D’ençà que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van ser empresonats per decisió de la jutgessa Carmen Lamela i, sobretot, d’ençà de l’empresonament de més de mig govern, se sent molt la paraula ‘amnistia’. Aquest mot havia sovintejat en períodes determinats de la història, especialment als anys setanta del segle XX i més concretament després de la mort de Franco, quan va formar part del lema dels demòcrates: ‘Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia’. Aquests dies algun partit, com ara Catalunya en Comú, ha proposat que per a les eleccions del 21-D les formacions contràries a l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola compartissin en el programa electoral un punt que demanés aquesta ‘amnistia’ dels presos polítics.

No obstant això, hi ha dues raons que desaconsellen de fer servir el mot ‘amnistia’ per a aquest cas. En primer lloc, hi ha un motiu de semàntica estrictament jurídica: una amnistia es concedeix a algú que el poder judicial ha considerat culpable d’un delicte, és a dir, algú que ha estat jutjat i condemnat. Com tots sabem, ni els dirigents de les entitats ni els membres del govern no han estat jutjats, sinó que són a la presó per la decisió d’una jutgessa que va dir que els havia trobat indicis de culpabilitat i que era perillós que es mantinguessin en llibertat perquè hi havia risc de fugida i d’eliminació de proves.

En segon lloc, demanar-ne l’amnistia és inadequat perquè equival a demanar ‘perdó’ (o ‘clemència’) i això voldria dir reconèixer que els empresonats tenen una responsabilitat delictiva.

Per entendre-ho millor, vegem la definició de ‘amnistia’ del diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans: ‘Acte del poder sobirà que atorga l’oblit o el perdó general de tota una categoria de delictes.’ La Viquipèdia amplia una mica aquesta informació: ‘Acte jurídic, normalment emanat del poder legislatiu, pel qual una pluralitat d’individus que havien estat declarats culpables d’un delicte passen a considerar-se’n innocents per desaparició de la figura delictiva’. Aquesta últim aspecte (‘per desaparició de la figura delictiva’) és el que diferencia l’amnistia de l’indult, en què ‘es perdona el compliment de la pena’, sense extingir el delicte.

En el cas dels presos polítics catalans, allò que hem de demanar és l’alliberament o la llibertat. No és pas el ‘perdó’, allò que es pretén obtenir, sinó la restauració dels seus drets i llibertats, atès que no hi ha hagut delicte i ni tan sols judici.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb