21.11.2024 - 19:50
Ahir, el Banc d’Espanya i la Confederació Empresarial valenciana (CEV) van fer públiques les primeres estimacions sobre les pèrdues materials ocasionades per la gota freda del dia 29 d’octubre. Ambdues institucions deixen molt clar que són unes primeres valoracions i que poden canviar, a mesura que es tingui un coneixement més aprofundit de la realitat. Dit això, la Confederació apunta una xifra que s’acosta als 10.000 milions d’euros. Per la seva banda, el Banc d’Espanya no dóna cap dada, sinó que es limita a dir que estima que el PIB espanyol es veurà afectat en 0,2 punts percentuals menys de creixement. Són dues maneres de considerar-ho, partint de conceptes de referència diferents.
El Banc d’Espanya basa el seu criteri de càlcul en l’impacte potencial dels desastres naturals que estima a partir de dades dels darrers vint-i-tres anys: 115 esdeveniments, incloent-hi 52 inundacions. “Les estimacions estan subjectes a nivells d’incertesa importants, però, a partir de successos previs relacionats amb el clima, l’impacte estimat en el PIB és de -0,2 punts percentuals el trimestre en curs”, va dir ahir el governador José Luis Escrivá, en una reunió amb els periodistes econòmics.
“Una vegada passada la riuada d’aigua, la sensació que tenim és que l’efecte de destrucció de capacitat productiva ha pogut ser menys intens. Però encara és molt d’hora per a dir-ho”, va afirmar. I va continuar amb un to d’optimisme moderat. “Hi haurà una recuperació intensa de l’activitat en la zona afectada. No immediata, perquè que caldran uns quants trimestres, però, per la fotografia en conjunt, fa la sensació que serà una recuperació significativa”, va dir.
La CEV, per la seva banda, fa servir un criteri que em sembla més realista, atès que recull la participació de les diferents associacions empresarials valencianes. Explica: “Ha causat estralls sense precedents en alguns sectors, i ha deixat una xifra preliminar de pèrdues econòmiques que supera els 9.365 milions d’euros. Aquestes xifres, si bé són alarmants, únicament són una estimació inicial, pel fet que moltes empreses encara no han pogut valorar l’abast total dels danys i perquè hi ha uns quants sectors que encara no han pogut proporcionar xifres definitives.”
Potser és bo, abans de continuar, recordar la importància del potencial econòmic de la zona més afectada. La Cambra de Comerç de València va publicar el dia 6 de novembre algunes xifres, i deia que en els 68 municipis afectats per la gota freda hi havia més de 48.700 empreses, de les quals més de tres quartes parts eren del sector serveis.
Diferenciava dues zones a partir dels 68 municipis afectats. Una era la zona zero i municipis molt afectats (32), i una altra, la resta de 36 municipis. La primera zona representa el 19,7% del PIB de la demarcació de València i un 20,5% dels treballadors. En valors absoluts, deia que produïen 13.300 milions de PIB i donaven feina a 220.000 treballadors. Comptant els 68 municipis, les xifres s’elevaven a 21.800 milions (32% del PIB) i 265.000 treballadors (25% del total). Amb aquestes xifres, podíem acotar la importància de la zona afectada, que representa entre un 25% i un 30% de la riquesa generada a la província.
Dos dies després, Informa D&B, una companyia de CESCE, oferia algunes dades més. Deia que en els 78 municipis de l’estat espanyol afectats per la gota freda es localitzaven les seus socials de 72.926 empreses, el 96%, a la demarcació de València. La gran majoria, el 90%, microempreses. Com explicava Nathalie Gianese, directora d’Estudis d’Informa D&B: “La facturació global de les empreses que tenen el seu domicili en les àrees afectades per la DANA, i que compten amb dades financeres, suma 57.087 milions d’euros i el nombre de treballadors supera els 237.000. Són empreses molt petites amb una mitjana de tan sols tres treballadors.”
Atenint-nos a la tipologia d’aquestes companyies, en un 51% dels casos són empresaris autònoms. Els municipis valencians representen gairebé el 99% de la facturació i el 98% d’ocupació. Per tant, els d’altres zones afectades de l’estat espanyol són residuals, entre l’1% i el 2%.
I afegia més dades per a completar la fotografia econòmica del territori afectat. En el cas de les companyies amb seu social en les comarques valencianes afectades, el 36% són societats mercantils i un 51% empresaris individuals. Per grandària, el 90% són microempreses, un 3% petites i les grans i mitjanes, una mica més de l’1%. I continua dient que “les principals activitats a les quals es dediquen són construcció i activitats immobiliàries, un 22%, i comerç, un 23%”. Aquest darrer sector suma també el 31% de les ocupacions, i la indústria acumula el 30% dels treballadors.
Deveu haver comprovat que hi ha diferències en el nombre d’empreses de les dues fonts, probablement pels autònoms, que penso que no haurien de ser gaire importants a l’hora d’intentar definir el mapa de la zona, per veure el dany potencial que s’ha fet. Queda clar que som en un territori molt laboriós, amb milers i milers de microempreses i autònoms, la qual cosa fa encara més dramàtica la situació, perquè ja apunta que, dins les xifres de pèrdues que s’aporten, alguns deuen haver quedat relativament poc afectats i, en canvi, molts altres deuen haver quedat sense res. Penso, sobretot, en autònoms i molt petites empreses.
Escrivá va indicar que hi havia una altra característica en la zona, i és que, a més, són ciutats dormitori i hi ha moltíssima gent que hi viu però que treballa en una altra banda. La institució calcula que prop de mig milió de persones tenen crèdits a la zona, amb una població d’un milió i unes 150.000 hipoteques efectives. “Per tant, aquesta altra part que té a veure amb l’habitatge residencial és important i, afortunadament, l’impacte sembla que ha estat molt més limitat, ja que ha estat més centrat en l’activitat industrial”, va assenyalar. Així mateix, el governador del Banc d’Espanya va explicar que el total d’exposició al crèdit en la zona afectada era de 20.584 milions d’euros, amb 561.210 clients afectats. Gairebé la meitat del volum dels crèdits són hipoteques i un 35% correspon a empreses. I, quant al nombre de clients, el 95% són famílies i el 5%, empreses.
I anem al detall de les pèrdues estimades. Comencem per l’impacte sobre el sector primari, on ha estat especialment greu. Les pluges torrencials van afectar 33.728 hectàrees en nou comarques, amb greus perjudicis en cultius de cítrics, hortalisses i vivers, a més de danys significatius en infrastructures agrícoles, maquinària i explotacions ramaderes. L’estimació dels danys que fa l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA) ascendeix a 1.019 milions d’euros.
Però la CEV considera que el sector industrial és el que ha sofert un cop més devastador. Els més afectats són tres federacions. La d’agroalimentació xifra en més de 3.350 milions les pèrdues en el seu sector. Segons la metal·lúrgica, les pèrdues en el sector del metall ascendeixen a 1.488 milions d’euros, afecten 6.150 empreses i fan perillar l’ocupació de 47.549 persones. Per la seva banda, la de la fusta i el moble estima danys per valor de 1.300 milions d’euros, i destaca l’afectació a 1.300 empreses i 7.000 treballadors.
Dins el sector serveis, Confecomerç xifra en més de 1.500 milions les pèrdues registrades. En el cas de l’hoteleria, una primera aproximació situa en més de 300 milions les pèrdues. I, finalment, la Federació del Transport i la Logística (FVET) xifra en 47 milions d’euros les pèrdues calculades fins al moment. La llista és més llarga, amb xifres menors, en valor absolut, però que afecten una munió de persones i, probablement, amb un grau d’intensitat individual molt gran.
I aquesta és la primera avaluació dels danys materials que, com diuen els autors de les primeres estimacions, pot ser més gran quan se sàpiguen més detalls de la realitat, amb el pas dels dies. La CEV fa una crida tot dient: “La magnitud del desastre posa de manifest la urgència d’una resposta coordinada que permeti als sectors afectats de recuperar la seva activitat i garantir l’estabilitat laboral a la província.” Tant de bo!
I finalment, em quedo amb les paraules que va dir el governador del Banc d’Espanya en l’esmentada reunió. “Com més eficaces siguin les mesures, i el paquet és molt substancial, menys impacte tindran sobre l’activitat econòmica i sobre els agents afectats per la gota freda.” Tot seguit, va considerar que la pandèmia o l’erupció del volcà de La Palma havien afinat les polítiques dels governs i, com a governador del Banc d’Espanya, es va mostrar partidari de “gastar tant com calgui a curt termini per a evitar una destrucció del teixit empresarial que provoqui un cost superior a llarg termini”.
A veure si té raó i, finalment, es fa bé alguna cosa, en aquesta desgraciada i lamentable gestió duta a terme en la pitjor catàstrofe que han sofert els valencians. De totes maneres, caldrà estar atents a les coses que diguin, perquè tant una font com una altra, de les esmentades, poden variar les seves estimacions. I a la celeritat i encert en què s’implementen les mesures correctores, és clar.
