‘Lo jorn del judici/ parrà qui haurà fet servici.’ Són els primers versos de ‘El cant de la Sibil·la‘, una peça medieval de teatre religiós que pronostica l’arribada del Messies i una terrible fi del món. Dura cinc minuts i generalment es representa el 24 de desembre a la nit, just abans de la Missa del Gall. Normalment, el protagonitza un nen o una dona vestits de sibil·la –una endevinadora del món pagà–, amb mantell de seda i una espasa a la mà. La cançó, que sol ser interpretada a cappella, es basa en una melodia d’origen mossàrab i es va traduir al català al segle XIII.

La interpretació d’aquest cant era un costum força estès per tota l’Europa medieval i, tal com diuen algunes fonts, podria ser fruit de la por que originava l’arribada de l’any 1000. Al segle XVI va anar desapareixent, arran de les disposicions del concili de Trento, que el consideraven un ritu pagà. Només es va conservar intacte a l’Alguer i a Mallorca, on el 2010 fou declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. L’interès per ‘El cant de la Sibil·la’ va renéixer al segle XIX, gràcies a alguns folkloristes i, de mica en mica, s’ha anat recuperant en molts indrets del país.

L’Alguer. Una de les interpretacions més especials que es fan del cant és la de la catedral de l’Alguer, on no s’ha interromput mai. Hom l’anomena ‘Lo senyal del judici’ (vídeo) i és interpretat per un canonge, acompanyat de dos infants. La versió que se’n fa no és la mallorquina, sinó una de més afí al manuscrit de la Seu d’Urgell.

Santuari de Lluc. La representació al santuari de Lluc és la més curosa i ritualitzada de totes les que es fan a Mallorca, on el cant es coneix com a ‘Ofici de matines’. En aquest cas, la sibil·la és un dels nens de l’escolania, coneguts popularment com a ‘blauets’, i canta enmig de la penombra per afegir tremendisme a l’escena. El cant és tan impressionant que, quan s’acaba, la sibil·la se’n va solemnement sense que cap feligrès tingui el coratge de badar boca.

L’escolania dels ‘blauets’ del Satuari de Lluc, amb la Sibil·la al mig.

Palma. ‘El cant de la Sibil·la’ s’interpreta a desenes de municipis de Mallorca; ací en trobareu el llistat d’enguany. Però una de les representacions més genuïnes és la que es fa a la seu de Palma, on la tradició s’ha preservat durant els segles i només va deixar d’interpretar-se durant tres anys, del 1572 al 1574. A la seu, hi canta una soprano professional i l’altar és guarnit amb les tradicionals neules de paper.

Per Nadal, la catedral de Palma es guarneix amb les tradicionals neules de paper.

Ripoll. Una de les primeres representacions consignades del cant és la que es feia al segle X al monestir de Ripoll i que posteriorment es va difondre per tot el país. El 2012 es va recuperar amb una soprano i acompanyament coral i d’orgue. La sibil·la hi apareix enmig de la foscor del temple acompanyada de dos infants que porten ciris.

La Seu d’Urgell. A la catedral de la Seu d’Urgell fa cinc anys que es va recuperar el cant amb interpretació de soprano, cor i acompanyament d’orgue (vídeo). Té la particularitat que s’hi canta una versió autòctona de l’Ordinari de la Seu que data del 1538 i és en català.

Sant Iscle d’Empordà. Fa pocs anys que es va recuperar el cant en aquesta església romànica, on la cosa més important és la partitura. Data del segle XIV i és una versió força especial i molt arcaica. Això fa que sigui una de les més antigues del Principat i serveixi per a estudiar el recorregut del cant i la transmissió a Mallorca.

Barcelona. Barcelona va ser un dels primers indrets de recuperar el cant, amb la representació que es fa a l’església de Santa Maria del Mar des del 1984. Però la xifra no para de créixer i enguany se’n podran sentir quatre versions en diverses esglésies de la ciutat.

En alguns indrets, com ara l’església de Santa Maria de Gràcia, a Barcelona, es fan versions més modernes del cant.

Gandia. La representació més antiga que es fa al País Valencià del cant és la de l’ermita de Santa Anna de Gandia, que començà el 1979. Va ser declarada Bé Immaterial de Rellevància Local perquè s’hi canta la versió d’un manuscrit del segle XVI aparegut a ‘El cançoner de Gandia’. En aquest cas, la cançó és interpretada per una nena.

Ontinyent. La representació de la Vall d’Albaida és molt completa, perquè abans del cant es representa la marxa processional de la dansa de la Mort i es mobilitzen una vuitantena de persones. ‘El cant de la Sibil·la’ d’Ontinyent es fa cada any el 22 de desembre a l’església de Santa Maria.

Teulada. L’any 2011, en ocasió de la commemoració del quart centenari de la repoblació mallorquina de les terres de la Marina, es va recuperar a Teulada la tradició medieval de ‘El cant de la Sibil·la’ (vídeo). La celebració comença amb un repic de campanes, i la sibil·la, que és representada per un nen, surt en cercavila fins a l’església de Santa Caterina. Abans d’entrar, ballen la dansa de la Mort, i tot seguit, l’infant canta a l’interior del temple. Enguany es farà el 23 de desembre.

‘El cant de la Sibil·la’ també s’interpreta en molts altres indrets del país, com ara Felanitx, Campos, Llucmajor, Valldemossa, Sueca, Vic, Tarragona i Lleida.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb