Pedro Sánchez es reuneix avui amb Felipe VI amb la previsió de rebre l’encàrrec de formar govern

El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, es reuneix avui amb Felipe VI en la ronda de consultes del monarca amb els partits que tenen representació al congrés per a designar un nou candidat a la investidura. Després de fracassar l’intent del cap del PP, Alberto Núñez Feijóo, es preveu que sigui designat Sánchez, que tindria de temps fins al 27 de novembre; si no hi reeixís, es convocarien noves eleccions espanyoles el 14 de gener.

És previsible, doncs, que quan avui acabi la ronda, Felipe VI comuniqui a la presidenta del congrés espanyol, Francina Armengol, que designa el candidat socialista. Tot amb tot, podria passar que valorés que no hi ha cap candidat amb prou suport, que deixés més temps i que obrís una nova ronda de consultes. Una opció poc probable si Sánchez es mostra predisposat a presentar-se.

Cap partit no garanteix el vot a Sánchez

El fet cert és que ara com ara cap partit polític no ha assegurat el vot a favor de l’actual president espanyol, ni tan sols Sumar, que forma part del govern de coalició. La cap de la formació, Yolanda Díaz, va dir ahir, després de la reunió amb el monarca espanyol, que encara eren lluny de l’acord amb el PSOE i que continuarien negociant. El portaveu de Sumar, Ernest Urtasun, fou una mica més contundent sobre la qüestió i va demanar que s’accelerin les negociacions perquè continuaven encallats en qüestions fonamentals. Les prioritats, va dir, són la reducció de la jornada laboral, l’augment del salari mínim, una llei de cures i la reducció de les emissions.

Dins el grup parlamentari de Sumar, Compromís posa com a condició, a més, una reforma del sistema de finançament, una petició que ja va ser acordada en la investidura del 2019 i que no es va complir. Sobre això, Amparo Piquer, secretària general de Més-Compromís, diu que la coalició té una autonomia total a l’hora de votar i que es podria escaure que votessin diferentment de Sumar: “Amb Sumar, hi tenim una relació bilateral, horitzontal.”

Ahir, en la ronda de contactes, la Unió de Poble Navarrès va comunicar a Felipe VI que hi votaria en contra i que s’estimaven més eleccions. També li va fer saber que estan preocupats per les peticions d’amnistia i referèndum, que consideren inconstitucionals. Coalició Canària, que va donar suport a Feijóo, també s’ha oposat a l’amnistia, però ha dit que poden donar suport a Sánchez si accepten les demandes d’allò que anomenen “agenda canària”, que inclou la cogestió dels aeroports i la desvinculació del sistema de finançament del règim econòmic i fiscal de les Canàries. El vot dels canaris pot ser decisiu per a la investidura de Sánchez perquè permetria una abstenció de Junts o ERC en la investidura.

El PNB diu que ara com ara no està en condicions d’avançar si hi donarà suport. Tot i que han reconegut contactes, diuen que no han començat cap negociació. Aitor Esteban, portaveu de la formació basca al congrés, pensa que, abans de negociar amb ells han de tancar un acord amb Junts.

El darrer a reunir-se ahir amb el monarca va ser Santiago Abascal, que, com era previsible, va avançar un “no rotund” a Sánchez. El cap de Vox considera les peticions dels independentistes com una ofensa a la corona.

Quatre absents que són imprescindibles

Com en la ronda de contactes anterior, Junts, ERC, EH Bildu i BNG, imprescindibles per a la investidura, han declinat la invitació de Felipe VI i no s’hi han reunit.

El BNG ha dit que només votaria a favor de Sánchez si hi ha un acord, amb compromisos concrets i terminis. Sobre això, demanen més autogovern i, prioritàriament, que es creï una xarxa de trens de rodalia entre les principals ciutats gallegues i que es millori la xarxa ferroviària. La senadora d’EH Bildu Idurre Bideguren assegura que han avançat en moltes qüestions amb el PSOE, però que cal tancar acords més concrets. I la portaveu del partit, Mertxe Aizpurua, diu que no seran un obstacle per a la conformació d’un govern. Però afegeix: “Cal que s’abordi necessàriament una agenda política de caràcter plurinacional i profundament social.”

Finalment, l’independentisme català va aprovar la setmana passada al parlament un acord de mínims, amb una resolució que posava per condició per a donar suport a una investidura l’amnistia i treballar “per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum”. Amb aquestes peticions ha esdevingut el protagonista de les negociacions.

El president Carles Puigdemont, en una conferència el 5 de setembre a Brussel·les, ja va fixar com a condicions l’amnistia, la designació d’un mediador internacional i la fi de la criminalització de l’independentisme, que s’havien de complir abans de la investidura. Oriol Junqueras ha dit que amb l’amnistia no n’hi ha prou i que cal “parlar d’autodeterminació”. Durant la campanya, el president Pere Aragonès va posar tres condicions: continuar la negociació política, posar fi al dèficit fiscal i culminar el traspàs de rodalia.

En el cas d’ERC, hi hauria dificultats per a arribar a un acord d’última hora, perquè es va comprometre a fer una consulta entre els militants per a validar l’acord. Hi ha més formacions que hauran de consultar els militants, com ara el PSOE, si és un acord de govern, en un moment en què augmenten les crítiques de dirigents històrics contra l’amnistia i la negociació amb l’independentisme. Dins Sumar, Esquerra Unida i Podem tenen establert que hi ha d’haver una consulta obligatòria.

Tot un equilibri de pactes, concessions i terminis que acaba essent una cursa contra rellotge, de menys de dos mesos, perquè Sánchez aconsegueixi una majoria suficient al congrés espanyol i s’eviti la repetició electoral.