El temporal de fred i neu que vivim a l’Europa del sud ha castigat especialment els refugiats de Síria i de més països que viuen en els llimbs de la legalitat, sobretot a Grècia, Sèrbia i alguns altres estats balcànics. Tots hem vist les fotografies d’aquests dies, que recorden massa fotografies idèntiques de la Segona Guerra Mundial. Un magatzem abandonat de Belgrad o les tendes de campanya colgades de Samos, Quios i Lesbos són ara mateix la imatge del desastre humanitari i polític en què ens hem convertit els europeus.

A Grècia, segons les organitzacions humanitàries, hi ha gairebé seixanta mil persones en cerca de refugi, prop d’una tercera part dels quals són xiquets. Gent que fuig de la guerra, de la violència, de la repressió i que ho ha arriscat tot per provar d’arribar on creu que viurà millor.

Del novembre ençà, aquestes organitzacions han anat avisant que el mal temps podia ser un problema gravíssim. Aquell mes setanta-vuit grups d’ajut internacional, encapçalats per la UNICEF, van lliurar una demanda oficial a la Unió Europea i al govern grec perquè preparassen els camps de refugiats per a l’arribada d’un hivern que ja se sabia que seria dur. Lamentablement, s’ha fet molt poc, per no dir res. Ara, quan les imatges fan tant de mal, a corre-cuita, s’han pres algunes mesures com enviar un vaixell militar a les illes de la mar Egea perquè, si més no, els refugiats puguen aixoplugar-s’hi, en unes condicions indecents però no alarmants.

Ja fa deu mesos de l’acord vergonyós entre la Unió Europea i Turquia, que Brussel·les volia creure que resoldria el problema. I, tanmateix, el flux de refugiats i immigrants que arriba a Europa continua creixent i les illes gregues de l’Egea, sobretot, i de bona part dels Balcans continuen plenes de persones que en molts casos tenen raons de sobres per a demanar asil o poden documentar que reclamen la reunificació familiar. No ha funcionat ni podrà funcionar mai un acord que té una prioritat: evitar les fotografies i dissoldre les notícies, com si dissoldre-les dissolgués el problema.

Els europeus hem de continuar alçant la veu i reclamant als nostres governs solucions d’un problema que no és de Grècia i prou i que no afecta només els qui volen entrar a Europa. Avui no són únicament milers de persones que caminen perdudes en la neu des de Grècia fins a Sèrbia. Perquè en aquesta neu, en realitat, ens hi hem perdut tots. S’hi ha perdut la nostra dignitat.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.