Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Un dels centenaris més importants d’aquest 2021 és el de l’escriptora nord-americana Patricia Highsmith. Nascuda el 19 de gener de 1921 a Fort Worth, Texas, és coneguda sobretot per ser una de les principals escriptores de novel·la negra, tot i que la seva obra transcendeix el gènere i podríem afirmar que és una de les reines del suspens psicològic i a la vegada una de les autores més influents en generacions posteriors d’autores de tot el món, també de casa nostra.

La seva personalitat esquerpa la va fer retirar-se a Suïssa, on va morir el 1995, i en més d’una entrevista va assegurar que els seus principals amics eren els caragols, que considerava molt més fiables que molts humans. Excèntrica i genial a parts iguals, el seu personatge principal, Tom Ripley, forma part de l’imaginari de múltiples lectors, ajudat també per les diverses adaptacions cinematogràfiques que s’han fet de la seva obra.

Highsmith fou sobretot una pionera en un món d’homes i en una Amèrica complexa que vivia els seus principals temors i obsessions, uns primers anys cinquanta marcats per la persecució obsessiva del comunisme, veient conspiracions soviètiques a tot arreu, i en una època marcada per la Guerra Freda que va conduir al maccarthisme just quan l’autora iniciava la seva trajectòria. La potència que més havia guanyat amb la II Guerra Mundial tremolava de por i aquesta por li servia per a posar els fonaments de la seva hegemonia mundial.

A vint-i-nou anys, Highsmith va publicar un text imprescindible: Estranys en un tren (1950), que només un any després es va convertir en el film homònim d’Alfred Hitchcock i que a ella la va catapultar cap a una fama que va saber explotar molt bé per fer el que volia i que partia d’una teoria senzilla: un intercanvi d’objectius mortals per a esvair la possibilitat de ser enxampats per la policia.

Si hem de fer cas al que diu la seva biografia, Highsmith ho tenia tot per a abocar-se a escriure històries amb violència extrema: una mare divorciada del pare cinc mesos abans del naixement que va provar d’avortar bevent aiguarràs (o com a mínim això és el que li va confessar la mare a l’escriptora), una relació complicada amb la seva àvia materna, que tanmateix és qui li va ensenyar a llegir, i una nova vida amb la mare i un padastre que feien d’artistes. Tot i això va tenir sort: la biblioteca de l’àvia i del padastre varen ser el seu refugi i hi llegí textos sobre els trastorns mentals que l’ajudaren en la futura carrera com a escriptora.

El cas és que Highsmith va anar a la universitat i entre 1942 i 1948 es va guanyar la vida escrivint guions de còmics per a diverses editorials amb un ritme de treball esfereïdor: arribava a escriure dues històries per dia per guanyar 55 dòlars setmanals.

Però als anys cinquanta es va convertir en l’escriptora de moda als Estats Units i en una de les més llegides. L’adaptació de Hitchcock de la primera novel·la li va donar una notorietat important que el 1955 va saber aprofitar per escriure la primera de les seves històries dedicades al personatge seriat de Tom Ripley, un assassí casual que anirà complicant-se la vida a mesura que l’assassinat passi a formar part de la seva nova personalitat. L’enginyós senyor Ripley va ser el primer títol. El 1953 va assolir un altre gran èxit: la novel·la Carol, que havia escrit amb pseudònim i que és una de les poques novel·les on es tracta explícitament el lesbianisme, aconsegueix de vendre un milió d’exemplars.

A partir d’aquí arribarien un total de vint-i-dues novel·les (dotze de les quals publicades en català); vuit llibres de contes (també traduïts), un manual d’escriptura i un llibre per a nens. Però Highsmith no era una dona de tracte fàcil. Alcohòlica, lesbiana i misògina, les seves relacions amoroses eren sovint tan curtes i cruels com alguns dels seus relats. Part d’aquesta vida turmentada i la lectura de Kafka i Dostoievski influïren de manera definitiva en la seva escriptura. A la seva biografia, Highsmith se’ns presenta com una alcohòlica cruel i poc afectuosa, lesbiana, que no es va casar mai ni va tenir fills. Donava suport a la causa de l’alliberament de Palestina i tot i que creia i defensava fermament la democràcia americana, era molt crítica amb la seva política exterior i se sentia molt més còmoda a Europa.

Les commemoracions previstes a Catalunya

El 1987 Patricia Highsmith va visitar la ciutat de Lleida convidada per Miquel Pueyo, actualment paer en cap, admirador de la seva obra. No va ser fàcil convèncer-la per anar a la capital del Segrià, però hi va haver un argument definitiu perquè l’escriptora acceptés la invitació: podria visitar la fàbrica de la cervesa San Miguel de la ciutat. I es veu que l’autora era una bona consumidora de la beguda i va acceptar encantada. Arran d’això i per commemorar el centenari, Pagès Editors ha preparat una antologia de relats de vuit escriptores que fan novel·la negra avui dia anomenat La cervesa de la Highsmith. Hi escriuen Núria Cadenes, Esperança Camps, Montse Sanjuan, Marta Alòs, Raquel Gàmez, Anna Maria Villalonga, Susana Hernández i Margarida Aritzeta.

Per la seva banda, Biblioteques de Barcelona prepara un cicle commemoratiu del centenari amb un total de dotze sessions que inclourà quatre contes narrats per rondallaires i vuit conferències sobre l’escriptora. S’ha escollit el mes de març perquè algun dels actes coincideixi amb el dia de la dona. Les biblioteques de la Diputació de Barcelona també comencen alguna activitat al voltant del dia de la dona, el 8 de març.

Les hereves catalanes de Highsmith

Patricia Highsmith ha exercit una influència literària molt notòria en diferents generacions d’escriptores que n’han acceptat el mestratge. Ens atrevim a assenyalar cinc escriptores catalanes que poden ser dignes successores de l’escriptora, bé perquè la seva obra transita en el gènere negre, bé per aquest concepte més ampli del suspens.

Olga Xirinacs (Tarragona, 1936). És una de les escriptores més prolífiques de la nostra literatura. Els darrers temps s’ha accentuat la seva condició d’autora que va per lliure i que no acaba d’ocupar la centralitat que es mereix en la literatura catalana. La seva obra polièdrica abasta molts gèneres literaris, però una part important de la seva novel·lística voreja allò que alguns anomenen literatura gòtica. Xirinacs és una contista de primer ordre, a més de novel·lista, i en la construcció d’alguns dels seus personatges i de moltes atmosferes excel·leix tant com l’americana o més.

Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946). Oliver entra en la llista d’hereves de Highsmith pel seu component pioner en el camp de la novel·la negra. És veritat que hi havia hagut aportacions anteriors en aquest gènere, com les de Maria Aurèlia Capmany, però cap text negre escrit per una dona va aconseguir assolir l’èxit d’Estudi en lila, la primera novel·la protagonitzada per la detectiu privada i feminista Lònia Guiu, a la qual seguiren Antípodes i El sol que fa l’ànec. L’obra d’Oliver és molt variada, però aquest caràcter pioner negre se li ha de reconèixer.

Margarida Aritzeta (Valls, 1953). L’escriptora vallesana entra de ple en aquesta llista per la seva contribució al gènere negre. Aritzeta va ser membre del col·lectiu Ofèlia Dracs i a final dels vuitanta i principi dels noranta va publicar a la col·lecció La Negra de la Magrana, formant part d’aquella generació que va viure el primer esclat de la novel·la negra escrita en català que es va acabar cap al 1995. Però, a més a més, és una de les poques autores que pot dir que ha viscut també el rebrot del gènere. La publicació de la sèrie de llibres dedicats a la Mina Fuster els darrers anys a Llibres del Delicte la converteixen en la baula entre els dos moments de màxima esplendor creativa d’aquest gènere literari.

Núria Cadenes (Barcelona, 1970). Aquests darrers temps, Cadenes ha anat bastint una obra molt sòlida que toca diferents aspectes, de la biografia i l’assaig periodístic a la novel·la i el relat breu. Alguns dels seus relats negres i algunes de les seves novel·les, com ara Tota la veritat, comparteixen bona part dels principis estètics defensats per Highsmith al seu llibre Suspens. S’haurà de veure cap on transita en el futur l’escriptora, que ara triomfa a les llibreries amb Guillem.

Anna Carreras (Barcelona, 1977). Les seves dues últimes novel·les negres demostren que pot fer de la inquietud i del suspens uns elements literaris sobre els quals bastir tot el seu potencial narratiu. Però també la incloem a la llista perquè en obres anteriors presenta altres temes que també interessaven Highsmith, com per exemple la sexualitat. Carreras es mou molt bé en aquestes novel·les curtes, gairebé nouvelles, que de vegades recorden els relats més llargs de l’autora d’Estranys en un tren.

Així doncs, sembla que Highsmith serà una de les autores més recordades i celebrades aquest 2021. Sempre que els actes previstos es puguin fer.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.