Article de Marta Rojals

Pere Fuset: “Segurament, als factòtums de les Falles no els farà gràcia la meua tornada”

  • Entrevista al regidor de l'Ajuntament de València que a partir d'avui recupera el càrrec de portaveu de Compromís al consistori · Pere Fuset parla de la persecució que el PP fa a membres del seu grup

VilaWeb
Esperança Camps Barber
31.12.2022 - 21:40
Actualització: 01.01.2023 - 13:26

Avui, primer de gener de 2023, el regidor Pere Fuset recuperarà les seues funcions de portaveu de Compromís a l’Ajuntament de València. L’any 2020 es va apartar d’aquesta tasca temporalment quan es va saber que el jutjarien per la mort d’un operari mentre muntava les grades per a un concert als Vivers de València. Després de Falles, recuperarà les competències de la regidoria de Cultura Festiva. El 12 de desembre el jutjat el va absoldre.

En aquesta entrevista, Fuset reflexiona sobre el que anomena calvari judicial que ha patit d’ençà del 2017, quan hi va haver l’accident. A parer seu, el Partit Popular empra la guerra judicial per desgastar Compromís. El regidor, que tornarà a la llista que encapçala Joan Ribó a les eleccions del maig, confia a poder reeditar un govern progressista que diu que ha aconseguit que els valencians senten orgull de viure a la ciutat.

Com us trobeu després de l’absolució?
—Després de cinc anys de calvari judicial puc dir que estic alleujat. Feliç, no, perquè és un accident laboral, i ningú no retornarà la vida al treballador. Però s’ha demostrat dues vegades, amb dues investigacions diferents, en dos jutjats diferents que no tinc cap responsabilitat. Però és que a banda del cas de Vivers, tinc prop de deu denúncies falses o sense fonament que m’ha posat el Partit Popular i, òbviament, quan acabes, et sents alleugerit.

Els vostres socis, us van felicitar?
—Sí. En el cas de Sandra Gómez, a banda de la relació política, hi ha una relació personal d’ençà de molts anys. Amb Papi Robles, que ara serà la número dos, i uns altres, provenim de la mateixa escola, del Consell de la Joventut i tenim llaços afectius més enllà dels purament polítics.

El PP diu que el fet que hi haja hagut un acord, i que les companyies asseguradores hagen pagat, implica una assumpció de responsabilitat per part vostra.
—És molt acreditat quina és la interpretació que fa el PP de la justícia, i en quins termes ho fa per confondre l’opinió pública. Confonen la part que pertoca a les asseguradores, que han de fer la seua feina, amb la part penal i judicial. Hi ha hagut una sentència, i hi ha hagut una vista amb el posicionament unànime de totes les parts. I, sobretot, hi ha hagut un criteri clar de la fiscalia que, des del primer minut, va defensar la meua innocència. Fa un any va haver-hi un sobreseïment lliure i ara hi ha la sentència amb la conformitat de les parts. I això no té res a veure amb la part de la responsabilitat civil subsidiària.

Pere Fuset

Enteneu que el batlle Joan Ribó us haja apartat dels càrrecs més vistosos mentre ha durat el procés?
—No, no va ser així. Vaig ser jo qui vaig decidir d’apartar-me. En aquell moment, els meus companys, i fins i tot, el batlle, em van demanar que continuara perquè confiaven en la meua innocència. Però entenia que la meua situació personal, per salut psicològica i mental, i també per ètica i estètica, feia recomanable d’apartar-me temporalment d’eixos càrrecs. Per tant, supose que sembla inaudit, perquè no sol ser així, però vaig ser jo qui va prendre aquesta decisió, que va ser compartida pels meus companys i companyes.

En canvi, sí que vàreu continuar com a regidor. Com dibuixeu la línia que separa una cosa d’una altra?
—Entenia que aquelles responsabilitats que s’havien posat en dubte eren de les quals m’havia d’apartar. Però si haguera dimitit del càrrec cada volta que he estat investigat, hauria dimitit deu vegades. I totes deu vegades hauria estat del tot injust, com ha quedat ara acreditat.

La vostra companya de coalició, Mónica Oltra, hauria pogut triar un camí semblant?
—És una opció. De fet, vaig sentir comentaris de gent que deia que la millor opció per a Mónica era fer un Fuset. Però ni les responsabilitats són les mateixes, ni la visibilitat és la mateixa, ni la seua situació personal és la mateixa. Siga la que siga, no sóc ningú per a donar lliçons sobre el que hauria d’haver fet Mónica.

Heu parlat, darrerament?
—Hem parlat alguna volta, i ens hem donat ànims. Li vaig escriure la nit abans del judici i, òbviament, després ens hem felicitat.

El dia dels Innocents vàreu repiular una fotografia penjada pel secretari autonòmic d’Ocupació, Enric Nomdedéu, on apareixeu al costat del regidor Giuseppe Grezzi i de Nomdedéu mateix. Amb quina intenció ho féreu?
—Fixa’t que llevat d’aquestes coses de Vivers, que tenen un altre caire, com et deia, he rebut prop de deu denúncies sense fonament. I no he estat l’únic. Els meus companys de l’Ajuntament de València, però també d’unes altres institucions, com ara Nomdedéu i Rubén Trenzano, també han rebut denúncies per qüestions en què ni tan sols es pot filar res relacionat amb la corrupció. En tot cas, serien temes administratius. Però l’objectiu de qui presenta aquestes denúncies és un altre. És una estratègia de guerra judicial, el lawfare, l’estratègia del fang. Així taquen la teua reputació, aconsegueixen que cada dia estigues a les portades dels diaris desfilant per la Ciutat de la Justícia, amb l’impacte mediàtic que té. I, quan tot això s’acaba, en molts casos no hi ha el mateix impacte, sinó que és molt més reduït. Per tant, és un ús pervers de la justícia per a obtenir un fi merament mediàtic.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

A partir d’avui torneu a ser portaveu de Compromís a l’ajuntament. Com us ho preneu?
—Òbviament, agraint el treball que ha fet Carles Galiana, que va haver de combinar moltes àrees de gestió de l’ajuntament amb el càrrec de portaveu. Tractaré de reimpulsar-lo en la recta final del mandat per intentar de revalidar, i tractaré de connectar al màxim amb els agents socials per enriquir la nostra acció de govern i, sobretot, el nostre programa electoral.

I després de Falles tornareu a la Regidoria de Cultura Festiva. Tan sols faltarà un mes i mig per a les eleccions municipals.
—Quedaran la Setmana Santa Marinera, la festa de Sant Vicent Ferrer, el centenari de la coronació de la Mare de Déu i els preparatius del Corpus i de la Gran Fira de València.

Val la pena de fer aquest canvi per a tan poc temps?
—Sí, i tant. Primer, perquè tots teníem clar que havia de tornar, que eixe era l’acord, però també vaig pensar i vam coincidir tots, que el més oportú era trobar el millor moment. Me’n vaig anar de manera sobtada, quan faltava una setmana per a les Falles. Ara volia que el retorn fora el més amable i còmode possible, no solament per a mi i per al grup, sinó, sobretot, per a la ciutat i per a les Falles. El més raonable és acabar el cicle faller i fer eixe relleu després. Si paga la pena, ho veurem en acabat, però de faena n’hi haurà molta perquè tenim algunes de les grans celebracions encara per a fer.

Carles Galiana és un regidor que les ha viscudes amb molta intensitat, també, les Falles. S’ha comentat prou que la relació entre tots dos no és bona.
—Òbviament, en un projecte plural com el de Compromís, hi caben sensibilitats diferents. Carles i jo, en alguns temes, és evident que la tenim, però el projecte és el mateix. Dins el marge d’interpretació que dóna la personalitat de cadascú, el projecte de Compromís ha de ser coherent amb si mateix.

Heu rebut el suport del món faller, aquests anys?
—Hi ha de tot a la vinya del senyor. És clar que el món faller és un món molt plural. Té més de cent mil persones, però estem massa acostumats que trenta o quaranta, els oligarques de la festa, parlen en nom de tots. És gent que sempre té la carxofa per a assentar càtedra i dir què és el que pensa el món de les falles, però el món de les Falles és molt plural. He trobat molt d’afecte i molt de suport en aquest procés.

Creieu que ara us esperen amb els braços oberts?
—Hi haurà qui sí i hi haurà qui no. Segurament, a bona part d’eixos factòtums de la festa no els farà massa gràcia, perquè quan tens un projecte de transformació i de modernització, hi ha qui se sent amenaçat. Però la gent de base, la gent dels casals, els fallers i falleres, la que porta la loteria, el que prepara els playbacks, el que pentina la seua néta… És gent molt diversa i molt plural i hi haurà de tot.

Si revalideu el govern progressista, aspireu a encapçalar aquest canvi en el món de les Falles?
—La cultura festiva és cultura. I és festiva, encara que semble redundant. És una manera magnífica de fer un projecte de transformació social perquè parlem de cultura que arriba a les masses, a cada racó, a cada carrer, a cada plaça, d’una manera quasi natural i, per tant, és una ferramenta magnífica per a potenciar eixa transformació i eixa millora social. M’apassiona, però, òbviament, estaré a disposició del que vulga l’alcalde. El primer objectiu és revalidar el govern.

Pere Fuset

El baròmetre que vàreu presentar fa uns dies dóna uns resultats que es poden llegir de moltes maneres. La primera és que el PP seria el partit més votat.
—Bé. Podria passar. Hem de tenir en compte que, amb l’afonament de Ciutadans, certa dreta vulga reagrupar-se entorn de la seua opció, no sé si natural, però sí tradicional. L’esquerra és més plural i, per tant, la cosa pot estar més disputada.

Sobre Compromís, quina lectura en feu?
—En el nostre cas hi ha un record de vot molt inferior a la realitat i, en conseqüència, vist el creixement que ens dóna quant a intenció de vot, es podria augurar un creixement en nombre de regidors. Però més enllà de les lectures electorals, crec que la cosa més interessant d’eixe baròmetre és veure quines són les expectatives, les queixes i propostes de la ciutadania. I també val la pena saber que cada dia més valencians i valencianes estan més orgullosos de viure en aquesta ciutat. I això serà clau per a revalidar un tercer mandat d’aquest govern.

Segons el sondatge, tan sols el 30% dels ciutadans valoren la situació de la ciutat com a bona o molt bona.
—La valoració que es fa del govern municipal és més alta, per exemple, a la gestió de l’estat i et diria que la nota que posen a viure a València és un 8,5. Crec que la ciutadania sap valorar la nostra manera de respondre a la crisi tan diferent de com ho va fer el PP l’any 2008.

Del PP es criticava un cert estancament en el poder. Quan éreu a l’oposició parlàveu de la necessitat de canviar. Ara preteneu una tercera legislatura.
—No critique que Rita Barberà estiguera vint-i-quatre anys en l’alcaldia, critique que feia vint-i-quatre anys que fes el que feia. Aquest serà un canvi sostingut, un canvi que va més enllà del 2015. Costa de trobar un moment, a la història recent, semblant a aquest quant a transformació de la ciutat. Entenent quins són els ritmes de l’administració pública, calen més de vuit anys per a fer-ho. Pense en projectes com el soterrament de les vies, que està en marxa, el parc de desembocadura, o eixa conversió en zona de vianants de les places que es va fent. Això no es fa en una legislatura i, possiblement, tampoc en dues. Quant a les cares, és evident que hi haurà un canvi de cicle i que aquesta tercera serà l’última legislatura de Joan Ribó. Crec que ningú no se sorprendrà si ho diem. I, en aquestes llistes, en Més, hem començat una certa renovació de cares. Estem oberts a eixe canvi de persones perquè és cert que l’equilibri entre l’experiència i la innovació o la renovació és important.

El recanvi de Joan Ribó serà Papi Robles o serà Pere Fuset?
—[Riu.] El recanvi de Joan Ribó serà qui decidisca Compromís en el seu moment, però jo en tot cas estic molt orgullós que hi haja ternes i, fins i tot, molts més noms disposats a abanderar eixe projecte. Dit això, no és la meua intenció.

Pere Fuset

Sobta una mica que ara, a mig any de les eleccions, s’hagen presentat grans actuacions, com ara el bulevard cultural, amb la supressió del túnel de Guillem de Castro. Això és un projecte o és el primer acte de la campanya electoral?
—El soterrament de les vies és una realitat treballada al llarg de tot el mandat que, òbviament, té uns terminis de redacció de projectes, de negociació amb el govern de l’estat, i que, finalment, s’ha licitat i s’ha adjudicat aquesta setmana passada. La resta de coses són qüestions que no és que les hàgem anunciades aquesta setmana, sinó que les hem ratificades. Qualsevol persona que estiga en l’administració sap que si eres mínimament responsable no improvises. Són projectes molt treballats al llarg de tota la legislatura que la pandèmia, en el seu moment, va endarrerir.

Intuïu que a partir d’ara hi haurà un desmarcatge del PSOE per remarcar les diferències amb Compromís amb vista a la campanya electoral?
—Si ens hagueren dit fa deu anys que València estaria governada per Compromís, no ens ho hauríem cregut. Ni tan sols tots aquells que aspiràvem que l’esquerra governara aquesta ciutat. Per tant, cal entendre i tenir una certa empatia amb el Partit Socialista, que ha vist com després de govern del PP, l’alternança no ha caigut de l’arbre. I som en un govern de coalició en què hi ha episodis de tensió, de discussió i de debat. Però em remet als fets. Vuit anys, vuit pressupostos aprovats dins el termini i en la forma escaient, sempre. I dels centenars, possiblement, milers de votacions que hi ha hagut en els plenaris, solament una volta hem votat de manera diferent. Crec que el balanç de l’entesa és més que favorable. Que en temps electorals poden venir temptacions d’accentuar la diferència? Bé, és probable, però això no ha de ser negatiu. Ens permetrà d’arribar a públics diferents i sumar, que, al cap i a la fi, és el que compta.

En aquests prop de vuit anys, la ciutat ha patit transformacions físiques visibles i importants, però hi ha hagut també una transformació social?
—Supose que es retroalimenten. El 2015, València era coneguda per ser la capital mundial de la corrupció. Possiblement de manera injusta, perquè n’hi hauria unes altres que hi podrien competir. Aquest 2022, venim de ser la capital del Turisme Intel·ligent, la Capital Mundial del Disseny. Serem la capital dels Gay Games, serem la capital verda europea i tants reconeixements més. Crec que això ha contribuït al fet que hi ha un canvi de mentalitat en els valencians i valencianes. Aquest canvi no es podria entendre sense que gent que en el seu moment va votar el PP, ara vote forces progressistes. Per tant, crec que sí que som en un moment de transformació social que és molt més lenta que convertir una plaça en un lloc per a vianants.

Esteu preparats per a perdre el govern?
—Estem preparats. En democràcia sempre hem d’estar preparats. I crec que hem de fer autocrítica sempre. I és cert. No hem d’oblidar que després de vuit anys hi pot haver un cert desgast. Per això, ara que sóc portaveu tractaré d’insuflar el ritme més gran possible a la nostra faena i la connexió més gran possible amb el nostre electorat i la resta de la ciutadania.

Aquests anys que heu estat fora de la primera línia us han permès de veure les coses d’una altra manera?
—És clar, he treballat en projectes de ciutat intel·ligent, una qüestió en què València és molt ben posicionada internacionalment. Som una de les ciutats que ha estat guiant l’ONU a l’hora d’implantar els sistemes de ciutat intel·ligent, i en projectes europeus molt interessants. I totes aquestes coses no tenen cap transcendència mediàtica perquè sembla que no tenen morbo. Però, en aquests anys, amb tot el que hem passat també com a societat, no sóc el mateix. En la pena es creix, en el dolor es creix, en l’alegria es creix. En la humilitat es creix… I crec que he tingut una bona combinació de tot això aquests darrers anys per haver madurat.

Quan governava Rita Barberà, hi havia com una mena de broma agafada d’una frase que ella deia sempre que podia: “Que bonica que és València.” Quina frase definiria València sota el govern progressista?
—Que bé que es viu a València! De fet, el benestar, la qualitat de vida, és el que volem potenciar. I si haguérem de dir-ne una d’alternativa: que orgullós que estic de València! Són dos leitmotivs sobre els quals ronda la nostra acció de govern.

VilaWeb
VilaWeb

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any