El patrimoni cultural d’Ucraïna, en perill de destrucció pels bombardaments russos

Els treballadors dels museus de Lviv ara porten frenèticament obres d'art als cellers per guardar-les

VilaWeb
Olenka Z Pevny
17.03.2022 - 20:31
Actualització: 17.03.2022 - 17:06

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Ucraïna és un país amb un gran patrimoni cultural. És ple de llocs de gran importància històrica, artística i arqueològica, des de monuments considerats patrimoni mundial per la Unesco, com la catedral de Santa Sofia de Kíiv, fins a exemples exquisits de l’arquitectura barroca cosaca. Però aquesta història cultural tan rica ara perilla.

Mentre la màquina de guerra russa embolcalla Ucraïna i prova de superar les defenses d’Ucraïna, les seves forces ataquen indiscriminadament la població civil. L’artilleria pesant, els míssils i els atacs aeris desplegats per soscavar la moral del poble ucraïnès també destrueixen ciutats i els objectes inestimables que contenen.

Kíiv, la capital, és bombardada intensament. El Museu d’Història Natural de la ciutat acull alguns dels primers exemples d’arquitectura que han sobreviscut a tot el món, incloent-hi les cabanes fetes amb ossos de mamut, que es remunten a quinze mil anys fins a l’edat de pedra antiga (període paleolític).

Potser l’obra d’art més coneguda de les primeres civilitzacions d’Ucraïna és el pectoral escita. Trobat en un antic túmul funerari anomenat Tovsta Mohyla, el pectoral escita es remunta al segle IV aC. Fet amb or de vint-i-quatre quirats i amb un pes d’1,15 kg, és decorat amb escenes intricades i delicades de la vida quotidiana i dels animals.

Actualment, el pectoral és al Museu dels Tresors Històrics d’Ucraïna, situat al Monestir de les Coves de Kíiv. El bombardament d’aquest museu esborraria el registre arqueològic i visual de moltes cultures úniques a Ucraïna. Durant el període soviètic, ja es van extreure d’Ucraïna obres d’art escita, les quals avui omplen els museus russos.

El Monestir de les Coves de Kíiv, del segle XI, és patrimoni mundial de la Unesco, entre els més sagrats de l’est d’Europa. Té cavernes subterrànies amb capelles i relíquies miraculoses. Sobre el sòl, el monestir compta amb nombroses esglésies i edificis que representen estils arquitectònics i artístics des de l’edat mitjana fins a l’edat moderna.

Un altre patrimoni de la humanitat, i la joia de Kíiv, és la catedral de Santa Sofia, del segle XI. La catedral enlluerna els visitants amb les seves nombroses cúpules daurades i els mosaics de sants i àngels ricament acolorits. Si hi ha cap monument que Putin voldria tenir a les mans, és aquesta catedral, on remunta, erròniament, les arrels de l’estat rus contemporani.

Una altra joia és l’església de Sant Ciril, del segle XII, decorada amb frescs medievals únics i pintures murals dels principals artistes simbolistes del segle XIX. L’església és al costat de Babyn Yar, una de les fosses comunes més grans associades a les atrocitats nazis a Europa, que fa uns dies va ser atacada per míssils russos.

Com a llar d’alguns dels grans artistes i escriptors d’Ucraïna, la ciutat és plena de museus que abans havien estat casa seva, com el de Taras Xevtxenko. Principal poeta nacional d’Ucraïna i destacat artista, Xevtxenko va caure en desgràcia a Rússia al segle XIX per haver desafiat la prohibició de la llengua ucraïnesa i haver propagat la independència d’Ucraïna.

Al Museu Nacional d’Art de Kíiv hi ha icones inestimables (pintures religioses dels períodes medieval i barroc) i retrats peculiars de personatges històrics i dirigents cosacs d’artistes destacats del segle XVIII, com Vladímir Borovikovski, a més d’alguns dels millors exemples de la pintura d’avantguarda ucraïnesa. Molts artistes d’avantguarda es van enfrontar a mesures repressives soviètiques als anys trenta i les seves obres van ser destruïdes, la qual cosa fa que els exemplars supervivents siguin encara més valuosos.

Fora de Kíiv

L’herència cultural d’Ucraïna no es limita a la capital, ni de bon tros. La península de Crimea acull les restes d’antigues ciutats gregues i romanes i les fortaleses medievals genoveses. La rica cultura tàtara de la península és representada per les estructures de palaus i una mesquita a la ciutat central de Crimea de Bakhtxissarai, antigament la capital del poderós Khanat de Crimea. D’ençà de l’annexió russa de Crimea el 2014, la població tàtara nadiua ha fet front a una repressió brutal.

A l’est i el centre d’Ucraïna, les estructures barroques i les vil·les neoclàssiques són les restes visibles de l’Hetmanat cosac d’Ucraïna que va durar entre el 1648 i el 1764 i sovint s’anomenava Ucraïna. S’hi combinen les tendències artístiques i arquitectòniques d’Europa occidental actuals amb les tradicions locals, tot formant l’únic estil barroc cosac.

Ióssif Stalin va associar l’estil barroc cosac amb el nacionalisme ucraïnès i va provar de destruir totes les obres d’art i arquitectura pertanyents al període cosac, i això fa que les obres supervivents d’aquest estil siguin una raresa. Les estructures barroques medievals i cosaques formen el nucli de la ciutat nord-oriental de Txernihiv, que ha estat fortament bombardada aquests darrers dies. Miraculosament, fins ara, no s’ha registrat cap dany als monuments arquitectònics.

Fortaleses espectaculars situades al llarg de ribes escarpades i finques i palaus rurals formen part del paisatge de l’oest d’Ucraïna i documenten la barreja de pobles i cultures: ucraïnesa, polonesa, otomana, armènia i grega. Aquí resideix una altra de les joies urbanes d’Ucraïna i un patrimoni mundial de la Unesco, el centre històric de la ciutat de Lviv.

La topografia urbana medieval de la ciutat, que es manté en gran part intacta, presenta patis renaixentistes, estructures barroques elaborades i les corbes sinuoses dels edificis modernistes. Ara els treballadors dels museus de Lviv porten frenèticament obres d’art als cellers per guardar-les.

Ja s’han perdut o destruït moltes obres. A tot el país, hi ha museus a casa d’artistes i productors culturals. Un d’aquests museus, al poble d’Ivanko, no gaire lluny de Kíiv, va ser destruït en un incendi. Havia allotjat moltes obres d’una de les artistes populars més conegudes i estimades, Maria Primatxenko, que ara s’han perdut per sempre.

El centre de la ciutat de Khàrkiv, la segona ciutat més gran d’Ucraïna, que va quedar greument danyat, va oferir en el seu dia exemples incomparables d’arquitectura modernista i constructivista del segle XX. Sembla que Khàrkiv encara és sota el control d’Ucraïna. Però bona part de la seva infrastructura urbana s’ha reduït a runes. La gravetat del dany a l’herència cultural encara s’ha d’avaluar.

Olenka Z Pevny és professora d’Estudis Eslaus i Ucraïnesos de la Universitat de Cambridge. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies