Hi ha alguns escriptors i, sobretot, alguns llibres d’aquests escriptors que adquireixen la categoria de mítics per motius diversos. I n’hi ha encara un grapat que no han estat mai traduïts al català. Sovint Viena Edicions ha trencat aquesta tendència amb la col·lecció El Cercle de Viena i ara hi ha tornat amb un text que forma part de la doble qualificació: és mític per si sol i és mític perquè és de qui és. Parlem de París era una festa, d’Ernest Hemingway. La traducció de Ferran Ràfols Gesa, un dels traductors de l’anglès dels darrers temps més reputats, i el fet que ha seguit la versió restaurada encara hi afegeixen més interès.

Possiblement, una de les raons que ha contribuït a fer de l’obra un llibre especial n’és la intrahistòria i el fet que assistim als anys de formació de l’escriptor narrats en primera persona. París era una festa va ser publicat pòstumament l’any 1964 als Estats Units, però ara en tenim una edició revisada i augmentada, apareguda el 2009, amb vuit fragments nous suplementaris, que serveix de base a la versió catalana.

El 1928, Hemingway va perdre les notes originals que havia escrit per a fer un dietari o una narració sobre els anys a París. Les havia deixades dins una maleta de Louis Vuitton a l’hotel Ritz de París i no les va retrobar fins al 1956. Aleshores, entre el 1957 i el 1960 va començar un procés de redacció i després, un cop acabar el volum acabat, el va deixar en un calaix. Després de la mort (Hemingway es va suïcidar el 1961), la quarta dona, Mary Welsh, va imprimir el llibre. Tot i això, Bumby Hemingway, fill de la primera, va exercir alguna mena de control sobre el volum i la manera en què era retratava la seva mare, i aquests fragments no es varen poder recuperar fins a la versió del 2009.

El llibre explica el testimoni dels primers anys del Hemingway escriptor, el que viu sense gaires diners a París durant els anys vint i es va formant en l’ofici. Hi exerceix de periodista (de fet, diuen que la seva entrevista a Mussolini és una de les millors al dictador feixista italià), però de seguida deixa la feina per provar de viure de l’escriptura (tot i que, durant vuit mesos, envia vuitanta-vuit peces periodístiques al Toronto Star, algunes aplegades al volum Enviat especial).

Però Hemingway no arriba tot sol a París, sinó de bracet de la seva primera dona, Hadley Richardson, que té una petita pensió vitalícia que permet de pagar les despeses cada mes mentre ell no aconsegueix de vendre els seus relats i no arriben tampoc els diners del diari. A la capital francesa descobrirà la llibreria de Sylvia Beach, que es convertirà en l’editora de l’Ulysses de James Joyce. Serà acollit en el cercle més íntim de Gertrude Stein, al saló de la qual coneixerà Picasso, i serà una de les intercessores perquè acabi comprant el quadre La masia, de Miró. Es trobarà el poeta Ezra Pound i, sobretot, establirà una relació d’amor i odi amb l’escriptor Francis Scott Fitzgerald, que esdevindrà un puntal fonamental a l’hora de llançar la seva carrera.

Naturalment, el llibre és un gran cant d’amor a París, una de les ciutats que va estimar més i on va passar llargues temporades. També és un homenatge emotiu a Hadley, que ens és mostrada com una parella deliciosa i qui Hemingway mai no es perdonarà d’haver abandonat, perquè sempre la va considerar el seu gran amor.

‘Publicar un Hemingway era la nostra assignatura pendent. Tan bon punt vàrem engegar la col·lecció, teníem molt clar que l’hi volíem incorporar i que havíem de començar per aquest llibre. Hemingway ha estat poc traduït en català i no n’hi ha gaire obra viva. Aquest llibre el teníem a la llista de feia més de deu anys, passa que l’agent que abans en portava els drets no entenia que a l’estat espanyol hi havia llengües diferents i no volia alliberar els drets del català. Però ara la situació ha canviat i amb els nous representants ens hem entès de seguida i segurament no serà l’última col·laboració que farem’, diu Isabel Monsó, editora de Viena.

‘Aquest és un llibre molt llaminer pel to nostàlgic d’aquells anys vint, que fa que qualsevol que el llegeixi i que estimi una mica els llibres tingui una gran enveja de la manera com ho va passar’, continua Monsó. ‘Potser no tenien gaires diners i sempre anaven pendents que arribés un taló, però la impressió és que vivien mot bé cada dia. El llibre té moltes gràcies i és una porta d’entrada fantàstica al seu univers. A més a més, hi ha totes les relacions entre joves escriptors i les seves reflexions sobre l’ofici de la literatura que fa que també sigui molt atractiu per a qualsevol amb afecció a l’escriptura.’

Sobre la llengua i la redacció de l’obra, envelleix molt bé. ‘Hemingway escrivia amb un estil molt periodístic que va anar elaborant fins a crear frases molt curtes, en molts casos unides per la copulativa ‘i’. Trobar aquest estil no ha estat fàcil, però ara tenim un llibre que funciona molt bé’, assegura Monsó.

Per exemple, així explica Hemingway com va descobrir la llibreria de Sylvia Beach: «En aquella època no tenia diners per a comprar llibres. Els llibres els treia de Shakespeare and Company, la biblioteca i llibreria que la Sylvia Beach tenia al número 12 de la rue de l’Odéon. Enmig d’un carrer fred i esventat, la llibreria era un local preciós, alegre i ben escalfat, amb una gran estufa per a l’hivern, taules i lleixes plenes de llibres, llibres nous a l’aparador i les parets plenes de fotografies d’escriptors, tant morts com vius.»

Woody Allen i la resposta als atemptats
Woody Allen va inspirar-se en aquest llibre per crear una bona part del film Midnight in Paris, del 2009, en la qual un guionista de Hollywood que somnia ser escriptor i que admira profundament els autors nord-americans dels anys vint pot viatjar al passat i conèixer-los. També s’ha d’explicar que, després dels atemptats del 13 de novembre de 2015, a França hi va haver una redescoberta de l’obra de Hemingway que va fer que només aquell any es tornessin a vendre més de 125.000 exemplars d’un llibre que sempre ha estat molt estimat, però que abans venia vora deu exemplars cada dia. De sobte, es va enfilar a mil cinc-cents diaris. Els parisencs varen creure que exhibir el títol sota el braç era la provocació més gran contra els terroristes i va començar una campanya per a revitalitzar-lo. Tot sovint en deixaven algun als memorials habilitats juntament amb flors. També el van exhibir a les xarxes socials com a exaltació de la vida i en contra de la voluntat de deixar-se doblegar pel terrorisme. Així, dels vuit mil exemplars anuals es va passar a aquesta xifra extraordinària, motivada per la resposta ciutadana. Veurem si en català també hi ha una bona resposta de vendes d’un llibre que ha seduït milions de lectors a tot el món.

Hemingway va estar-se a París del 1921 al 1928, tot i que hi va haver temporades que va deixar la ciutat, com quan va tornar a Toronto pel naixement del seu fill, el setembre del 1923. El 1922 Hadley va perdre la famosa maleta de Hemingway amb tots els seus relats. La hi van robar a l’estació de París-Lió quan anava a reunir-s’hi a Ginebra. La maleta no s’ha recuperat mai i, si ara aparegués, seria un dels descobriments literaris més importants de la història. En aquell període, va publicar Tres relats i deu poemes, el seu primer llibre i, pocs mesos després, En el nostre temps, sis vinyetes i una dotzena de relats, escrits en el seu primer viatge a Espanya.

El gener del 1924, la família va tornar a París, van abandonar el pis del número 74 del carrer del Cardenal Lemoine i se’n van anar al carrer Notre Dame des Champs. Hemingway va ajudar Ford Madox Ford a editar la revista literària The Transatlantic Review. Va ser el 1925 quan va conèixer Scott Fitzgerald. El 1923 havia fet el primer viatge a Pamplona, al Sant Fermí, hi va tornar el 1924 i el juny del 1925 hi anaren amb molts amics nord-americans i britànics. Va ser el bessó per a escriure Festa, la seva primera novel·la, publicada l’octubre del 1926, quan Hemingway ja havia començat la relació amb Pauline Pfeiffer, una amiga del matrimoni, amb qui es va casar el 1927 i va viure a París fins a l’octubre d’aquell any, quan tots dos varen anar a Cayo Hueso, a Florida, on va néixer el seu fill.

Hemingway ja era un escriptor a qui començaven a tenir en consideració i tenia tota una vida endavant. Prou temps per a convertir-se ell mateix en un mite molt per sobre de la seva literatura, amb l’excepció dels seus contes i d’aquesta joia que demostra que París era festa, però que l’endemà tocava pencar.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb