Per què l’ANC és el bastió de l’independentisme?

La força de l’ANC és la gent que voluntàriament en forma part en tants pobles i ciutats del país, el seu sacrifici

Vicent Partal
Vicent Partal
22.05.2022 - 21:30
Actualització: 22.05.2022 - 21:43
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Aquest cap de setmana s’ha fet el relleu dels càrrecs orgànics de l’Assemblea Nacional Catalana. Dolors Feliu ha estat elegida nova presidenta de l’entitat i Jordi Pesarrodona i Uriel Bertran, vice-presidents, cadascun per a un exercici d’un any.

A partir d’avui, ells tres encaren un relleu que no és fàcil. Elisenda Paluzie ha dirigit l’ANC durant, probablement, els anys més difícils de l’entitat. I ho ha fet preservant-ne la independència i el caràcter independentista, sense cap concessió. Paluzie mereix el reconeixement de tothom per aquesta tasca que ha acomplert magníficament.

També perquè, gràcies a ella, Dolors Feliu i el nou equip que dirigirà l’Assemblea pot encarar la nova etapa amb molt de camí desbrossat. En la primera entrevista que ha concedit, ja com a presidenta de l’entitat, que avui publiquem a VilaWeb, significativament Feliu parla sobretot de futur i diu que cal tenir un horitzó concret per a fer la independència a curt termini, tot recordant que l’Assemblea n’és la garantia, tant si ho volen els partits com si no.

Dissortadament, tots sabem que la batalla per l’hegemonia entre els partits polítics s’ha traslladat a les entitats, que massa sovint són percebudes per aquests com a satèl·lits instrumentals, com a simples peons.

Sobre això, tothom té el dret d’opinar el que vulga, només faltaria, i ja entenc que l’ambient tòxic que plana en bona part de l’independentisme arriba a tot i tothom. Però avui, quan es fa efectiu aquest relleu, m’agradaria remarcar el testimoni d’allò que veig cada setmana al carrer, en les conferències que faig, en els actes en què participe. I és un testimoni tan simple com contundent: si hi ha l’ANC al darrere qualsevol cosa funciona. I si no hi és, depèn. Un debat, una concentració, una presentació, una acció qualsevol, si té l’ANC darrere té assegurats els mínims i, normalment, molt més que els mínims. I això, aquesta capacitat –distribuïda, a més, pel territori– no hi ha cap altra organització independentista capaç d’igualar-la.

Potser a Barcelona, per les característiques de la gran metròpoli, això es fa més difícil de copsar. Però de Salses a Alcanar –i a veure quin dia s’atrevirà finalment a travessar la frontera imposada pels espanyols al sud!–, l’ANC és una màquina que el moviment per la independència simplement no es pot deixar perdre. Perquè continua essent una organització de base, que no s’ha convertit en una estructura a perpetuar. Pel component profundament democràtic. Però també perquè és una organització que té noms i cognoms en cada població i aquesta és una de les coses que en marca clarament la diferència.

L’ANC no és tan sols unes sigles, sinó que en molts indrets és un capital humà imbatible, sovint amb trajectòries de moltes dècades a les espatlles. Hi ha molts pobles, viles i ciutats on les cares visibles de l’ANC són homes i dones que durant molts i molts anys s’han guanyat el respecte públic, han estat motors de tot d’iniciatives cíviques en àmbits ben diversos, ja abans de la sentència contra l’estatut i, per tant, del començament del procés cap a la independència. Gent que posa el prestigi personal al servei del col·lectiu. He conegut dotzenes i dotzenes de persones admirables que, si ara estan per la independència, és perquè abans han estat per solucionar mil i un problemes i han arribat a la conclusió que els pegats no valen i que només fent-nos independents podrem tenir una societat mínimament decent per a tots.

I per això estic convençut que una de les claus d’aquest poder local de l’ANC és l’element del voluntariat, que l’assemblea ha preservat sempre. El fet que tots els càrrecs i totes les activitats siguen voluntàries possiblement és un dels grans secrets que expliquen la força i el prestigi d’aquesta organització en tantes localitats.

És cert que sovint les complexes regles que té per a preservar la democràcia interna són poc comprensibles de fora estant –per exemple, això que no necessàriament l’afiliat més votat acabe essent el president, o la necessitat de canviar-ho tot cada dos anys. I també és cert que ha perdut participació aquests darrers anys, com un reflex del desànim general, tal com s’ha reflectit en la baixa participació en aquestes eleccions. Però pense que tot això són aspectes secundaris en vista de la realitat de tot allò que l’ANC ha fet i fa.

Ben segur que en l’arena política nacional l’ANC s’ha trobat inevitablement arrossegada al fang del partidisme, tot i que mai per voluntat pròpia. I supose que als qui tenen els ulls embenats per les sigles res no els semblarà mai prou. Això és així, ho sé. Però també sé, perquè ho he constatat en persona, que molts d’aquests problemes es dilueixen als ulls de la gent en la major part de comarques i poblacions, veient qui és l’ANC, qui hi ha en l’ANC. I estic molt convençut que és això que ha fet de l’Assemblea el bastió més impressionant de l’independentisme català.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Joan Mollà
Joan Mollà
22.05.2022  ·  22:21

Els que hi som des dels principis tenim clar que una de les característiques de l’Assemblea és el desig de desaparèixer com a entitat, perquè ja no faci falta, perquè ja haurem assolit la independència. Per tant, no hi perdrem cap càrrec, cap sou, cap honor. Ja ens podrem dedicar a una altra cosa, a un altre voluntariat, si cal.
Ara, també cal dir que en el moment actual, no es pot pretendre que l’Assemblea tingui el poder de convocatòria de fa cinc o més anys, entre altres coses, pel desànim, la repressió i la pandèmia. Però tinguem present que segueix essent la que més mobilitza, com es va veure a la darrera Diada.
També cal dir que caldrà que canviï l’estratègia en aquest moment, per fer posar en la ruta adequada els partits o en passar-los per sobre amb una llista cívica, amb el convenciment que, o canvien radicalment, o mai més els votarem.

Josep Usó
Josep Usó
22.05.2022  ·  22:29

Tal i com van les coses, els partits polítics semblen només una nosa. De manera que esperem que l’ANC ens faça reviscolar a tots. Que falta ens fa.

Gerber van
Gerber van
22.05.2022  ·  22:45

Em va sorprendre, millor dit: espantar, quan vaig llegir a l’entrevista a Vilaweb de dissabte passat que la presidenta de l’ANC com a jurista pensa que el referèndum de l’1-O no era legal perquè l’Estat espanyol i la resta d’Estats europeus ho pensen així. Com a no jurist, arribo a una conclusió completament diferent de les recomanacions de la Comissió de Venècia i el dret i els tractats internacionals.

Per tercera vegada consecutiva, l’ANC no escolta la base qui hauria de ser president. Em sembla inacceptable i antidemocràtic demanar disculpes perquè la normativa és com és. No ha de donar l’exemple l’ANC mateixa?

A més, algù qui depèn de a la Generalitat perquè hi treballa com a jurista no em sembla el més adequat per presidir una organització social que se suposa que ha de pressionar el mateix govern.

Dit això, tinc molta curiositat, però poc optimista, del que farà l’ANC els propers anys.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
22.05.2022  ·  23:01

Llegeixes l’entrevista que li feu i n’hi ha per riure.

De veritat que aquesta gent i molts d’altres, creuen que els catalans sóm tontos?
Molts seran covards, indecisos, informats només a través de tv3 i catradio, però molts volem acció al carrer i parar el país.
No sóm independentistes des del 2008 com diu la tal Feliu i la independència la necessitem per ser dignes.
No ens en sortirem, ens tenen (des de Catalunya) lligats.

[Nota: aquest comentari contenia un insult directe massa greu contra una persona, que ha estat esborrat seguint les normes del diari i el criteri del director. Qualsevol comentari o discrepància sobre aquesta pràctica el podeu adreçar a director@vilaweb.cat]

salvador martí
salvador martí
22.05.2022  ·  23:02

Molt d’acord amb el comentari del Gerber. Si hi ha una desproporció tant gran entre el que votem la majoria d’afiliats i el que decideixen els Secretaris Nacionals, val més no votar. I crec que Pesarrodona hagués hagut de plegar en veure’s tant desautoritzat pel Secretariat Nacional en comparació al total de la militància., com va fer la Liz Castro en el seu dia.

Anna Prats
Anna Prats
22.05.2022  ·  23:05

Molt oportú i encertat, l’editorial.
És innegable el desencís general amb noms i sigles associats a partits polítics i entitats, la sensació que tots plegats –en un grau o un altre– participen de la pantomima que ens manté a tots captius en un simulacre.
Però també que hi ha persones honestes implicades, i que la capacitat de convocatòria de l’ANC és incomparable i una de les fortaleses de la societat.

Ramon Batlle
Ramon Batlle
22.05.2022  ·  23:27

Aquest editorial d’avui és una ensabonada pornogràfica a l’ANC al més estil llirista i que em fa posar els pèls de gallina venint de qui ve, sabent com s’ha triat la nova presidenta, ella que va ser derrotada a les eleccions de la setmana passada davant en Jordi Pessarrodona.

Ja feina mala espina que abans de les eleccions la nova pesidenta fos “ben vista” pels partits i que venia d’un càrrec al Consell per la República a més d’un altre a la Generalitat com a funcionària.

S’ha de ser molt curt per a no veure una maniobra per a controlar el carrer per part dels mal anomenats partits indepes. L’estratègia ja es va repetir amb el Jordi Sánchez, quart més votat, va sortir elegit als despatjos com a president, i si no n’hi havia prou, va tornar a ser derrotat per la Liz Castro però ho van “arranjar” als despatjos i va tornar a ser elegit com a president. 


Ara ha passat el mateix, com que la gent VOTA MALAMENT, o bé no surt el que volen els partits mal anomenats indepes, han arranjat el que no ho van fer les urnes i han catapultat a la presidència a aquesta senyora posant els peons necessaris per a aquesta tasca.

Si l’ANC continua secundant tant Junts i/o ERC tenen un futur molt negre perquè hi ha un emprenyament generalitzat com aquests partits mal anomenats indepes han arribat fins al punt de vendre’s la llengua catalana. Cal que aquests dos partits desapareguin del mapa juntament amb la CUP perquè el mal que han fet al procés en tots sentits no hi ha prou diners per a reparar-ho i l’ANC avui dia únicament fa de comparsa i ja no serveix absolutament per a res.

Jordi Romeva
Jordi Romeva
22.05.2022  ·  23:34

Jo soc de l’ANC, i per això pot semblar presumptuós si comparteixo la teva editorial. Però Vicenç, és que tens tota la raó. Quan es varen començar a organitzar els Consells Locals del Consell per la República, era de la opinió de fer una conversió automàtica, però hi va haver alguna reticència. De fet a la meva població les mateixes persones som de l’ANC i (també) som del CL, fins i tot es va plantejar utilitzar el mateix grup de watsup, no hi va haver unanimitat i ara n’hi dos però pràcticament és una duplicació de membres i d’informació.
Aquesta és una situació que es repeteix en molts altres llocs i crec que mereix una breu reflexió: La població vol la independència de Catalunya i no ha renunciat a l’activisme, l’ANC ha estat des del seu origen la organització que ha canalitzat les esperances i les voluntats sobiranistes a cada racó de Catalunya, ningú s’hi ha preguntat mai de quin color polític era la persona que tenia al seu costat en una manifestació, en un acte, a l’hora de penjar una pancarta o d’enganxar un cartell, parlo del que s’acostuma a nomenar “les bases”, les que munten paradetes, organitzen autocars, conviden conferenciants o autors de llibres, assisteixen a reunions de coordinació, etc., (a “les altures” poden donar-se i de fet s’han donat algunes excepcions).
Sota el meu punt de vista, segueixo pensant que va ser un error que quan va néixer el CxR, a l’ANC no es donés indicacions, raonades i raonables a la seva gent a apuntar-s’hi. Es tractava i encara es tracta, de donar un pas més endavant, no és va fer i ara, s’ha aconseguit unificar esforços però els comunicats i les convocatòries en contes d’un logo se n’hi ha de posar dos… l’ANC segueix ben viva i el CxR creix, lentament.

Jaume Riu
Jaume Riu
23.05.2022  ·  00:08

CONTROL DEL TERRITORI
Des del voluntariat de l’ANC en els dies clau de 2017, ja vaig ser testimoni d’una paradoxa descomunal, doncs jo mateix podia conèixer una informació estratègica que el presidents del regne d’Espanya no podia tenir, ni amb l’ajut de tota la GC i del CNI.
El control del territori és això.
PS-1. DEMOCRACIA DE L’ANC
En la democràcia que es va practicar a Atenes fa 2500 anys no votava ni el 20% de la població, i no ens la prenem com a referent magnífic, ni la volem adoptar com a model de govern només pel fet de triar als governants pel vot de la població, doncs d’això en tenim millors exemples des de cultures primitives i, fins i tot, es coneix el comportament de les espècies animals que trien el mascle alfa.
Altrament, la democràcia ens interessa per la possibilitat de controlar el govern per part de la població. Aquesta és l’essència de la democràcia i no només els vots de les bases. En la democràcia d’Atenes, els governants no duraben gaire si no se satisfeien les necessitats i les expectatives.
No ens hem de distreure doncs.

Enric Emo
Enric Emo
23.05.2022  ·  00:18

Discrepo d’alguns comentaristes. En la entrevista la Sra Feliu parla de fixar un horitzó proper per a independència, de,mantenir la independència dels partits, de llista cívica acompanyada de mobilitzacions. El Sr Pesarrodona que va quedar primer en les votacions per un quants no masses vots, tots dos varen superar els 2.000, ha acceptat treballar amb la presidenta Feliu com a vice-president, igual que el Sr Bertrán. No ens hem de posar la vena abans de la ferida. Crec que l’ANC pot fer moltes coses i li dono un temps per comprobar-ho. Soc molt crític amb els dirigents del país, amb els partits, amb la seva incompetència i covardia. Però no ho podem cremar tot. Per cert jo vaig votar a favor de la Sra Feliu, del Sr Pesarrodona i del Sr Bertrán. No em sembla gens malament que el secretariat trii el president.

joan rovira
joan rovira
23.05.2022  ·  06:38

Un cop assolit l’objectiu de celebrar el referèndum d’autodeterminació del Primer d’octubre i guanyar-lo (fase 1), va iniciar-se immediatament de manera irremeiable la descolonització (fase 2); de manera conscient per a molts, i malauradament de manera inconscient per a la majoria de partits, entitats i professions ofegades per la realitat paral•lela creada al voltant de la repressió de l’estat respecte del qual la societat catalana es va autodeterminar de manera democràtica.

Per tant, ningú està fora o com àrbitre o figura neutra en aquesta descolonització (fase 2), en el fet que es tracta de descodificar el format colonial imposat i que cada grup professional hi haurà d’enfrontar-s’hi, àdhuc les entitats que apleguen voluntats col•lectives. A la manera que fa l’article del professor Resina tot emprant una anàlisi o (descodificació), d’en Pau Vidal, dels missatges escrits, orals o quotidians d’una empresa multinacional del format colonial català.

És per aquest motiu que estimulo de fa algun temps a la direcció de VilaWeb, tal com vaig fer a la Galeusca d’aquest cap de setmana, a fer també autocrítica com a capçalera individual, millor que fos col•lectiva del gremi de la premsa, per tal de determinar la intenció d’aquesta nova fase mitjançant un (objectiu) sectorial de millora de la precisió en el llenguatge, el (propòsit) sectorial de descodificar la duplicitat del format colonial i amb uns (processos) tangibles.

Perquè no hi ha ningú en aquesta fase de la descolonització que estigui per damunt de l’hegemonia social del Primer d’Octubre. Tots, tan individualment com col•lectiva – partits, professions i entitats- estem impel•lits a descodificar els mecanismes que impedeixen assolir el nostre paper en la nova societat que s’està construint al voltant del Primer d’octubre; fundacional del nou subjecte de drets socials i deures solidaris d’un nou estat en forma de República catalana.

Pep Agulló
Pep Agulló
23.05.2022  ·  08:38

UN INSTRUMENT ESSENCIAL, QUE ÉS LA MIDA DEL NOSTRE PODER

Com més temps passa, més clar es veu. La victòria de l’1-O va segellar la voluntat ferma de ser independents. I vam proclamar la república. I fins i tot, teníem lleis a punt d’una nova legalitat republicana…

¿Què va fallar, o faltar?

Va faltar, i ens falta, la capacitat coercitiva d’imposar i defensar la nostra sobirania. Això se’n diu bàsicament el control del territori. I això ve a tom del paper de l’ANC.

Estic d’acord amb la defensa que fa l’editorial d’aquest instrument tan bàsic perquè el foc de la independència no s’apagui amb el vent de la brega partidista.

Però l’ANC avui és avantguarda de voluntats, no pas instrument de l’embat, perquè ningú, ni partits, ni ciutadania, ni organitzacions cíviques, no han fet el tom d’armar-se políticament amb la consciència que avui la ruptura amb Espanya requerirà anar molt més lluny i amb molta més violència, sí, violència en sentit general, si volem triomfar…

En aquesta tessitura, la definició tan difusa de l’ANC de marcar l’horitzó de la independència, ens dona la mida d’on som encara.

Més que fer de pressió als partits, la convergència de l’ANC amb el CxR, amb un pla per reactivar la independència, és bàsica per tenir objectius polítics concrets…

Agnès Buscart
Agnès Buscart
23.05.2022  ·  08:51

Vicent…un altre tema…podríeu resoldre que els que copiem l’article per poder-ho llegir al paper no surtin requadres que fan nosa? Gràcies
I tot el suport a la Dolors Feliu.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
23.05.2022  ·  08:59

Estic d’acord en la valoració que feu d’Elisena Paluzie. Ho ha tingut molt complicat degut a la lluita per l’hegemonia dels partits.

Jordi Isern
Jordi Isern
23.05.2022  ·  09:10

Jo vaig votar només el Jordi Pesarrodona perquè ja m’imaginava aquesta martingala. La Dolors Feliu és la candidata oficialista, del sistema, perquè tot quedi igual: més discursos i samarretes i cap avança cap a la indepèndència. L’any passat ja no vaig anar a la manifestació de l’11-S (que ja sembla el partit de futbol anual de la selecció catalana, pur folclorisme) i no hi aniré més fins que això no torni a anar de debò. És penós que qui és més votat pels socis al final no sigui el president, però com que és el que hi ha he decidit donar-me de baixa de l’ANC com a protesta. El dia que l’ANC sigui plenament democràtica em plantejaré tornar-hi.

Tomas Pérez
Tomas Pérez
23.05.2022  ·  09:31

Puc estar en el mentrestant actual d’acord amb l’editorial. Algú va dir fa poc que “Que mentre no ens comportem com un país independent, no ho podrem ser”. Cal ser primer independents nosaltres mateixos, per arribar a ser independents tots? Crec que ens ajudaria en el moment actual. Es pot pensar que des de la seva pròpia independència un es lliure per recolzar aquells projectes, opcions, lluites… que l’atrauen, s’identifica i si vol pot compartir, com també pot rebutjar d’altres. El que hi vota cadascú forma part d’aquesta independència i del sentiment que desperta cada opció, el resultat serà un o altre depenen de si davant d’aquest SENTIMENT hi ha la “A”, el “CON” o el “DI”. Però l’objectiu final necessitarà de tots els matisos.

M. Teresa Sabé
M. Teresa Sabé
23.05.2022  ·  09:38

Acabo d’estrenar-me com a secretària Nacional. Vull explicar-vos perquè és incorrecte dir que hi ha hagut un vencedor en unes eleccions al SN. La veritat és que dels 77 representants, només a 13 els pot votar la gent de tota Catalunya. Són els secretaris que es presenten per l’àmbit nacional. Normalment són la fent més coneguda. Els altres 64 és presenten pel seu àmbit (Territorial. Sectorial, Internacional Joves) I només poden ser votats per la gent del seu respectiu àmbit. Mai cap secretari escollit d’aquests 64 pot aspirar a tenir més vots que els 13 de l’àmbit nacional. És per això que els mitjans agafant-se el titular més cridaner i fàcil, però de fet menteixen. S’hauria de ponderar el vot per la quantitat de socis que tenen dret a votar….. I això mai s’ha fet.
Per atra banda, la manera d’escollir els quatre càrrecs institucionals de l’entitat és del tot democràtica i compensatòria del que us he explicat doncs aquí sí, qualsevol secretari pot presentar la seva candidatura i defensar-la davant de l’assemblea. Tots els càrrecs han de tenir el 2/3 de vots favorables, i això no s’aconsegueix fàcilment i és del tot democràtic.
Espero haver ajudat en la comprensió d’aquesta gran entitat que només espera poder dissoldre’s per haver aconseguit el seu objectiu.

Juan Martin ALEGRIA
Juan Martin ALEGRIA
23.05.2022  ·  09:38

Jo fa anys que em vaig donar de baixa de l’ANC perquè trobe que és el col·laborador necessari per a mantenir-nos en la sempiterna recerca de l’horitzó.

Com diu el Sr. Andreu Gallego en els comentaris de l’entrevista a la Sra. Feliu:

“A l’horitzó no s’arriba mai” [Sra. Feliu]

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
23.05.2022  ·  09:50

Estic d’acord amb l’editorial: tens raó Partal. L’essència de l’ANC és que el que es constata quan vasa pel territori de Catalunya: l’activisme de la seva gent, el seu voluntariat i disposició per a mobilitzar-se, per a protestar contra tot el que és injust, per a ser-hi sempre.

Cal que no ens deixem arrossegar per debats de poc calat, com per exemple , si el nomenament de la nova Presidència és prou democràtic o no. Hem votat un Secretariat, que és l’organ que pren les decisions, format per persones amb nom i cognom que voluntariament s’han presentat, quew ha escollit a qui li ha se,mblat millor. No perdem temps discutint si aquest sistema és el millor, o fóra millor votar directament la Presidència. En tot cas l’Assemblea General pot canviar el sistema i valorar si és millor o no.

Però la feina que tenim és fer la Independència el més aviat millor. I per això cal mobilitzar-nos prescindint, al menys de moment, dels partits politics i les seves batusses. Cal desobeir, cal ocupar el carrer, i cal recuperar la força de la gent. I és urgent fer-ho, perquè és la única manera d’acabar amb la repressió i la corrupció de un estat putrefacte que ens colonitza sense cap vergonya.

Toni Cortadellas
Toni Cortadellas
23.05.2022  ·  10:18

Respecto la opinió de Gerber Van , que no comparteixo .
Aquest cap de setmana , n´he llegit de similars a les xarxes .
A tots les mateixes preguntes :
Has llegit els Estatuts de l´ANC ?? Has fet mai una proposta formal per modificar-los ??
CAP RESPOSTA . Ni una . Això sí molt bla , bla , bla , . . .

Carles Farre
Carles Farre
23.05.2022  ·  10:27

Al loro senyors i senyores, Jordi Pigem, aquell filòsof català que Vilaweb no va voler entrevistar.. entrevistarà al ex-president de la Gene, Joaquim Torra..

https://www.culturascf.cat/ca/programacio/c/2594-pandemia-i-postveritat.html

Jordi Torres
Jordi Torres
23.05.2022  ·  10:32

La capil·laritat al territori és el valor més preuat d’una organització. És relativament fàcil bastir una organització de dalt a baix, posant-hi diners i col·locant una cúpula de titelles que representi els interessos dels inversors. És així com es va crear Ciutadans, per exemple, el partit de l’odi als catalans. Però aquesta mena d’organitzacions artificials no tenen arrels, si canvien els interessos, una ventada se les pot endur de la nit al dia, sense cap suport de la gent que les subjecti. No així amb les organitzacions com l’ANC, que es construeixen de baix a dalt amb bases sòlides. L’ANC té moltíssim valor, no ens la deixem perdre ni prendre!

Pel que fa a la nova directiva no puc opinar, no en soc soci i no els conec directament. El que sí que sé és que seran els seus actes els qui parlin per ells. De paraules buides, amb els partits polítics que tenim, ja anem servits.

Joana Rubio
Joana Rubio
23.05.2022  ·  11:03

Sóc membre de l’ANC i em fot que encara no hagi fet autocrítica per no tenir un pla B preparat per si de cas els polítics, catalans i espanyols, impedien la proclamació de la independència.

Per què ens va fer tornar a casa? Per què no va organitzar un moviment per reivindicar i exigir al govern que complís la promesa d’un referèndum vinculant? Llavors tota la gent independentista estàvem disposats a defensar el resultat del referèndum.

No ho vaig entendre en el seu moment i em va decebre molt.

D’altra banda, el poder de convocatòria i de pressió als partits ja no és el que era. Caldrà repensar les mobilitzacions i organitzar-les per complir objectius, no només per fer performances.

Anna Batlle
Anna Batlle
23.05.2022  ·  11:13

La majoria de socis de l’ANC són simpatitzants de Junts i del CxR, que encara es neguen a creure que els estan enredant des de fa 5 anys. Això no és el bastió de l’independentisme això és processisme al 100%. Pel que veig ens esperen un parell d’anys del mateix: paraules i laments. I una llista cívica amb tota probabilitat contaminada pels partits.

Antoni Sala
Antoni Sala
23.05.2022  ·  11:13

Ho sento, Vicent, pero l’ANC no és el que ens dius. Jo en soc soci des fel principi. Com a tal he treballat molts anys al carrer. Pero l’ANC ha canviat molt.
Les assemblees locals ara son petites capelletes de poble, on tothom intenta remenar la cua , sense visio de pais, només local.
L’ANC te el compromis de disoldre’s quan s’aconsegueixi la independència. Pero tambe hauria de fer-ho quan s’ha convertit en només una entitat inutil, que va diversificant els seus objectius segons el criteri del president o secretariat de torn.
A l’ANC li fa falta un lider amb carisma i atreviment. En canvi el secretariat tria una mena de gestor, que segurament la vol utilitzar com a trampoli per entrar en politica, com Forcadell i Sanchez.
Jordi Sanchez, mal president i un zero com a lider, va deixar l’ANC esfonsada, i ja mai s’ha recuperat.
Ara la unica preocupacio de l’ANC es sobreviure

Joan Royo
Joan Royo
23.05.2022  ·  11:19

El govern ERC-Junts és un govern autonomista, així que és l’enemic. L’ANC ha de personar-se davant dels membres del govern en qualsevol acte públic i no permetre que parlen sinó és per dir quan faran la independència. El conseller d’educació va haver de callar davant dels sindicats de professors, fa unes setmanes. És l’exemple a seguir.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
23.05.2022  ·  11:20

Dolors Feliu, en l’entrevista, parla molt de fer la independència però no diu com fer-la. Aquesta és la mare dels ous. Ningú és capaç de proposar un camí clar que meni a la República Catalana. Tampoc la proposta -Preparem-nos- del Consell per la República és prou clara i, tot i que sembla que el camí ha d’anar per l’enfrontament persistent, hi ha punts foscs per resoldre. L’ANC va néixer com l’eina més clara que havia d’unir tot l’independentisme –entitats i partits- per crear les condicions per assolir la independència. Crec que ha estat una eina útil i si la seva compte de resultats no és tan reeixida com voldríem és perquè els partits polítics hi ha posat les grapes descaradament per confondre i per frenar. Ara és el moment per transcendir els partits i fer una proposta unitària que tingui prou força per comprometre els tres partits polítics independentistes. L’ANC s’ha de presentar a les properes eleccions amb una llista cívica amb gent de molta, moltíssima rellevància social i recolzada per Consell per la República amb un programa molt curt i clar: reactivació de la declaració d’independència del 27 d’octubre de 2017 i adhesió a Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
23.05.2022  ·  11:21

Vaig sortir de l’ANC i admeto ser un escèptic. La raó és que hi ha una sèrie de deficiències de disseny que han fet l’ANC molt vulnerable als carnets de partit, quan aquests no s’haurien d’haver permès des de 2011 mateix. Clar, als partits els ha resultat relativament fàcil desactivar l’ANC quan han volgut. Que no dic que no necessitem una ANC, simplement en necessitem una que estigui dissenyada a consciència des de bon principi.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
23.05.2022  ·  11:23

ANC sempre ha tingut la capacitat de mobilitzar a molta gent per tot el pais i aquesta força és per mi gràcies al voluntariat que ja i sempre mirant per la nosta independència. Ara és el moment de seguir per la nostra llibertat

Antoni Serrano
Antoni Serrano
23.05.2022  ·  11:48

Absolutament d’acord. Quan vaig deixar ERC, la reflexió va ser que el que calia garantir és la societat civil organitzada, i això ho ha de liderar l’ANC, que és l’actiu independentista més important que tenim.

Berta Carulla
Berta Carulla
23.05.2022  ·  12:25

Com una jurista pot comandar l’ANC? Jo no en sóc membre però ara mateix me’n faria. Però tot i que la sra. Feliu em cau bé és funcionària del estado espanyol, (la Gene fins a on sé és estado espanyol). Homeeeeee … faria riure si no fos tan dramàtic.

La sra Dolors Feliu està completament implicada en tot de derrotes des de l’1-O, el qual, per cert, deslegitima.

Jo em faria de l’ANC si la comandés el tercer candidat, l’únic a qui faria confiança, el sr. Bertran.
Llàstima.

Albert T
Albert T
23.05.2022  ·  13:11

Després de tot aquest temps perdut amb misèries de tota classe, ara diu que cal marcar un horitzó per la independència en comptes de fer el que tots sabem ja que cal fer si es que volem ser lliures de veritat?
Bé, suposo que reflexa molt bé el que fa temps que es fa, també des de l’ANC, i el que es vol seguir fent…, com algú més diu, l’horitzó és una mena de línia difusa que a mida que vas caminant es va desplaçant i a la qual realment no s’hi arriba mai!
Això descriu molt bé el que fem fa anys i, de moment, no veig cap intenció veritable i ferma de fer res més que trobades inútils per passar el temps i entretenir la gent que es deixa entabanar!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
23.05.2022  ·  13:16

Es curiós. Tots parlem de confrontació, mobilització permanent i persistent i control del territori.
Val.
Però no hi ha ningú que parli de com preparar un equip juridic, permanent i persistent aquest si, per frenar la repressió posterior que tot això portarà.
O potser que preparin accions d’escamot (on no hi hauria d’haver mai detinguts).
Recordeu les urnes? Doncs, això.
La Sra. Feliu parla dels joves traits. I com pensa que tornaran a sortir al carrer quan la mateixa Generalitat els empresona? (i ja no en parlem del Estado!)
Ella, que diu que és experta en Dret Constitucional sabrà com organitzar la defensa del nostre jovent?
O potser farà com el President Torra que cridava a empènyer però va tenir les mans lligades per frenar els Mossos repressors?

Daniel Mir
Daniel Mir
23.05.2022  ·  13:57

Veig que hi ha molts desertores de la ANC-

Tant desertor és el que no està d’acord amb l’estrategia del general, com el que ho fa per covardia.

De vegades el general és léscusa.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
23.05.2022  ·  14:09

Em sap greu haver d’estar d’acord amb el exposa l’Anna Batlle (11.13).
Sens dubte l’ANC va ser capaç de mobilitzar en el seu moment grans quantitats de gent, gent que després votava els 3 partits “independentistes”.
Ja sabem com va acabar tot allò.

Si no hi ha un canvi radical i tot es bassa només en fer proclames, organitzar grans manis i en “pressionar” els partits perque facin el que no volen fer, ja en sabem el resultat.

Veurem quin és el seu pla d’acció, li dono un vot de confiança. Ara bé, el que sí tinc clar és que si tornem a veure a les manis polítics de JUNTS i d’ERC ja serà indicatiu del camí que han triat i no seré jo qui els faci de comparsa.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
23.05.2022  ·  14:22

On seriem sense l’ANC?
El primer d’octubre va ser possible per l’existència d’aquesta entitat i en segueixo sent soci.

Però l’ANC institució segueix entossudida en fer performances ingènues els 11 de setembre sense voler trencar amb la legalitat espanyola.

Le mobilitzacions a aquestes alçades només ens faran avançar si TRENQUEN AMB LA LEGALITAT del 78.

En les mans de l’ANC està organitzar accions de resistència contra el nou franquisme Espanyol legalitzat i consolidad en la constitució espanyola.

La nova presidenta Dolors Feliu ja està somiant en la possibilitat que el Parlament demani que la constitució espanyola reconegui el dret d’autodeterminació.

Sembla que Dolors Feliu NO CONEIX ESPANYA.!!

La proposta hauria de ser la de desobediència sistemàtica a les lleis injustes del Regne de España.

Regne d’Espanya_Castella que ens va suprimir les nostres Constitucions el 1714 amb un genocidi cultural extrem.

Proposo als dirigents Dolors Feliu, Jordi Pessarrodona i Uriel Bertran que siguin capaços de, en una acció multitudinària imposar el nom de “Plaça del Primer d’Octubre” a totes les places d’Espanya.

Seria un primer acte de desobediència.

Demano a Pessarrodona, Feliu i Bertran que comencin a liderar un ambient de desobediència a totes les lleis injustes espanyoles… com van fer Josep Costa i Mireia Boya.
Fer una altra cosa ÉS PERDRE EL TEMPS.

Sóc membre de l’ANC i per això vull recordar com Jordi Sànchez, va demanar la desmobilització el primer d’octubre aconsellant que ningú votés aquell dia.

[Jordi Sànchez havia estat designat president tot i no haver obtingut la majoria de vots dels militants. Com ara passa amb Dolors Feliu].

josep ortinez
josep ortinez
23.05.2022  ·  14:56

Jo també soc soci de l’ANC
Em podrien esplicar aquests Srs i Sres
perquè no es president el Sr. Pessarrodona?
Podem predicar democràcia i practicar democràcia de l’aparell?
Em sembla que no anem bé.
Em sembla que ens comencem a assemblar massa a un partit.

Roser Caminals
Roser Caminals
23.05.2022  ·  16:31

Soc vocal a la junta d’ANC-USA. L’ANC ha estat molt minada pels partits, que s’afanyen a col.locar els seus portaveus a les entitats cíviques amb el propòsit, generalment, de frenar l’independentisme. Tot i així, cremar-la en aquests moments seria engegar-nos un tret al peu. La necessitem.
El referèndum pot ser il.legal des del punt de vista d’una jurista, però tots sabem que legalitat i justícia no són sinònims. Als EUA la segregació racial va ser legal fins que un grup ben organitzat d’estudiants de color al Sud la va desafiar.

Josep Gualló
Josep Gualló
23.05.2022  ·  18:18

L’ANC VA NEXER AL PALAU DE CONGRESSOS DE MONTJUÏC CONTROLAT PER UN GRUP DE PERSONES QUE NO S’ATREVIEN A FER SERVIR EL SEU NOM I TENIEN UN NOM DE GUERRA

El nom de guerra del reposable d’atonyinar a qui volia (encara que estigues inscrit) era un animal que es feia dir “JULI” i comendava un grup de guardes de discoteca que deixaven sense sentits per ofec a qui ell volia.

Un dels que va rebre de valent i les consecqüencies de la pallissa li van provocar danys de per vida, que encara arrossega ara, va demanar a amics seus que si que van poder entrar que fessin una investigació i com a minim demanessin una disculpa oficial.

Es va fer la investigació, es va comprovar que era cert i es va decidir tirar-hi terra a sobre. L’afectat va insistir però l’ANC no volia que es parles més d’aquest tema. Ells no podien reconeixer que van neixer amb un pecat original.

És veritat que els anys que ha sigut presidenta de l’ANC l’Elisenda Paluzie i Hernandez han sigut anys dificils però ella va trovar la solució molt aviat, es va fer escolaneta de Mossen Oriol Junqueras i va convertir almenys a l’area metropolitana de Barcelona en un cau de dissidents del MHP Puigdemont i de partidaris de que Catalunya sigui una Autonomia d’Espanya. Això si, fent veure que volien el contrari per poder engatussar els engatussables.

ramon Feixas
ramon Feixas
23.05.2022  ·  19:44

Per què serveixen els Estats: Per garantir que hi hagi guerres. Per garantir que els jutges polítics apliquin la llei de l’embut. Per garantir les desigualtats. Per garantir que el qui domini l’art de treure més dels altres la llei el protegeixi. Per garantir que la llei dels Drets humans no sigui universal. Per garantir que els governants defensin els interessos dels usurers per sobre de qualsevol qüestió. Per complicar tota mena de tràmits exceptuant l’abús dels multimilionaris.
Potser serveixen per quelcom positiu, però es com buscar bolets enmig de la ventada seca per aconseguir trobar-ho.
Els polítics catalans estan en mala posició, però dins aquesta olla. Si no creuen que la competició és bona, cauen del seient.
És lògic, doncs, que les entitats culturals siguin les més poden reflectir les inquietuds dels catalans honrats, que com és natural, necessiten deixar de dependre de l’Estat espanyol i la seva orgullosa persecució.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies