Alstom. Alstom és francesa, però és l’antiga Maquinista, i sobretot és la fàbrica de Santa Perpètua. I això té un interès català extraordinari perquè ha permès que en una colla d’anys aquests tramvies i els que es van copiar a moltes ciutats, que encara es construeixen ara, hagin donat molta feina a gent d’aquí. La matriu és francesa, però els tramvies es fabriquen aquí.

—Expliqueu-me per què hem de tenir tramvia a la Diagonal. Em pensava que la tendència era més cap al bus elèctric: més barat i porta força gent igual.
—No és veritat que el bus transporti més o menys la mateixa gent. La diferència és molt gran. I a vegades, com passa amb la Diagonal, que és un corredor molt important , si vols donar bon servei necessites el mitjà de transport adequat. Es pot demostrar fàcilment. Jo crec molt en el vehicle elèctric. De manera especial, el bus elèctric. Ara, aquest bus l’hem d’anar a fer allà on justament hi ha un projecte d’un tramvia?

—He parlat amb urbanistes que tenen la por que el tramvia expulsi cotxes i es creï caos circulatori. I en canvi el bus transporta, sense crear caos.
—Són urbanistes? Ho dic perquè els urbanistes defensen les persones. Una altra cosa són els qui defensen l’automòbil, com a reis de la ciutat. I això ha entrat en crisi a tot el món. Durant cinquanta anys es van dissenyar les ciutats per a l’automòbil. Ha estat un fracàs total. I a tots ens costa molt de tornar a dissenyar la ciutat per a les persones. Deuen ser urbanistes del segle passat.

—No ho són, no. Hi insisteixo: ja el teniu estudiat el possible caos circulatori?
—Jo el caos circulatori no sé què és. Sí que sabem què és la congestió. Contra la congestió, als anys cinquanta va haver-hi la teoria de fer més carrils. Hi havia menys congestió? No. Al final la majoria se’n va adonar: fer més carrils per a treure la congestió no és la solució. Més carrils vol dir més automòbil, i més congestió. Jo no vaig pas contra l’automòbil, però fem-ne un ús racional, anem recuperant espai per a les persones. Inevitablement el tramvia treu espai al cotxe. Però la gent, que és intel·ligent, veu que allò que feia en cotxe ho pot fer d’una altra manera. Per exemple, fa uns anys al Portal de l’Àngel hi havia quatre carrils. Es van treure. I avui a ningú no li passa pel cap de posar-hi cotxes. Barcelona té vocació de liderar això. Una de les feines que s’ha de fer és explicar i il·lustrar. La gent ho entén i ho valora. I si no, demanem si hi ha ningú que vulgui quatre carrils al Portal de l’Àngel.

—Sobre el tramvia es va fer un referèndum. I va sortir que no. Faríeu un tramvia tot i tenir un referèndum en contra? Posaríeu el tramvia una altra vegada a votació?
—Això no em toca pas a mi, de dir-ho. Ho has de demanar als polítics. Jo sóc un tècnic. No hi tinc opinió, en això. Sóc un tècnic i no hi tinc opinió.

—Però enteneu que els veïns diguin: ‘Vaig votar en un referèndum, surt que no, i el fan igualment!’
—En aquests moments no faig de polític i, per tant, aquesta qüestió no em pertoca: ni de donar l’opinió ni de dir res. Sí que he de dir que un altre del signe de la recuperació de la ciutat és fomentar processos de participació ciutadana. És evident. Estic convençut que en tot això hi haurà processos de participació ciutadana.

—Tenim data per a veure el tramvia
—No ho sé. D’aquí a uns quants mesos ho podrem dir. He de ser molt prudent.

—Perdoneu la ignorància: viviu a Barcelona o a Olot?
—Estic empadronat a Olot, per motius sentimentals, havent-ne estat alcalde; tot i que visc a Barcelona.

—I com el veieu, el mandat d’Ada Colau? Quin balanç en feu, del primer any?
—La posició política de CDC a Barcelona és la que digui en Xavier Trias. Jo en aquest aspecte no tinc cap més opinió que la dels meus companys de partit.

—Tret de la qüestió del tramvia.
—Puc, d’alguna manera, tenir una opinió diferent del grup municipal en moltes coses, però qui ha d’expressar l’opinió sobre com es veu Barcelona és el grup municipal.