persona dormint
Foto: @theyshane, en UNSPLASH

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El son és una barreja de dues conductes que s’alternen al llarg de la nit: el son profund o d’ones lentes i la fase REM (de Rapid Eye Movements). Mentre que el son profund es caracteritza per una baixa activitat cerebral (ones theta i delta), la fase REM s’anomena també son paradoxal perquè tot i que el cos està completament relaxat (no hi ha to muscular) l’activitat cerebral és alta, semblant a la de la vigília (ones alfa i beta). Si ens despertem en la fase REM, és molt freqüent que recordem estar somniant.

Aparentment, l’activitat del còrtex cerebral durant la fase REM (àrees visuals primerament; límbiques després) genera els somnis, que solen ser molt visuals i emocionals. Aquesta activitat és posada en marxa per l’activació de projeccions ascendents de centres del tronc encefàlic induïda per el son profund, la qual cosa assegura que no somniem desperts. Els mateixos centres troncoencefàlics inhibeixen la contracció muscular (recordeu l’absència de to muscular) i eviten que expressem els somnis i ens posem així en perill.

Aquesta activitat cortical sembla que està relacionada amb la remodelació sinàptica necessària per a l’aprenentatge: el pas de memòria a curt termini a memòria a llarg termini necessita que apareguen i desapareguen connexions entre neurones. Aquesta remodelació no es pot produir mentre estem desperts, ja que alteraria perillosament la nostra percepció i funció mental (ens provocaria, per exemple, al·lucinacions). Per això es produeix durant la fase REM, quan estem dormint. El resultat, les al·lucinacions i alteracions de la percepció i el pensament associats a aquesta plasticitat, serien els somnis. Convé, per tant, no sols estudiar, sinó que dormim i somniem per als exàmens.

Respon Ferran Martinez-Garcia, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Unitat Predepartamental de la Universitat Jaume I de Castelló. Fou catedràtic de Fisiologia al Departament de Biologia Cel·lular, Funcional i Antropologia Física de la Universitat de València fins al 2014.

Pregunta enviada per Jordi Renard Font.

«Els Perquès de Mètode» és un consultori de ciència on lectors i lectores envien la seua pregunta o dubte científic i una persona experta els respon. Podeu enviar les vostres preguntes a través d’aquest formulari. Entre totes aquelles que publiquem entre l’1 de juliol i el 20 de setembre sortejarem un lot de publicacions de Mètode.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.