Parla el cap militar d’Ucraïna

  • El general Valeri Zalujni concedeix una segona part de l'entrevista a The Washington Post

Andreu Barnils
15.07.2023 - 21:40
Actualització: 15.07.2023 - 22:06
VilaWeb
El general Zaluzhny, en una imatge d'arxiu

El diari Washington Post va aconseguir una entrevista amb el cap militar d’Ucraïna, el general Zalujni, fa unes quantes setmanes. Aquest cap de setmana n’ha sortit publicada la darrera part (aquí hi ha la primera, publicada en català). Tres són les idees que m’han impactat més d’aquest home. En primer lloc, la confessió; en segon lloc, la biografia; en tercer lloc, els referents.

Zalujni ha fet la confessió que Ucraïna ataca en territori rus. I que ho fa amb armes de fabricació pròpia, perquè Occident els ven armes, sí, però amb la condició que solament les faci servir dins Ucraïna. Aquesta és la traducció del paràgraf del Washington Post: “Així, doncs, Zalujni va dir que utilitzava armes fabricades a Ucraïna per als freqüents atacs de banda a banda de la frontera, que Kíiv mai no reconeix oficialment com a propis.”

“Per salvar la meva gent per què he de demanar permís a algú sobre què fer en territori enemic?” Zalujni va dir no fa gaire a The Washington Post en una entrevista poc habitual. “Per alguna raó he de creure que no hi puc fer res allà. Per què? Perquè Putin… farà servir armes nuclears? Als nanos que moren no els importa, això. Aquest és el nostre problema, i depèn de nosaltres decidir com matar l’enemic. És possible i necessari matar al seu territori, en una guerra. Si els nostres socis tenen por de fer servir les seves armes, matarem amb les nostres. Però només tant com sigui necessari.”

En segon lloc, la part biogràfica: aquest home de cinquanta anys, tot just mesos abans de començar la guerra es preparava per canviar de vida i deixar l’exèrcit. Ara es lleva cada matí rebent per whatsapp els noms de les baixes, que en molts casos són soldats que coneixia, que fins i tot tenia a l’agenda del mòbil, i que ara es nega a eliminar dels contactes. Home llegidor (entre els prestatges del despatx del general els periodistes del Washington Post hi van veure La governança a la Xina, del president Xi Jinping), aquest general ucraïnès l’any 2019 va anar a Brussel·les per reunir-se amb membres de l’OTAN. Els russos li van parar una trampa (el feien buscar per la Interpol sense que ell ho sabés): tot just baixar de l’avió el van detenir i posar de bocaterrosa, de manera humiliant, i va passar una nit tancat a la presó. Allà es va adonar que no tenia ni idea de quins eren els seus drets. Enfurismat amb ell mateix, per ignorant, quan va sortir es va posar a estudiar un màster en relacions internacionals, que va obtenir el 2020. L’home que volia deixar l’exèrcit, ara el dirigeix. L’home que va estudiar relacions internacionals, ara les protagonitza.

En tercer lloc, els referents. Un dels seus referents és el general rus Valeri Geràsimov, tot i que la seva gran missió ha estat de convertir el seu exèrcit ucraïnès, de passat soviètic, maneres soviètiques i cadena de comandament soviètica, en un exèrcit més acostat, en maneres, armament i mentalitat, als exèrcits occidentals. Però, diu el Washington Post: “encara sent respecte per la doctrina del seu adversari. Llegeix amb avidesa tot el que ha escrit el general Valeri Geràsimov, cap militar de Rússia; comenta que és “molt, molt interessant” i lamenta que no hagi publicat res últimament. “És un enemic molt intel·ligent”, diu Zalujni. “Intel·ligent i, per tant, murri. Continua essent fort. Així que cal respectar-lo com a tal i buscar la manera de matar-lo. Perquè és l’única manera de guanyar.”

Matar el teu referent, com a ideal final de la mentalitat d’aquest militar i, suposo, de tants altres.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any