Un incendi necessita oxigen, combustible i una font d’ignició. És un procés natural que ha estat sempre entre nosaltres, originat per un llamp o per l’activitat humana. Encara que sempre hem conviscut amb els incendis, avui dia són més grans, més impredictibles i més destructius que fa unes quantes dècades. El comportament erràtic i la severitat dels incendis desconcerta els serveis d’emergències de tot el planeta, malgrat l’alt nivell de preparació que tenen. El foc deixa milers i milers d’hectàrees cremades per allà on passa i, en molts casos, també de vides.

Per què han canviat els incendis?

Els anys seixanta teníem incendis de categoria 1 i 2, però amb el pas el temps han anat pujant de categoria i aquestes dècades hem viscut incendis molt contundents de cinquena i sisena generacions.

Els de cinquena generació poden tenir diferents focus simultanis, com va passar a Grècia el 2007. Els de sisena generació alliberen una quantitat d’energia tan gran que són capaços de desenvolupar un comportament propi i, fins i tot, de generar vents erràtics que els permetin de propagar-se en direccions, velocitats i sentits imprevisibles. Així va succeir als incendis de Portugal i de Xile del 2017, en què en una sola nit el foc va arrasar més de 100.000 hectàrees.

L’extinció d’aquests grans incendis depèn completament dels factors meteorològics: que canviïn la direcció del vent i la intensitat, que comenci a ploure… És l’única cosa que pot aturar-los. A més, aquests grans incendis es converteixen en fenòmens globals en què l’impacte pot tenir conseqüències a milers de quilòmetres de distància.

Per exemple, el fum dels incendis de Califòrnia i Oregon de l’estiu passat va arribar fins a Europa. Els incendis dels sòls de torba d’Indonèsia i de Sibèria fan que s’acabin les principals reserves de carboni del planeta.

Per què hi ha més incendis i són més perillosos?

Ara hi ha més incendis a causa del canvi global, que inclou factors tan determinants com ara el canvi climàtic i el canvi en la gestió del sòl. D’una banda, tenim onades de calor més intenses a l’estiu i períodes de sequera més prolongats, que fan que la vegetació estigui més seca. D’una altra banda, viu menys gent a l’entorn rural, es fan servir menys els recursos naturals i decau l’activitat de pastura dels herbívors, que des de sempre ens han ajudat a consumir la vegetació i controlar-la, és a dir, el combustible.

Serveixen de res els tallafocs?

A més, l’agricultura també ha minvat, cosa que ha causat una variació als nostres paisatges, que han deixat de ser un mosaic variat per a esdevenir com més va més homogenis. Les masses forestals arbrades i els boscs recuperen terreny ràpidament, desapareixen els espais oberts, disminueix la transitabilitat, es perd biodiversitat al paisatge i s’acumula molta més biomassa combustible.

I a tot això li hem de sumar la passió de l’ésser humà per viure envoltat de natura, sense pensar que un incendi pot arrasar-ho tot.

Tots tenim al cap urbanitzacions com les que hi ha a les zones costaneres mediterrànies i als nostres arxipèlags, en què els habitatges estan envoltats de bosc i de pinedes denses. M’imagino que algú que se’n va a viure a una casa perduda a la muntanya o a una urbanització pensarà que si es produeix un incendi aniran de seguida a salvar-lo.

Ens podem permetre aquesta situació?

Difícilment. Els incendis actuals superen moltes vegades la nostra capacitat d’extinció, però també la nostra capacitat de predicció: no és possible de predir cap a on anirà, ni quants focus generarà. Tot això dificulta la planificació d’una evacuació. A més, en llocs poc poblats podem organitzar evacuacions en molt poc temps, com ha passat al nord del Canadà i a Oregon, però un gran incendi de sisena generació en zones amb més densitat de població és molt complex de gestionar.

Xavier Jovés: “La gent ha d’entendre que tallar un arbre no és cap sacrilegi; no som uns assassins”

O bé es treballa en la protecció civil, o bé en el control i l’extinció de l’incendi. No es pot arribar a tot. Europa està molt poblada i els riscs associats a un incendi d’aquestes característiques es multipliquen. La gent està acostumada a sentir-se protegida i no s’adona que les coses potser no seran sempre així.

Com combatre aquest fenomen?

Hem de prevenir tot gestionant el paisatge més humanitzat. El risc per a nosaltres mateixos, l’espècie humana, és molt alt si s’abandona l’entorn rural i natural. És vital mantenir paisatges en mosaic, aprofitar de manera sostenible els recursos de fusta, les pastures. En definitiva, crear paisatges resilients als incendis de sisena generació i del canvi climàtic, dues grans amenaces que van de bracet.

La gestió implica humans (guardians) que visquin en un entorn rural i aprofitin i gestionin de manera sostenible els recursos que els ofereix l’entorn. La solució exigeix de recuperar el medi rural, l’aprofitament forestal, l’agricultura, la ramaderia i, al voltant de les àrees urbanes, crear cinturons verds de molt baixa càrrega combustible.

Falta molt de camí per a recórrer perquè som una societat urbana i molt desconeixedora del nostre entorn natural. Encara que ens agrada gaudir-ne, no entenem com funciona, la seva dinàmica, la seva ecologia… La Unió Europea sap el risc que impliquen els grans incendis afavorits pel canvi climàtic i pel canvi d’usos del sòl i opta com més va més per la recerca aplicada i la tecnologia destinada a enfrontar-nos a aquest risc.

Rosa María Canals és professora d’Enginyeria Agroalimentària i del Medi Rural de la Universitat Pública de Navarra. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

 

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.