El parlament escocès aprova una llei que reconeix el gaèlic i l’escocès com a llengües oficials

El parlament escocès ha aprovat, per unanimitat, una llei històrica que reconeix el gaèlic i l’escocès com a llengües oficials. Amb 112 vots a favor i cap abstenció ni vot en contra, la llei de les llengües escoceses esdevé el nou marc legal que regula el suport institucional a aquestes dues llengües i amplia els drets dels parlants.

La vice-primera ministra escocesa, Kate Forbes, ha dit que la nova legislació introduiria “poders per a accelerar el creixement del gaèlic i l’escocès” i establiria nous estàndards educatius, reconeixement legal i zones de rellevància lingüística en les comunitats on aquestes llengües són més fràgils. “Malgrat l’augment de parlants a tot el país, sabem que cal més suport justament en les comunitats on la llengua és tradicional”, ha afegit. La llei preveu que els pares tinguin el dret de demanar a les autoritats locals la creació d’una escola de llengua gaèlica a la seva zona. També obre la porta a noves titulacions oficials i a la concentració d’ajuts en àrees específiques on la transmissió lingüística és més compromesa. A més, el govern escocès hi afegeix enguany una dotació de 5,7 milions de lliures per a la promoció del gaèlic i l’escocès.

Les dades del cens del 2022, que han reforçat l’argumentari polític de la mesura, indiquen que 130.161 persones a Escòcia tenen alguna competència en gaèlic —un augment de més de 43.000 respecte del 2011. Quant a l’escocès, 2,4 milions de ciutadans van dir que en tenien algun coneixement, mig milió més que onze anys enrere. La nova llei s’aprova coincidint amb el vintè aniversari de l’entrada en vigor de la llei de la llengua gaèlica del 2005, considerada fins ara la base legal del suport a aquesta llengua. L’aprovació de la llei de les llengües escoceses n’amplia considerablement l’abast i consolida, segons el govern escocès, un marc estable per a garantir la continuïtat de les llengües indígenes d’Escòcia.

Tanmateix, el Partit Laborista ha advertit que el text era insuficient per a garantir el futur del gaèlic. El diputat Michael Marra ha dit que, tot i les esmenes introduïdes, “la millor cosa que se’n pot dir és que no farà cap mal”. I ha denunciat que, sense desenvolupament econòmic a les regions històriques on es parla, “les perspectives són fosques”.

The Scottish Languages Bill has passed this evening @scotparl. The results of the vote at Stage 3 were:

✅ Yes – 112
❎ No – 0
There were no abstentions.

The Bill gives the #Gaelic and #Scots languages official status in Scotland and makes changes to the support for the… pic.twitter.com/4JAeX2ztqb

— Scottish Parliament (@ScotParl) June 17, 2025