Demà, sens dubte, l’avinguda Meridiana de Barcelona tindrà un protagonisme molt destacat al nostre país i, segurament, també a escala internacional. La Via Lliure cap a la República Catalana, l’acció proposada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural per a l’Onze de Setembre d’enguany, té per escenari aquesta important artèria barcelonina, que s’omplirà de cap a cap per a reivindicar un futur estat independent.

Però, us heu parat a pensar per què porta aquest nom, la Meridiana? El centre de terminologia Termcat sí que ho ha fet i en un apuntament al seu bloc respon la pregunta. S’hi explica que rep el nom a partir dels meridians terrestres, els semicercles imaginaris que volten la Terra passant pels pols. ‘Meridians i paral·lels –cercles imaginaris paral·lels a l’equador–, amb les seves referències principals (el meridià de Greenwich i l’equador, respectivament), formen una xarxa de línies convencionals que són la base per a calcular les coordenades geogràfiques (latitud i longitud) de qualsevol punt sobre l’esfera terrestre i, d’aquesta manera, obtenir-ne la situació amb exactitud.’

En el cas de l’avinguda barcelonina, segueix molt aproximadament el traçat d’un meridià terrestre: ‘Concretament, una bona part del traçat nord-sud coincideix amb el meridià mesurat des de la ciutat flamenca de Dunkerque a Barcelona, i també, de manera aproximada, amb el meridià de París.’

L’apuntament del Termcat també recorda que, si bé l’avinguda Meridiana no es va projectar fins a mitjan segle XIX, la zona que ocupa té una importància geogràfica anterior. ‘A les acaballes del segle XVIII Catalunya va tenir un paper important en la determinació de la longitud exacta del metre, segons la definició que n’havia establert l’Acadèmia de les Ciències de París el 1791, que corresponia a la deumilionèsima part d’un quadrant de meridià terrestre. Per a la mesura es van escollir dues ciutats, Dunkerque i Barcelona, que estaven aproximadament en el mateix meridià que París i es van utilitzar tècniques de triangulació per a calcular les distàncies. Es va traçar una xarxa de punts de triangulació que, amb l’ajut de la trigonometria, permetessin determinar la longitud del quadrant de meridià terrestre i, d’aquí, inferir-ne la longitud del metre que havia de servir de patró’, es concreta en un apunt terminològic anterior del Termcat.

Actualment, la definició vigent del metre és l’establerta el 1983 en la dissetena Conferència General de Pesos i Mesures, segons la qual aquesta unitat de mesura correspon a la longitud del trajecte recorregut en el buit per la llum durant 1/299 792 458 segons.

Des del 1992, en commemoració del bicentenari de la participació de la capital catalana en la definició del patró del metre, Barcelona disposa d’un monument al meridià situat a l’avinguda de la Meridiana, ben a prop de la plaça de les Glòries Catalanes.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]