01.05.2026 - 20:43
La història econòmica ens diu que quan el preu del petroli es dispara, amenaçant primer la inflació i després una pujada dels tipus d’interès, la resposta de les borses és una caiguda en les cotitzacions (menys les petrolieres, és clar) d’una intensitat d’acord amb els canvis operats. Doncs bé, el mes d’abril sembla que ha trencat la història, amb el petroli pels núvols, entre 100 dòlars i 110, amb un pic de 126, la inflació ha pujat a tot arreu i, en canvi, el comportament final dels mercats de valors ha estat positiu. L’Íbex 35 ha pujat d’un 4,2%, el Dow Jones, d’un 8% i l’S&P 500, d’un 11%, que ha marcat l’alça més forta en un mes d’ençà del 2020 i ha fixat un nou rècord històric! Com s’explica? Per les inversions imparables en la IA dels EUA? Vet aquí un trencaclosques més a afegir per a les autoritats monetàries.
Ahir, el Banc Central Europeu va deixar els seus tipus d’interès sense canvis, com era previst, però va debatre a fons sobre un augment per a lluitar contra l’augment de la inflació i va suggerir, tant oficialment com oficiosament, que podria passar a l’acció al juny. El fet és que la inflació a la zona euro ha pujat de quatre dècimes, fins al 3% a l’abril, i ha superat amb escreix l’objectiu del 2% del BCE, i s’espera un nou augment, ara que la guerra a l’Iran ja ha disparat els preus del petroli al seu nivell més alt en quatre anys i ha creat colls d’ampolla industrials importants.
La presidenta del BCE, Christine Lagarde, va declarar ahir que la decisió de mantenir els tipus s’havia pres per unanimitat, però que l’opció d’un augment del preu dels diners ja era sobre la taula, atès que l’evolució de la inflació s’allunyava de les projeccions de base del BCE. Sap que ha de gestionar l’equilibri delicat entre inflació, creixement i la necessitat d’evitar de repetir errors del passat. Va assegurar: “Les pròximes sis setmanes, fins a la reunió del juny, seran el moment idoni per a avaluar l’evolució i comprendre el possible desenllaç o no del conflicte a fi de prendre una decisió acurada segons la informació verificada i revisada.” I va afegir: “El BCE sempre reaccionarà, perquè portarem la inflació de tornada al 2%. Així que, sigui quina sigui la reacció, reaccionarem.”
Però la incertesa i el temor són generals. Els banquers centrals de tot el món han argumentat que sis setmanes no canvien gran cosa respecte de l’augment dels tipus d’interès, i per això val la pena esperar una mica més per tenir més certesa sobre l’evolució dels preus. Així, el Banc del Japó, la Reserva Federal dels Estats Units, el Banc del Canadà i el Banc d’Anglaterra també han deixat els seus tipus sense canvis, tots aquesta setmana, al mateix temps que han expressat la seva preocupació per l’augment dels preus.
De moment, qui ja ha avisat és l’Euríbor, que ha pujat per segon mes consecutiu. El mercat interbancari és sempre més ràpid d’actuar en situacions complicades que no pas les institucions, i ja avança canvis a l’alça en els tipus oficials els mesos vinents. En comparació amb un any abans, el tipus ha pujat de 60,4 punts bàsics, fins al 2,75%, i ha registrat l’encariment mensual més elevat d’ençà del desembre del 2023. Els qui renovin la hipoteca aquest mes ja ho notaran en les seves quotes.
Com ja s’ha apuntat, la inflació anual en els 21 països que utilitzen l’euro ha passat del 2,6% del març al 3,0%, a causa d’un augment del 10,9% en els preus de l’energia, segons l’Eurostat. Entre els principals components de l’alça, l’energia va registrar a l’abril l’augment anual més gran, l’esmentat 10,9%, enfront del 5,1% del març. Després hi ha els serveis, d’un 3,0%, l’alimentació, d’un 2,5% i els béns industrials fora de l’energia, d’un 0,8%.
Si bé l’alt nivell d’inflació global ja fa pensar en un augment dels tipus, les dades bàsiques suggereixen que l’impacte energètic inicial encara no genera efectes de segona volta importants. La presidenta Lagarde va insistir-hi: “No veiem efectes de segons volta.” Sap que el BCE continua essent molt impotent davant un xoc energètic, però també sap que ha d’intervenir si es manifesten aquests efectes de segona volta, amb el risc que s’instal·li una espiral inflacionista considerada difícil de trencar. És per això que molts inversors anticipen ara un augment de la taxa del 2% a partir del mes de juny, i com a mínim dues intervencions més a final d’any.
I si la inflació indica problemes, el creixement de l’activitat ja els té. Els resultats dels creixements de les economies europees es van encadenar ahir, dijous, al matí. I, veient les cataractes de notícies decebedores, no podia sinó témer el resultat de la zona euro. L’Eurostat va confirmar la mala dinàmica: el creixement econòmic de la zona euro cau fins al 0,1% en el primer trimestre, i al 0,8% en termes interanuals. Un resultat decebedor, perquè els analistes havien predit una acceleració del 0,3% i l’1%, respectivament.
França tira cap avall, el PIB no ha augmentat en absolut en comparació amb l’últim trimestre del 2025: un creixement trimestral del 0% i un interanual de l’1,1%. Molt poca cosa. Les altres grans economies europees es comporten una mica millor. Alemanya, en particular, va créixer d’un 0,3%, segons una estimació provisional, tant en termes trimestrals com anuals, que és una misèria. El govern de Friedrich Merz ha reduït a la meitat la seva previsió de creixement per al 2026, de l’1% al 0,5%.
Itàlia també es va alentint. Tocada per les baixades en la indústria i l’agricultura, només ha vist augmentar el seu PIB d’un 0,2%, i en un any ha pujat al 0,7%. Giorgia Meloni i els seus economistes també han revisat a la baixa les seves previsions de creixement per al 2026, i l’estimen en tan sols un 0,6%. I, dins aquest marasme, només l’estat espanyol sembla que sura, amb un creixement del 0,6% trimestral i del 2,7% interanual.
Per a alguns analistes, la xifra de creixement de l’activitat del primer trimestre no és especialment informativa, atès que pràcticament no es va veure afectada pel xoc energètic i de subministrament causat per la guerra al Llevant. Els indicadors de confiança (com els PMI i els indicadors de sentiment econòmic de la Comissió Europea) de l’abril ja assenyalen que el segon trimestre ha començat amb una base més feble. Malauradament, encara és massa aviat per a saber si això acabarà conduint a un creixement negatiu o no, però l’impacte sobre la inflació ja és clarament visible.
En definitiva, deixem enrere un mes d’abril que va ser particularment complex i difícil per a l’economia, marcat per un cop de fre clar en la zona euro i un ressorgiment de la inflació. Les tensions geopolítiques han afectat els costs de l’energia i la confiança dels agents econòmics, que són la baula més feble de la cadena. Precisament, ahir també vam saber que la confiança dels consumidors a la zona de l’euro s’ha deteriorat considerablement, fins al seu nivell més baix d’ençà del desembre del 2022, segons les estimacions de la Comissió Europea.
I enmig d’aquest panorama tan complicat, les borses van pujant –alguna, la més important, en màxims històrics. No sé si tot plegat arriba a ser una bogeria, però estrany, molt estrany, sí que ho és.
