El papa Francesc i els custodis de Terra Santa: “Cada dia telefonava a Gaza, ha estat com un pare”

[Trova la notizia originale in italiano su Fanpage]

El fra Alberto Ioanis Pari és el secretari dels custodis de Terra Santa, els frares franciscans que, de fa segles, custodien els llocs sagrats del cristianisme a Jerusalem i Betlem. Des d’aquí, el contacte amb l’església de la Sagrada Família de Gaza és constant, i és en aquests indrets on la veu del papa Francesc arribava de manera continuada. I no és només una manera de parlar. Telefonava cada dia a Gaza i es mantenia informat constantment pels altres cristians presents a la regió. A Jerusalem i Betlem, parlava amb els Custodis de Terra Santa i amb el cardenal Pierbattista Pizzaballa, del Patriarcat Llatí de Jerusalem.

Després de la mort del papa Francesc, hem pogut parlar per telèfon amb fra Alberto des de Jerusalem, on aquests darrers dies els rituals de Pasqua han anat acompanyats també d’episodis de violència contra els fidels que acudien a les celebracions, per part de la policia israeliana.

—El papa Francesc ha tingut sempre molt present Terra Santa i la situació de Gaza. El sentíeu sovint?
—Podem dir que ha estat l’únic que ha tingut el coratge de dir obertament moltes coses que molts voldríem dir, expressar, però que sovint, per diplomàcia o prudència, no hem gosat. I també és just que sigui el papa, com a veu de tota l’Església, qui expressi de vegades les qüestions més delicades. Fins ahir mateix va tenir paraules de veritat sobre què passa a Gaza, però també d’esperança, perquè això acabi aviat i perquè s’alliberin els ostatges. Si parlessin més els poderosos responsables de tot això, com ho ha fet el papa, potser les coses canviarien més de pressa.

—Aquests dos darrers anys us ha estat molt a prop. Quant d’important ha estat per a vosaltres?
—Per als cristians locals ha estat sempre una benedicció. Encara que molta gent ha expressat la solidaritat també amb donacions i ajudes econòmiques, la proximitat del sant pare sempre hi ha estat. Cada dia tenia contacte telefònic amb els cristians de la parròquia de Gaza, i això no ho havien fet els papes anteriors. Eren propers, de vegades s’hi interessaven, però una proximitat així, gairebé com la d’un pare, cada dia, ha estat increïble.

—Quin camí ens ha assenyalat, respecte de les guerres d’avui?
—Crec que les seves paraules més grans i més importants són a l’encíclica Fratelli tutti [tots germans, en italià]. Reprenent el missatge de sant Francesc d’Assís, va voler dir al món que cal tornar a aquesta espiritualitat, en què tots som fills, i germans i germanes, d’un únic pare. Al marge de les divisions polítiques, diplomàtiques i religioses. Crec que aquest és el missatge més bonic. Alguns jueus ja ens han fet arribar el condol, i ho han fet precisament fent esment d’aquest missatge.

—Per a vosaltres han estat uns dies especials. Què ha passat a Jerusalem?
—Hem pogut celebrar amb plena llibertat totes les celebracions. És cert que la policia, sobretot amb els fidels cristians ortodoxos, s’ha mostrat una mica més agressiva. També és cert que encara no hi ha la llibertat de tenir tots els pelegrins presents, perquè la situació no ho permet. Ha estat, en qualsevol cas, una Pasqua especial.