El passat torturador del general Arturo Prieto, nou cap de la Guàrdia Civil al País Valencià

El 1999 va ser condemnat per l'Audiència de Biscaia per tres delictes de tortures contra Juan Ramón Rojo, Francisco Palacios i Xabier Arriaga

VilaWeb
Oriol Bäbler
05.11.2021 - 15:36
Actualització: 05.11.2021 - 16:35

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El Butlletí Oficial de l’estat espanyol (BOE) ha publicat avui que el ministre Fernando Grande-Marlaska ha promocionat el general de brigada Arturo Prieto Bozec, de cinquanta-sis anys, a cap de la comandància de la Guàrdia Civil espanyola al País Valencià. Fins ara, ocupava la comandància d’Almeria. Prieto s’incorporarà immediatament al nou càrrec, atès que el seu antecessor, el general José Hermida, va passar a la reserva el setembre passat.

La major part de mitjans espanyols han recollit la notícia, tot destacant que Prieto, que ha estat ascendit recentment a general, va formar part del Grup d’Acció Ràpida (GAR), que es va crear específicament per combatre l’activitat d’ETA. Ara, en cap moment s’assenyala ha estat condemnat per haver-ne torturat persones de l’entorn.

El 1999, l’Audiència de Biscaia va condemnar Prieto i Daniel Simón Santamaría a divuit mesos i tres dies de presó per tres delictes de tortures contra Juan Ramón Rojo, Francisco Palacios i Xabier Arriaga. A més, els va imposar una indemnització de dos milions de pessetes. Els fets van passar a principi del 1992, quan tots tres van ser detinguts i traslladats a dependències de la Guàrdia Civil a Madrid.

“Amb independència que prenguessin part activa en els maltractaments o no, que els ordenessin, o que simplement els consentissin, van tenir coneixement que els maltractaments es produïen, sense que, amb la seva condició de superiors jeràrquics, […] fessin absolutament res per impedir-los”, va deixar palès la sentència.

L’abril del 2001, el Tribunal Suprem espanyol, tal com ha passat en altres casos de tortures dels cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol, va tombar la condemna contra Prieto i Simón.

El cas de Rojo, Palacios i Arriaga estava relacionat amb les tortures contra Kepa Urra, quan fou detingut a principi del 1992. En aquella causa, Prieto també va ser investigat per delictes similars i, tot i que no va comparèixer davant el jutge, va ser finalment exonerat, com els agents Alejandro Hernández Mosquera i Diego Pérez de los Cobos.

Pel cas de Kepa Urra, l’Audiència de Biscaia va condemnar tres guàrdies civils a dotze anys i mig de presó per tortures. Abans de traslladar Urra a la caserna de La Salve (Bilbao), els agents se’l van endur en un descampat i, mantenint-lo emmanillat, “el van despullar, colpejar amb un objecte rom i el van arrossegar per terra”.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes