Pedro Sánchez i Carlos Mazón: tu a València i jo a Fitur

  • El president espanyol ha anunciat a València un nou conjunt d'ajuts directes als municipis, però no s'ha reunit amb el president Carlos Mazón, que ha fet dues jornades completes a la Fira Internacional de Turisme

Esperança Camps Barber
23.01.2025 - 21:40
Actualització: 23.01.2025 - 21:54
VilaWeb

El 31 d’octubre de 2024 va ocórrer un miratge que va durar pocs segons: una abraçada aparentment sincera –tan sincera com poden ser les abraçades entre dos polítics– de Carlos Mazón a Pedro Sánchez en el Centre d’Emergències de l’Eliana. Milers de valencians vivien astorats el pitjor drama de les seues vides i la major part del mal encara no s’havia descobert. En aquest context, Mazón, abillat amb l’armilla roja, va regalar les orelles de Sánchez: “Vull agrair molt especialment la presència i l’atenció del president, estimat president, gràcies per venir tan aviat i pel contacte que des del començament per WhatsApp…” La cita continua amb frases més o menys coherents dites per un Carlos Mazón noquejat.

Aquell dia, amb la xifra de víctimes sense tancar, amb el fang corrent a lloure, el president espanyol va ser ràpid a aterrar a València, directe de l’Índia, pràcticament. Va presidir una reunió del CECOPI i va dir unes quantes paraules compungides. Un parell de dies després, va tornar. És aquell diumenge 3 de novembre, a Paiporta, quan tant ell com l’estat, entès com a sistema, es van endur un ensurt que anava molt més enllà del bastó amb què el van amenaçar, o del parabrisa trencat del seu vehicle. El fang va arribar al nucli de la terra d’aquest sistema que és l’estat espanyol, als reis Felipe i Letizia.

Reunió interministerial amb els batlles

Ha deixat passar vuitanta-un dies i ahir Sánchez va aterrar a València, es va posar la jaqueta de l’home d’estat, de president responsable i es va fer acompanyar de deu ministres i d’altres càrrecs per fer-hi una reunió intergovernamental. A les fotografies apareixen ben estrets al voltant d’una taula quadrada al Palau del Temple. Els convidats van ser els vint-i-vuit batlles, de tots els colors polítics, dels pobles que, prop de tres mesos després, continuen en la fase 2 d’emergència després de la gota freda. Això vol dir que tenen desenes d’ascensors avariats, que hi ha garatges negats, escoles inservibles, un percentatge molt gran de comerços tancats o sense perspectiva d’obrir, els polígons industrials que funcionen a mig gas, descampats encara amb cotxes destrossats, llars d’avis tancades, carrers intransitables o clavegueres que encara s’embussen… És a dir, la vida aturada, encara. Això és el nivell 2 d’emergència. Molts d’aquests vint-i-vuit pobles compleixen la majoria dels requisits, uns altres, només alguns.

Dos representants del PP, dos del PSPV i un de Compromís van tenir l’oportunitat d’explicar-li la cruesa de la situació i de la precarietat en què encara viuen. Pedro Sánchez no hi ha posat els peus, encara. I, pel que va dir després, no té cap intenció de fer-ho. Sí que tenia preparat l’anunci de més ajuts directes als ajuntaments per a contribuir a les reparacions.

Ahir Pedro Sánchez no va fer com Feijóo, que només es va reunir amb els seus correligionaris, va fer la compareixença en el claustre del Palau del Temple, sense plasma i va admetre tres preguntes dels periodistes. Però la gran diferència entre Sánchez i Feijóo és que el cap de l’executiu espanyol sí que té el talonari i el BOE per a fer efectius els ajuts que ha promès. Aquell pla de 12.000 milions en deu anys que va anunciar dilluns el gallec és virtual. O platònic.

Moments complicats

Pedro Sánchez i Carlos Mazón viuen moments polítics molt complicats. Una mena de viacrucis que, tot i no ser comparables, els empeny a córrer cap endavant sense saber on s’acaba el camí, o ni tan sols si hi ha camí. Carlos Mazón va fer una deixadesa de funcions absoluta com a president de la Generalitat el dia dels aiguats. Milers de persones li han demanat pels carrers que dimitesca. Vaja on vaja és escridassat. Com un peix fora de l’aigua, boqueja cercant una mica d’aire. Tan sols alguns membres del seu partit li mantenen oberta la vàlvula de l’oxigen, però li’l racionen. Mazón parla d’ajuts directes, de diners, d’esforços, de solidaritat. I visita polígons, ponts i descampats.

Pedro Sánchez viu al caire i és el trapezista, el domador, l’il·lusionista, l’equilibrista i l’escapista d’un circ de cinc pistes. Un tafur a la Rambla que fa mans i mànegues per a romandre al càrrec de president del govern espanyol.

Mazón ha trobat en la confrontació amb el govern espanyol la taula de salvació. I Sánchez li ha donat molts arguments que li són útils, com aquesta absència incomprensible dels pobles, dels funerals, o la manca de reunions entre la Generalitat i l’estat, que haurien de ser normals i habituals. L’excusa que donen a Madrid i que ahir va tornar a exhibir Sánchez és que el govern espanyol és present al País Valencià de manera permanent amb la delegada Pilar Bernabé i amb tot de ministres que sí que vénen un dia sí i un altre també. I amb els 16.000 milions d’euros mobilitzats per a ajudar els damnificats. “Ara és el moment de la gestió, de tirar endavant les ajudes. […] Vindré quan calga i estaré encantat de reunir-me amb el senyor Mazón”, va dir.

Però fa mesos que Sánchez i Mazón no es miren ni es parlen, i ahir, que semblava que els vents els eren favorables per a reunir-se, tampoc no va poder ser. Carlos Mazón, que ha canviat el posat d’apesarat pel de fatxenda de sempre, ha passat dos dies de glòria a Madrid, al certamen que més s’estimen els dirigents del PP i que, de passada, més maldecaps judicials els ha dut: la fira del turisme Fitur. El president ha gaudit com un xiquet amb les ulleres de realitat virtual, fent-se autofotografies amb tothom i rebent una nova i efusiva abraçada de Feijóo. Jugava a casa i ningú no el va escridassar.

Carlos Mazón a FITUR

Un bo perquè els damnificats puguen viatjar

I com que la vida a vegades ofereix imatges capricioses, pràcticament en el mateix minut que Pedro Sánchez anunciava que l’estat espanyol pagaria el 100% de les despeses, i no el 50% com havia anunciat, per a refer els equipaments públics municipals i el cicle integral de l’aigua de tots els pobles afectats, el president Mazón anunciava un bo de viatge de tres-cents euros per a gastar-lo fent turisme pel País Valencià. La idea és que se’n puguen servir els afectats per la gota freda. “Qualsevol persona amb un codi postal d’un dels pobles danyats podrà demanar-lo”, va dir. Per tant, qualsevol que haja perdut la casa o el cotxe, o un familiar, o no té cobertes les necessitats bàsiques, potser no té una nevera, però podrà rebre una ajuda per a anar a fer turisme. El president Mazón utilitza les víctimes de la gota freda per afavorir els empresaris hotelers.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor