El nou portal Pompeu Fabra, presentat la setmana passada a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), conté la versió digital de les seves Obres completes.

El portal –una iniciativa conjunta del IEC i la Universitat Pompeu Fabra, amb la col·laboració de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat– és una de les novetats cabdals de l’Any Fabra, amb motiu del 150è aniversari del seu naixement.

La digitalització s’ha fet sota la direcció de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica. N’ha estat coordinador Lluís de Yzaguirre i Maura, amb la col·laboració d’Ester Pedreño, i hi ha participat el Servei d’Informàtica del IEC. Mila Segarra, membre de la Secció Filològica, ha estat l’autora dels texts sobre Fabra.

La idea de digitalitzar i publicar a internet tota l’obra de Fabra és un pas extraordinari per a difondre-la. Fins ara, per llegir o consultar tots aquests materials calia disposar dels volums fragmentaris que s’han anat editant o reeditant en el curs dels anys, o bé dels nou volums de les Obres completes, editats entre els anys 2005 i 2013, que contenen també material inèdit i estudis aprofundits de cada llibre. D’ara endavant, qualsevol interessat per l’obra, la vida o l’època de Pompeu Fabra hi tindrà accés. I no tan sols això, sinó que podrà fer-hi consultes o cerques amb molta facilitat i amb modalitats diverses, com veurem tot seguit.

Tres sistemes de cerca: un tast
Els responsables del portal destaquen que conté deu mil pàgines escrites per Pompeu Fabra. I ens posen a l’abast tres sistemes per a consultar tot aquest material:

—A partir d’un formulari, on podem escriure un mot o seqüència de caràcters i, encara, seleccionar en quina classe d’obra volem fer la cerca (assaigs, cursos…).

—Restringint-la a unes obres concretes, és a dir, escrivint el mot que ens interessi i, alhora, marcant l’obra o obres on volem fer la cerca.

—A partir de la llista íntegra de les obres digitalitzades. És un sistema que farà servei si hom pretén llegir obres senceres o parts extenses d’una obra.

Amb el primer sistema de consulta podem precisar molt la cerca. Vegem-ne un exemple.

L’any passat, amb la publicació de la nova Gramàtica de la llengua catalana, l’Institut d’Estudis Catalans va acceptar la locució temporal a mitjans de, que alguns considerem un (mal) calc de la castellana a mediados de. Doncs bé, amb la cerca informàtica és fàcil de comprovar què en diu Fabra. Escrivim ‘mitjans’ al quadre de cerca (el sistema no permet de cercar ‘a mitjans de’ com voldríem) i obtenim una llista de vuit obres on hi ha aquest mot. I encara, de cada obra, les pàgines concretes. Així doncs, podem comprovar ràpidament que Fabra no va fer servir mai (ni, encara menys, recomanar) ‘a mitjans de’. En canvi, si cerquem ‘mitjan’ podrem veure que és l’única forma que fa servir, tant en les seves notes o cartes com en els exemples de les gramàtiques. Per acabar d’arrodonir la consulta, cerquem ‘mediados’ i veurem que el mot surt només en dues pàgines. Obrim la primera (p. 658 de la Gramática de la lengua catalana del 1912) i podem llegir què hi deia Fabra: ‘Nótese: A mitjant setembre. A mediados de Septiembre.‘ És clar, doncs: Fabra no recomanava ni acceptava ‘a mitjans de’.

El segon sistema de consulta és molt útil quan sabem bé què cerquem i on volem anar-ho a trobar.

Imaginem-nos que pretenem saber què deia Fabra d’una qüestió controvertida: la negació inversa, mal anomenada ‘doble negació’. És a dir, si una frase com ‘Mai no vindrà’ és més aconsellable o menys que ‘Mai vindrà’. Podem fer la cerca escrivint el mot ‘negació’ i seleccionant una desena d’obres de la llista completa (si hi pensem una mica, veurem que n’hi ha prou i de sobres si marquem les gramàtiques, els cursos, els estudis gramaticals i les Converses filològiques). El resultat és el següent: el mot ‘negació’ surt en quatre obres i, en total, en disset pàgines. A tot arreu ens diu si fa no fa la mateixa cosa, molt ben resumida en aquesta observació del llibret Les principals faltes de gramàtica (1925):

«Pareu esment que els mots res, ningú, cap, enlloc, mai, gens i tampoc no són mots negatius. Únicament s’esdevé que, sols, serveixen per a expressar una negació.»

A la Gramàtica catalana de 1918-1933 –la gramàtica oficial fins l’any passat– ho exemplifica així (la negreta és nostra; les majúscules, de Fabra):

«Ningú ens ha vist. Res us dirà que ja no sapigueu. Cap d’elles vindrà. Mai diuen el que pensen.  Enlloc l’he trobada. Millor, però: Ningú NO ens ha vist. Res NO us dirà que ja no sapigueu. Cap d’elles NO vindrà. Mai NO diuen el que pensen. Enlloc NO l’he trobada.»

Finalment, si opteu pel tercer sistema de consulta, és a dir, a partir de la llista íntegra de les obres, podeu llegir o descarregar-vos llibres sencers. Per exemple, és un luxe poder assaborir les Converses filològiques (que ocupen tot el volum 7). Aquests articles, que Fabra va publicar sobretot durant els anys vint a la Publicitat, ens ajuden a fer una aproximació precisa als criteris (i els dubtes) que van guiar la tasca de normativització fabriana.

Us recomano molt vivament que entreu en el volum 9 («Textos i materials»). Hi trobareu, d’entrada, escrits d’abans de la reforma lingüística, encara del segle XIX, i podreu veure com escrivia Fabra ‘abans de Fabra’. Però sobretot trobo que és un material magnífic per a copsar l’amplitud de tasques i la capacitat intel·lectual del Mestre. Hi podem trobar des de reports sobre l’activitat dels col·laboradors de tots els Països Catalans per a l’elaboració del Diccionari fins a cartes o discursos amb contingut polític, escrits als anys trenta com a president de l’entitat catalanista Palestra. Per atzar, he anat a parar a un article molt actual. S’intitula «La finalitat patriòtica de Palestra», que va sortir a la Publicitat l’1 de març de 1932. Comença així: ‘Passem avui per una depressió del catalanisme?’ Tot l’article és una anàlisi sense concessions, que acaba dient:

«El nostre moviment nacional manca encara d’una sòlida base en la consciència de molts catalans. Tot sovint les seves manifestacions no són més que l’escuma d’un entusiasme fugisser. Palestra voldria representar un to de major severitat dins el nostre nacionalisme: contra aquell cofoisme tan freqüent entre la gent del nostre poble voldria oposar un esperit d’exigència amb nosaltres mateixos per al propi millorament; posar de relleu les nostres tares per superar-les. Res de cofoisme. Res de llacets. Res de sentimentalisme. Conèixer-nos, esmenar-nos, enfortir-nos. Treballar pel futur.»

És només un exemple per a entendre que la tasca i el gran compromís de Pompeu Fabra anava molt més enllà de l’estudi i l’endreça de la llengua.

Propostes de millora
Al portal hi ha digitalitzats, en total, trenta-tres llibres o aplecs de material de Pompeu Fabra: des de la bibliografia essencial –com ara les gramàtiques, les Converses filològiques, l’epistolari i les normes ortogràfiques– fins a escrits ignorats i fins i tot inèdits.

A l’hora de fer propostes de millora, hi trobem a faltar elements orientadors per al lector. Per exemple, al volum 9 («Textos i materials») cada escrit va encapçalat d’una fitxa on s’indica, entre més dades, en quin diari es va publicar i la data. Els noms de les publicacions no es reprodueixen sencers, sinó solament la sigla (LP és la Publicitat, posem per cas). Doncs l’usuari no pot consultar enlloc la llista de sigles, si no és en les Obres completes en paper.

Per una altra banda, seria molt recomanable que el lector pogués tenir unes instruccions de cerca. En teoria, s’ha de poder cercar qualsevol cadena de caràcters, però hem provat d’escriure ‘a mitjan’, per exemple, i l’intent ha estat infructuós. No sabem –ni sabem on consultar-ho– si hi ha cap sistema per a fer una cerca de més d’un mot.

Hauria estat molt interessant, creiem, d’integrar en aquest portal tot el material que conté l’Espai Pompeu Fabra, especialment les quinze mil fitxes manuscrites, de les quals parlem més avall.

Finalment, ens hauria agradat també que s’hagués digitalitzat el cinquè volum (el Diccionari general de la llengua catalana) i els estudis dels especialistes en Fabra que precedeixen cada llibre aplegat. El qui vulgui llegir aquests texts haurà de consultar les Obres completes en paper.

Les Obres completes: una gran feina d’un gran equip
Aquest nou portal és una excusa per a parlar de les Obres completes de Pompeu Fabra, una feina ingent dirigida pels gramàtics i membres del IEC Jordi Mir i Joan Solà (qui no va poder veure tota l’obra publicada, car morí l’any 2010, tres anys abans d’editar-se el darrer volum). Juntament amb un ampli equip de col·laboradors, durant més d’un decenni van investigar, ordenar i editar l’obra de Fabra, fins llavors dispersa i difícil de consultar.

L’equip amb què van comptar els directors era integrat per una trentena d’especialistes, alguns del renom de Badia i Margarit, Germà Colón i Joan Veny, per exemple. Heus ací el contingut de cada volum, amb la relació dels filòlegs que va tenir cura de cadascun:

  • Volum 1: Gramàtiques de 1891, 1898 i 1912: Antoni M. Badia i Margarit, Joan Martí i Castell, Joan Julià-Muné, Sebastià Bonet.
  • Volum 2: Sil·labari. Gramàtiques de 1918, 1928, 1929 i 1941. Cursos orals: Maria-Rosa Lloret, Joan-Rafel Ramos i Josep González-Agápito.
  • Volum 3: Articles erudits. Gramàtica francesa i anglesa: Joan Mascaró i M. Teresa Garcia Castanyer i Max W. Wheeler.
  • Volum 4: Obra ortogràfica i manuals divulgatius: Mila Segarra i Albert Rico.
  • Volum 5: Diccionari general de la llengua catalana: Germà Colón i Joan Veny (aquest volum no s’ha inclòs en el nou portal digital).
  • Volum 6: Gramàtiques i traduccions de teatre: Manuel Pérez Saldanya, Gemma Rigau, Joan Solà, Enric Gallén i Mila Segarra.
  • Volum 7: Converses filològiques: Joaquim Rafel, Joan A. Argenter, Josep Murgades, Maria Toldrà i Antoni Tobella.
  • Volum 8: Epistolari i curs de llengua catalana per correspondència: Jordi Manent i Jordi Mir
  • Volum 9: Textos i materials. Cronologia general. Recepció de l’obra i la figura de Fabra: Josep Murgades, Georg Kremnitz, Francesc Vallverdú, Albert Jané, Jordi Mir i Anna Pineda.

I encara més material per a fabristes: les fitxes manuscrites
A la xarxa hi ha moltes webs dedicades a Pompeu Fabra. N’és un exemple l’Espai Pompeu Fabra, creat per l’Institut d’Estudis Catalans, que conté, entre més materials, un magatzem informàtic amb gairebé quinze mil fitxes manuscrites, aplegades per Jordi Mir. Ell mateix explica la importància d’aquestes fitxes:

«La publicació del Diccionari Ortogràfic el 1917 i la Gramàtica catalana el 1918 deixava l’IEC davant un repte important per a completar la normalització de la llengua. Calia un diccionari general, però aquesta obra, prevista des de l’origen, requeria una dedicació que costava d’impulsar.

Una situació adversa −la Dictadura establerta el 1923− havia d’afavorir la solució d’aquest afer pendent. El maig de 1924, per una decisió política pròpia d’aquell moment, Pompeu Fabra va ser destituït de la Càtedra de Llengua Catalana que ocupava des de 1912 i, davant l’opció d’aprofitar el temps que li quedava lliure, es va dedicar intensament a redactar personalment, en milers de fitxes manuscrites, el contingut de l’anhelat diccionari.»

Vegeu també:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb