26.10.2023 - 21:40
Com deia ahir, comença a ser molt evident que el PSOE no pensa fer res per aconseguir el vot de Junts. La seua opció, com més va més descarada, va en la línia que Junts els vote de franc, com ha fet ERC aquests darrers sis anys, jugant amb l’amnistia com a xantatge efectiu i personal contra el president Puigdemont i amb la pressió mediàtica com a via de pressió sobre el partit.
En l’entorn socialista l’entusiasme és desfermat i no tenen cap dubte que la maniobra d’acorralar Junts els funciona bé. Els socialistes espanyols tenen molt acreditada aquesta capacitat de creure’s els seus muntatges. Però, en aquest cas, comença a ser sorprenent la irresponsabilitat que demostren. Irresponsabilitat envers els seus interessos, vull dir.
Irresponsabilitat sobretot perquè juguen sense xarxa protectora. A tot o res. Si no pacten hi haurà eleccions –perquè no podrà haver-hi un pacte en el darrer segon. Hi ha, per exemple, socialistes que diuen que arribaran a la primera votació sense acord i que abans de la segona cediran acceptant el mitjancer i Junts haurà de votar que sí. Però això és una fantasia. Perquè no és qüestió de votar que hi haurà un mitjancer, sinó d’acordar qui és. Amb nom i cognoms. I un personatge amb reputació mundial no s’improvisa en quaranta-vuit hores.
Sánchez es pot trobar, doncs, amb les eleccions als morros. Molt fàcilment. I el fet sorprenent és que, si passa això, en el segon acte té totes les de perdre. La seua única opció de ser primer ministre és ara.
Entenguem-nos: si es tornen a fer eleccions el resultat més previsible és que tot continue igual, amb una gran possibilitat que PP i Vox obtinguen majoria absoluta. Allò que és matemàticament molt difícil és que la coalició entorn de Sánchez puga guanyar prou escons per a no necessitar Junts o Junts i Esquerra.
Les dades són clares. Amb els mateixos vots que el PP va obtenir a les eleccions del 23 de juliol, sense haver-ne de guanyar ni un, tan sols amb petits canvis en algunes demarcacions, ja en tindria prou per a obtenir la majoria absoluta. Un càlcul del repartiment dels darrers escons atorgats demostra que el PP i Vox en realitat van perdre les eleccions únicament per 11.439 vots. Si el PP s’hagués quedat el darrer escó de Girona, el darrer de Lleida i el darrer de Múrcia i Vox el darrer d’Albacete, avui Feijóo ja seria a la Moncloa. Els van perdre per 363 vots, 3.503, 6.286 i 1.287, respectivament.
Per tant, el risc per a Sánchez és objectivament altíssim: per no haver volgut encarar la solució del problema català molt probablement regalarà la governació de l’estat espanyol al PP i a l’extrema dreta.
O afavorirà una repetició que tampoc no li farà cap bé. La possibilitat més clara és que el PP guanye, però la segona és que ni el bloc PP-Vox ni el bloc configurat entorn de Pedro Sánchez puguen aconseguir cap majoria i que, per tant, al gener tot torne a ser en mans de Junts.
Xifres. El parlament espanyol té 350 diputats. Imaginem que el PP puja, però li falta sols un escó per a la majoria absoluta; n’obté 174. I Imaginem que el bloc de Sánchez creix fins a empatar i obté també 174 vots, que seria créixer moltíssim. Fins i tot en una situació com aquesta hi hauria pel cap baix dos diputats fora de la dinàmica dels blocs. I és molt difícil d’imaginar que Junts obtinga tan sols dos escons en una repetició electoral. De manera que tornaria a tenir la paella pel mànec. I no únicament això, sinó que segurament podria negociar amb molta més duresa que no ara. Sánchez, per tant, es trobaria en una posició de més feblesa que avui, segur.
La seua millor opció per a ser president la té, doncs, ara. A mi tant me fa, ja m’està bé votar al gener. Però ell deu saber per què ho engega tot a rodar…
PS1. Avui és dijous i per això us oferim un nou episodi, molt animat i carregat de temes, de La tertúlia proscrita. La podeu trobar ací.
PS2. Dolors Bramon és una de les persones d’aquest país que de fa més temps –dels anys seixanta del segle passat– s’ha interessat per l’islam. Va ser professora de filologia semítica a la Universitat de Barcelona i té un coneixement profund de la situació que es reflecteix en aquesta interessant entrevista que ens ha concedit i que us recomane de llegir: “Sóc molt crítica amb les noies de l’Europa occidental que duen vel quan no en tenen l’obligació”. Bramon és molt lluny del fanatisme anti i pro que tant de mal fa a aquest debat i ens regala una visió equilibrada i sensata que hauríem d’escoltar tots.
Només mantenint la posició Sánchez salta com el tap d’una ampolla de cava. I el país veí encès i ingovernable. El poder es fa evident exercint-lo.