03.03.2025 - 21:40
The Washington Post · Anthony Faiola i Stefano Pitrelli
Ciutat del Vaticà. A la seva autobiografia, el papa Francesc reflexiona sobre la vida després d’una hipotètica retirada, seguint els passos del seu predecessor. El pontífex s’imagina a si mateix retirant-se de la Santa Seu i traslladant-se la Basílica de Santa Maria la Major de Roma, on confessaria i donaria la comunió als malalts, no pas com a papa emèrit, sinó com a “simple bisbe de Roma emèrit”.
Però, en el mateix llibre, el papa aclareix que tan sols es retirarà en cas que tingui problemes de salut extremadament greus. “Alguns confien que, tard o d’hora, potser després d’una estada a l’hospital, faci un anunci d’aquesta mena, però no hi ha cap perill que això passi”, escriu.
Ara que l’argentí, de 88 anys, afronta la crisi de salut més greu del seu papat, les especulacions públiques i privades sobre si el pontífex hauria de jubilar-se –provinents tant de dins com de fora de l’Església– han tornat al centre del debat, i amb més força que mai.
En alguns casos, aquestes especulacions sembla que reflecteixen una preocupació genuïna per la salut del papa i el futur de l’Església, evident en el nivell inusual de detall de les actualitzacions diàries de salut que n’ofereix el Vaticà. Però alguns comentaris, especialment dels crítics de Francesc, també destaquen per l’absència de la deferència i el respecte institucional que tradicionalment s’ha concedit a la figura del pontífex.
Si bé el precedent de Benet XVI ofereix a Francesc una via que, d’altra manera, segurament no hauria considerat, l’opció de retirar-se també presenta interrogants importants, tant al pontífex com a l’opinió pública. Quin és el moment adequat perquè un papa faci un pas al costat, si és que n’hi ha un? I si la jubilació –una circumstància que, abans del papa Benet, feia sis segles que no es veia a la Santa Seu– esdevé la norma, en compte de l’excepció, quin perill hi ha de desprestigiar la institució?
Un papa no pot ser obligat a jubilar-se, però el dret canònic li permet de renunciar voluntàriament al càrrec. A 85 anys, Benet XVI va decidir de jubilar-se tot al·legant una manca de força mental i física –encara que l’Església que dirigia també s’enfrontava a acusacions de corrupció, problemes financers i una crisi reputacional derivada de la gestió dels abusos sexuals comesos per clergues.
Francesc ha elogiat la decisió del seu predecessor, encara que s’ha referit al papat com una feina ad vitam; és a dir, per a tota la vida. El pontífex ha reconegut haver redactat una carta de renúncia, però ha insistit que tan sols hi recorreria en cas d’incapacitat.
Aquestes dues darreres setmanes, en què el papa ha romàs ingressat a causa d’una malaltia respiratòria “complexa”, tant el Vaticà com els metges del pontífex han provat repetidament d’allunyar els fantasmes de la incapacitat: les actualitzacions diàries sobre el seu estat de salut, de fet, sovint han remarcat que el pontífex havia passat part del dia treballant.
Divendres proppassat, el Vaticà informà que el papa havia sofert un “broncospasme aïllat”, o estrenyiment de les vies respiratòries, cosa que li havia causat “vòmits amb inhalació” i “un empitjorament sobtat de [la seva] condició respiratòria”. Però Francesc, segons que informà la Santa Seu, romangué en alerta en tot moment.
Un funcionari del Vaticà, que parla amb la condició d’anonimat per poder tractar l’estat de salut del papa, explica que el flux d’oxigen de Francesc es troba ara al nivell més alt d’ençà que fou hospitalitzat. Diu que sembla que el pontífex va responent al tractament, però encara caldran 24 hores més per a determinar de manera conclusiva si s’ha recuperat favorablement de l’episodi.
Fins ara, el Vaticà ha ofert un nivell de detall inaudit sobre l’estat de salut i el tractament del papa. Durant segles, la Santa Seu ha acostumat a fer mans i mànigues per protegir la informació de salut dels pontífexs, en un intent de projectar estabilitat i reduir possibles especulacions públiques. Les actualitzacions sobre el papa s’han fet a instàncies de Francesc mateix, que ha expressat la voluntat de mantenir informat el públic i combatre la desinformació sobre el seu estat de salut.
Els alts clergues han parlat amb una franquesa inusual sobre la salut del papa. “Hem de ser una mica realistes, tenint en compte com ell és […], la cosa no pinta bé”, deia el cardenal de Nova York, Timothy Dola, aquest passat cap de setmana.
Mentre el Vaticà ha fet oracions nocturnes pel pontífex a la plaça de Sant Pere, alguns crítics de Francesc han començat a pressionar públicament per triar un nou papa. “Els catòlics han de negar-se a acceptar un heretge públic com a papa”, proclamà un article d’opinió publicat fa poc al portal catòlic nord-americà LifeSite News. Un dels signants de l’article era el bisbe conservador de Texas, Joseph Strickland, a qui Francesc destituí l’any 2023.
Fins i tot, en cas que el pontífex acabi superant la malaltia, el procés de recuperació d’una pneumònia pot ser llarg i extenuant. A més, els seus metges han advertit que el pontífex continuaria sofrint dels problemes respiratoris que ja tenia abans de ser ingressat, i que arrossegaria seqüeles fins i tot encara que es recuperés.
“És poc probable que el papa que surti d’un episodi respiratori tan greu i agut sigui el mateix papa que teníem abans”, diu Andrea Trovè, especialista en malalties respiratòries romà, que no ha tractat el pontífex però que n’ha seguit atentament les actualitzacions de salut d’ençà que fou ingressat.
Abans de l’hospitalització, Francesc ja arrossegava problemes de mobilitat que sovint l’obligaven a utilitzar una cadira de rodes. A voltes, quan li faltava l’aire o es trobava malament, el pontífex fins i tot havia demanat a tercers que llegissin passatges en el seu nom en actes públics. Delegar més responsabilitats en tercers ha estat frustrant per a un papa que considera la interacció amb els fidels una part clau de la seva missió, especialment en un any jubilar catòlic que ha atret milions de peregrins a Roma.
La majoria dels alts càrrecs eclesiàstics que s’han pronunciat sobre la qüestió aquests darrers dies han descartat la possibilitat que Francesc dimiteixi.
En declaracions a The Washington Post, l’arquebisbe Vincenzo Paglia, president de l’Acadèmia Pontifícia per a la Vida, diu: “Pel que en sé, el papa tan sols acceptaria [retirar-se] en un cas extrem. No és una tria fàcil.”
Uns altres cardenals han considerat obertament la possibilitat que el papa es retiri, unes especulacions que alguns dels seus homòlegs han titllat d’impròpies i prematures.
El cardenal Francesco Coccopalmerio, president emèrit dels Consells Pontificis per als Textos Legislatius, explicà dijous passat al Corriere della Sera: “Crec que la idea [de renunciar] és espontània. Crec que seria desitjable que el papa digués: ‘He donat molt de mi i ara necessito uns anys de descans’. Això és concebible”. Coccopalmerio ha assegurat que va votar per Francesc en el darrer conclave.
El cardenal Gianfranco Ravasi, per la seva banda, ha expressat una opinió semblant: “Si [Francesc] té cap dificultat seriosa per a exercir el seu servei, prendrà una decisió. Ell decidirà, per descomptat”, va dir la setmana passada, també al Corriere della Sera.
Durant anys, Francesc ha estat el blanc de les crítiques i els atacs dels sectors més conservadors de l’Església, i alguns dels aliats més pròxims del papa han suggerit que els seus crítics podrien alimentar les especulacions sobre una possible renúncia.
“Alguns grups han pressionat perquè faci un pas al costat”, deia la setmana passada el cardenal Víctor Manuel, Tucho, Fernández, un dels aliats més lleials i poderosos de Francesc, al diari argentí La Nación. “Ja ho han fet unes quantes vegades aquests darrers anys: perquè la renúncia sigui vàlida, la decisió tan sols pot correspondre al papa.”
Les autoritats vaticanes s’han vist obligades a comentar les informacions aparegudes en la premsa italiana, incloent-hi el diari italià Il Fatto Quotidiano, sobre una suposada “campanya Biden” en què els aliats del pontífex –inspirats en l’exemple de l’ex-president dels Estats Units– haurien provat de convèncer-lo perquè es retirés. El Vaticà també ha hagut de desmentir un seguit d’informacions falses sobre el pontífex aquests darrers dies, incloent-hi l’afirmació que Francesc ja era mort.
Sobre la possibilitat d’una campanya concertada per a defenestrar el pontífex, el cardenal Pietro Parolin, número dos del papa, digué al Corriere della Sera: “Honestament, he de dir que no sé si existeixen aquestes maniobres i, en qualsevol cas, provo de mantenir-me’n al marge […] D’altra banda, crec que és força habitual que en aquesta mena de situacions es facin comentaris inapropiats. Per descomptat, no és la primera vegada que això passa. Però no crec que hi hagi cap moviment en particular, i fins ara no n’he sentit res.”
Alguns dels crítics tradicionalistes del pontífex han demanat que Francesc continuï com a papa, i han advertit que una nova retirada podria establir un precedent perillós. “Un no baixa de la creu”, digué a Il Messaggero el cardenal Gerhard Ludwig Müller, crític de Francesc i vell aliat de Benet. En la mateixa entrevista, Müller afegia que no havia acabat mai d’entendre la decisió de Benet de jubilar-se.
Alguns estudiosos veuen una possible renúncia de Francesc com un perill gran per al papat. Si els papes comencen a renunciar a la tradició de perseverar fins a la mort, el càrrec vitalici de Vicari de Crist podria començar a semblar menys sagrat. La figura de Benet com a papa retirat, d’altra banda, sovint s’ha interpretat com una font de confusió per al papat de Francesc. L’argentí ha assegurat que evitaria el títol de “papa emèrit” i que, si es retirava, viuria fora de la Ciutat del Vaticà. Però el primer papa llatinoamericà, conegut per les seves decisions trencadores i mediàtiques, continuarà essent una figura amenaçadora per a qualsevol possible successor.
Fins i tot, hi ha la possibilitat que els possibles successors de Francesc hagin de conviure amb més d’un papa retirat a la vegada. “Podria haver-hi dos papes emèrits, o fins i tot tres, vius alhora”, diu Roberto Regoli, professor de Patrimoni Cultural de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. “La confusió podria ser molt gran: cada catòlic podria triar seguir el papa que li fes més el pes.”
Francesc ha posat un llistó molt alt per a una hipotètica jubilació, sense especificar exactament què l’empenyeria a prendre aquesta decisió. En una reunió l’any 2023 amb companys jesuïtes a la República Democràtica del Congo, Francesc lloà com a valenta la decisió de Benet de fer un pas al costat. Però també en digué: “Això no significa, de cap manera, que cregui que la renúncia s’hagi de convertir en una tendència entre els pontífexs.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
