16.04.2025 - 21:40
|
Actualització: 16.04.2025 - 22:14
El papa Francesc encara la festivitat de la Pasqua després d’unes setmanes complicades pel seu estat de salut. A vuitanta-vuit anys, va haver de ser ingressat a l’hospital Agostino Gemelli de Roma arran d’una bronquitis, que després va derivar en una pneumònia bilateral. Passades sis setmanes d’incertesa, el 23 de març va rebre l’alta mèdica hospitalària i va continuar la recuperació a la residència de Santa Marta del Vaticà. Malgrat això, continua en estat delicat i per això la Santa Seu ja ha anunciat que no presidirà les celebracions litúrgiques de Dijous i Divendres Sant, després d’haver renunciat a fer l’homilia tradicional del Diumenge de Rams.
Ara, el Vaticà no descarta que assisteixi a algun dels oficis del Tridu Pasqual, que commemoren la passió, la mort i la resurrecció de Jesús, tal com va fer de sorpresa al final d’una missa pel Jubileu de l’Església Catòlica.
L’oficina de premsa de la Santa Seu assegura que la recuperació del pontífex avança diàriament, sobretot quant a mobilitat, respiració i veu. En relació amb això, explica que ja necessita tan sols oxigen d’alt flux esporàdicament i amb finalitats terapèutiques i que pot prescindir de les cànules nasals durant intervals com més va més llargs. A més, diu que ja fa reunions de feina amb alguns superiors de la cúria, fa exercicis específics per a millorar l’ús de la veu i ha treballat en els texts meditatius del Via Crucis del Divendres Sant.
La salut delicada del pontífex contrasta amb l’activitat papal. Aquests darrers dies, Francesc ha sorprès amb la signatura d’uns quants decrets que han cridat l’atenció dels analistes vaticans.
Dissolució del Sodalicio per pràctiques sectàries
Dilluns, en un gest inèdit, va signar la dissolució del grup religiós Sodalici de Vida Cristiana (SVC), conegut també per Sodalicio, per pràctiques sectàries abusives. L’SVC, que tenia una presència forta a l’Amèrica del Sud i els Estats Units, havia rebut moltes denúncies de pederàstia, abusos sexuals i emblanquiment de capitals. És la primera vegada que el Vaticà dissol completament una branca de l’església.
Les acusacions han estat admeses pel grup en un comunicat: “Reiterem el nostre sincer perdó pels maltractaments i abusos comesos a la nostra comunitat.” Igualment, els integrants han acatat la decisió papal “amb dol i obediència”.
En el decret de dissolució, el papa va exigir que fossin lliurats tots els béns per a indemnitzar les víctimes. Luis Fernando Figari, que va fundar l’SVC a la dècada del 1970 al Perú, ja va ser expulsat de l’Església l’agost de l’any passat, arran de les acusacions reiterades de violència física, psicològica i sexual, en alguns casos exercida contra menors.
L’SVC era una institució de l’Església Catòlica reconeguda canònicament del 1997 ençà, com a societat de vida apostòlica laical de dret pontifici. Depenia eclesiàsticament de la Santa Seu i promovia una espiritualitat conservadora i una disciplina interna molt rigorosa, especialment entre els joves. Amb el temps, aquesta rigidesa i el carisma autoritari del fundador van facilitar les situacions d’abús.
Una investigació amb segell català
La investigació eclesiàstica que ha acabat amb la dissolució de la secta ha estat obra del prelat tortosí Jordi Bertomeu. Segons que va avançar RAC1, va documentar per encàrrec del pontífex desenes de casos que demostraven els abusos comesos.
Ara s’encarregarà de supervisar-ne la dissolució definitiva i el rescabalament de les víctimes a partir dels seus béns.
Obre el camí a la beatificació d’Antoni Gaudí
Dilluns mateix, el papa Francesc també va signar el decret que reconeix les “virtuts heroiques” de l’arquitecte Antoni Gaudí, conegut com a “arquitecte de Déu” per la seva obra a la Sagrada Família de Barcelona.
Aquest reconeixement és el primer pas de Gaudí cap a la beatificació i li fa rebre el títol de “venerable serf de Déu”, que s’atorga a aquells a qui l’Església reconeix haver viscut les virtuts cristianes de manera exemplar.
Aquest procés de beatificació va començar fa més de vint anys i ha estat impulsat per l’Associació Canònica Pro Canonització d’Antoni Gaudí, presidida pel cardenal Joan Josep Omella i copresidida per l’actual rector de la Sagrada Família, Josep Maria Turull. La canonització d’una persona consta de tres etapes: primer es declara venerable, després beata i, finalment, santa.
L’entitat, que pretén que es beatifiqui Antoni Gaudí el 2026, quan es compliran cent anys de la seva mort, va presentar el 2023 allò que es coneix per positio, que argumenta la causa de la beatificació. En el text, en van destacar la devoció religiosa i l’estil arquitectònic, carregat de simbolisme cristià.
Canvis en la formació diplomàtica vaticana
Dimecres, el papa també va signar la renovació de l’Acadèmia Eclesiàstica Pontifícia (coneguda per l’Accademia), l’institut que de fa més de tres segles forma els futurs representants diplomàtics del Vaticà.
Entre les novetats més destacades, el centre passa a tenir la capacitat d’atorgar graus acadèmics de màster i doctorat en diplomàcia. Aquests estudis inclouran disciplines com el dret, la història, la política, l’economia i les llengües, amb una atenció especial a les connexions amb la cultura, la societat i l’evangelització.
El febrer del 2020, el papa ja va introduir un canvi important en el programa de formació de l’Accademia: es va establir l’obligació de fer un any de servei missioner a esglésies de l’Àsia, de l’Àfrica o de l’Amèrica Llatina. Aquesta mesura pretenia, segons que va dir, obrir la mirada dels futurs diplomàtics.
Rumor sobre una possible retirada
La recent crisi de salut del papa ha disparat les especulacions públiques i privades sobre si el pontífex s’hauria de jubilar, rumors provinents tant de dins de l’Església com de fora.
A la seva autobiografia, el papa reflexiona obertament sobre la vida després d’una hipotètica retirada, seguint els passos del seu predecessor Benet XVI. Però, en el mateix llibre, aclareix que tan sols ho farà en cas que tingui problemes de salut extremadament greus.
Segons alguns analistes vaticans, les ordres signades pel pontífex aquesta setmana han servit per a esvair aquests rumors, però alguns altres les han interpretades com la voluntat de culminar la seva obra abans de decidir definitivament sobre el futur.
