10.02.2020 - 21:50
El Sinn Féin ha estat el partit més destacat de les eleccions a la República d’Irlanda. És la força més votada, amb el 24,1% dels vots, i ha passat a ser un actor clau en el nou equilibri polític que es forma arran d’aquests comicis.
Històricament, el sistema polític irlandès ha estat dominat per dos grans partits, el Fianna Fáil i Fine Gael, amb una ideologia molt semblant, de centre-dreta, i les esquerres mai no han encapçalat mai cap govern. Els laboristes havien ocupat l’espai de l’esquerra i el Sinn Féin era un partit minoritari, més centrat en les reivindicacions nacionals i la reunificació, i no va tenir representació al parlament fins el 1997.
Aquesta vegada, el Sinn Féin, després de l’enfonsament dels laboristes, ha aconseguit d’encapçalar les reivindicacions socials, amb un missatge que ha fet forat principalment entre els més joves, que hi han donat un suport multitudinari.
Després d’uns mals resultats a les eleccions europees –on va perdre dos eurodiputats dels tres que tenia– i a les locals de l’any passat (9,5%), la formació ha crescut molt. Però, què explica aquest resultat històric?
El partit imposa l’agenda durant la campanya
La gran clau de l’ascens del partit ha estat el gran descontentament popular amb els dos grans partits sobre dues grans qüestions que han dominat la campanya electoral. Segons l’enquesta a peu d’urna publicada pels principals mitjans del país, un 58% dels votants ha decidit el vot pensant principalment en l’estat del sistema de salut i els problemes relacionats amb l’habitatge.
El Fine Gael, el partit que governava, havia avançat les eleccions pensant en tres elements que havien de servir per a reforçar l’executiu, que es trobava en minoria: l’acord del Brexit, el fet d’ajudar a formar un govern al nord d’Irlanda després de tres anys i la recuperació econòmica, amb una ocupació gairebé plena i un important creixement econòmic.
Però aquestes no han estat les qüestions principals, ara. Els llocs de feina, històricament el principal problema, només han decantat el vot del 6% de la població i el Brexit ha estat la qüestió prioritària només per a l’1%, superat fins i tot per qüestions com ara el canvi climàtic (8%).
El Sinn Féin ha posat l’accent en aquestes qüestions: ha promès d’augmentar la despesa en 22.000 milions d’euros en cinc anys, reduir l’impost sobre la renda als més desafavorits i augmentar-lo als més rics.
Hi ha una dada important: el 77% dels votants del partit considera que no s’ha trobat beneficiat personalment de la millora de l’economia d’aquests darrers anys. El cost de la vida, sobretot l’habitatge, no ha cessat d’augmentar i el sistema sanitari té una de les llistes d’espera més llargues d’Europa. Els principals assenyalats han estat els dos grans partits, responsables de configurar l’actual model econòmic i sistema social.
Aquest missatge ha estat seguit especialment pels joves, de manera que gairebé un terç dels menors de trenta-cinc anys ha votat el Sinn Féin. En canvi, els dos grans partits han aconseguit la meitat d’aquest suport entre els votants joves.
La reunificació d’Irlanda agafa força
Malgrat que el discurs social ha estat cabdal, el Sinn Féin ha mantingut la reivindicació nacional i ha dit que no donaria suport a cap govern si no es comprometia a planificar un referèndum sobre la unificació d’Irlanda.
El partit, en un procés gradual, vol constituir una comissió parlamentària i una assemblea de ciutadans per a planificar la unitat i assegurar un referèndum d’ací a cinc anys. Segons l’enquesta a peu d’urna, un 57% dels irlandesos és partidari d’un referèndum sobre la unificació en aquest termini.
El discurs és ferm, però també possibilista i gradual, i el partit demana un procés que ‘no exclogui ningú’, en referència als unionistes nord-irlandesos. També és important que la nova presidenta del partit, Mary Lou McDonald, té una imatge moderada i, a diferència de Gerry Adams, és de Dublín (i no del nord d’Irlanda) i no se li sap cap vincle amb cap organització armada.
Un sistema electoral peculiar
La victòria en vots no significa obtenir més escons al parlament irlandès. El vot únic transferible, que només utilitzen a Irlanda i a Malta, té unes normes i un recompte complexos.
La República d’Irlanda es divideix en trenta-nou districtes, on es trien entre tres i cinc candidats i on cada elector pot ordenar els candidats segons la seva preferència.
Seguidament, es calcula la quota, és a dir, el nombre mínim de vots que cada candidat necessita per a ser triat. En un districte on han de ser elegits tres candidats, la quota és d’una quarta part dels vots més un, perquè només un màxim de tres pot arribar a aquest llindar. En un districte de quatre places, la quota és d’una cinquena part dels vots vàlids més un, i així successivament.
Els candidats menys votats es van eliminant i els seus vots es transfereixen a la resta, d’acord amb la preferència següent de cada votant. I així successivament fins que tots els escons de cada circumscripció han estat assignats.
El Sinn Féin ha presentat molt pocs candidats, perquè tenia unes expectatives baixes: un total de quaranta-dos per trenta-nou districtes; els grans partits en presentaven gairebé el doble. Una repetició electoral podria beneficiar encara més el partit.
Ara què?
La situació actual és complicada. Durant la campanya, els dos grans partits havien descartat explícitament de governar amb el Sinn Féin; però Micheál Martin, cap del Fianna Fáil, ara ha modificat el discurs i, tot i les diferències, diu que està disposat a treballar amb el Sinn Féin.
El pacte entre el Fianna Fáil i el Fine Gael, que ja han pactat aquests darrers anys, tot i ser rivals teòricament enfrontats, pot acabar d’enfonsar el bipartidisme i reforçar la resta d’opcions.
Mary Lou McDonald sap que els laboristes es van enfonsar quan van decidir de donar suport al Fine Gael enmig de la crisi, i ha dit que vol formar un govern sense els dos grans partits, que abasti els laboristes, els verds i independents. Tanmateix, difícilment aquesta opció aconseguirà prou escons.
També hi ha la possibilitat que es repeteixin les eleccions, fet que beneficiaria tan sols el Sinn Féin, que podria presentar més candidats i guanyar més escons. L’escenari futur és incert, però tot sembla indicar que Irlanda ha canviat per sempre.
