L’any 1955, l’editor i activista Joan Crusellas va començar a publicar els primers números d’una col·lecció de llibrets, “Els autors de l’Ocell de Paper”, amb els quals mirava d’ajudar a recosir i projectar la cultura catalana en ple franquisme.

La col·lecció, que al llarg dels quatre anys vinents va acabar editant vint-i-tres números d’aquests opuscles històrics, va agrupar texts d’autors ben destacats del conjunt de territoris de parla catalana: de Manuel de Pedrolo a Francesc de Borja Moll, de Xavier Casp a Maria Aurèlia Capmany, passant per Maria Beneyto, Rafael Tasis, Marià Villangómez, Aurora Betrana i Salvador Espriu.

En el segon volum de la col·lecció, publicat el 1955 mateix, es van incloure texts de l’assagista valencià Joan Fuster, de l’escriptor català Josep Maria Espinàs, i del poeta menorquí establert a Catalunya Nord, Gumersind Gomila. La portada era il·lustrada per un dibuix ple de simbolismes del pintor cubista Palau Ferré: el passatge del “Cant de les sirenes” de l’Odissea, quan els navegants d’Ulisses han de fugir la temptació dels éssers mitològics per a continuar remant cap a Ítaca.

Artista singular

Aquesta és una de les col·laboracions culturals que el pintor Maties Palau Ferré (Montblanc, 1921-2000) feia a la Barcelona dels anys cinquanta, de la qual és un nom emergent: exposa a la Sala Gaspar i participa quatre anys consecutius als prestigiosos Salons d’Octubre, l’aparador artístic principal del moment.

Format a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi, Palau Ferré cultiva unes formes cubistes i un ús expressionista dels colors als seus quadres paisatgistes plens d’arbres fruiters i de grans gira-sols intensament grocs. També a les natures mortes de síndries i raïms i, sobretot, a les figures femenines d’ulls ametllats, un dels trets principals que defineixen la seva obra.

El 1957, becat pel govern francès, Palau Ferré s’instal·la a París, ciutat que encara conserva, per als artistes, el record bohemi de dècades passades, i que és una alenada d’aire fresc per als que vénen de l’Espanya franquista. Des de la Ciutat Universitària, al bulevard Jourdan, Palau Ferré viu uns anys apassionants que el marcaran per sempre: amplia la seva formació a l’Escola de Belles Arts, consolida el vessant escultòric amb l’hongarès László Szabó i freqüenta el cercle cultural dels Castelucho.

A més, dues personalitats importants del catalanisme de l’època, que havien conegut París uns anys abans a conseqüència de l’exili republicà, li faciliten algunes adreces d’interès. Són el periodista republicà Josep Maria Poblet i el polític Antoni Andreu Abelló, de qui va pintar un dels pocs retrats personals que va fer mai.

Art compromès

Ja als anys seixanta, quan torna a Catalunya, Palau Ferré s’instal·la al Montblanc natal, des d’on plasma sobre tela la seva cosmovisió d’arrel picassiana, d’arlequins, minotaures, sardanistes i coloms de la pau. A la Conca de Barberà, ben a prop del Monestir de Poblet, hi van periodistes i col·leccionistes d’arreu per conèixer les darreres novetats de l’artista. Palau Ferré és un nom habitual a la premsa de l’època: de El Noticiero Universal a la Hoja del Lunes, de Tele/eXpres a la revista Destino i, sobretot, El Correo Catalán, capçalera que el va convertir, de facto, en un dels seus pintors de referència.

Però el contracte que va signar amb un marxant va estroncar la seva carrera. Les desavinences entre l’artista i l’empresari immobiliari van ser notòries i, després d’un llarg periple judicial, el 1974 el Tribunal Suprem espanyol va condemnar Palau Ferré a pintar més de quaranta metres quadrats de pintura a l’oli. Després de complir la sentència, l’artista va deixar d’exposar i, com a mesura de protesta per la vulnerabilitat dels artistes, va decidir de cremar els quadres que pintés a partir d’aleshores.

La decisió contundent del pintor cubista va enfortir el vincle de l’artista amb entitats i ONG, amb l’objectiu d’ajudar a construir un món més just. El mateix propòsit amb el qual el 1955, com hem vist, va dibuixar la portada d'”Els autors de l’Ocell de Paper”. Tal com ens recordava fa uns mesos Tina Vallès en un article a VilaWeb, són molts els projectes socials i culturals de la dècada dels vuitanta i la dels noranta que il·lustren les seves campanyes amb quadres de Palau Ferré: d’Amnistia Internacional a Mans Unides, del Memorial per la Pau, Josep Vidal i Llecha a la Federació Catalana de Voluntariat Social.

El centenari de l’artista

Vint anys després de la seva mort i coincidint amb el centenari del seu naixement, aquest 2021 s’organitzen una vintena d’exposicions temàtiques i un centenar d’actes territorials per l’Any Palau Ferré, una de les commemoracions oficials de la Generalitat de Catalunya i que Joan Josep Isern incloïa en el seu ja tradicional recull d’efemèrides per a VilaWeb.

És un programa commemoratiu ampli que tinc el goig de comissariar i que ha estat ideat amb una forta vocació territorial, en la qual participen ajuntaments, museus, entitats, biblioteques i centres educatius del conjunt de territoris de parla catalana, a partir dels vincles que va tenir-hi l’artista.

Així, per posar-ne només alguns exemples, el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés va presentar una natura morta primerenca de Palau Ferré, el Museu de Girona n’exposa els dibuixos d’un sol traç i el Museu de Tàrrega mostrava els arquetips pictòrics que van inspirar-lo.

A més, si la nord-catalana Renada Laura Portet remarcava la potència visual dels quadres de Palau Ferré, el poeta alguerès Antoni Canu s’ha inspirat en un quadre de l’artista per idear un dels seus darrers poemes, i la poeta valenciana Aina Garcia Carbó va protagonitzar un videoclip commemoratiu d’art i literatura al Parc Ribalta de Castelló de la Plana. Al llarg de les setmanes vinents també es recordarà el vincle de l’artista amb qui va ser copríncep d’Andorra, Joan Martí Alanis, i s’anunciarà la pròxima exposició del centenari a Mallorca, en què s’aprofundirà en els vincles intel·lectuals que Palau Ferré tenia a les Illes.

El 2021 és per a gaudir de l’art i els valors de Palau Ferré, un artista d’intens cromatisme que us convidem a descobrir.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.