21.02.2025 - 19:50
Un conseller d’Agricultura cofoi destacava abans-d’ahir: “El sector agroalimentari continua essent un dels pilars fonamentals de l’economia catalana i, actualment, un terç del volum de negoci del sector agroalimentari es genera per mitjà de les exportacions, fet que subratlla la seva importància estratègica per a l’economia del país.” I amb raó. El sector acabava de presentar unes xifres exportadores per al 2024 que eren rècord històric, en un moment que, veient el context internacional, no sembla el més propici per a assolir fites importants, en aquest camp.
A més, el conseller Òscar Ordeig va destacar que, les vendes d’aliments catalans a l’exterior havien “reforçat la competitivitat global de l’economia catalana”, i s’havien consolidat “com un dels motors de creixement internacional”. De fet, les exportacions agroalimentàries de Catalunya creixen tres punts per sobre la mitjana del conjunt de les vendes exteriors totals catalanes, cosa que contribueix de manera decisiva a consolidar-se com un dels sectors econòmics capdavanters.
Els resultats, presentats dimecres a la seu de Prodeca, l’empresa pública promotora dels aliments catalans, parlen per si mateixos. La xifra obtinguda el 2024 és de 15.727 milions d’euros, amb un increment del 2,61%, en valor, respecte de l’any anterior. Sense dubte, el més important és que no és una flor d’un dia, sinó que representa el fruit de molts anys de treballar amb una idea molt clara d’expandir els mercats. Hem de pensar que, aquests darrers deu anys, les exportacions agroalimentàries catalanes han crescut d’un 90% en valor i d’un 16% en volum, fet que demostra una millora significativa de la competitivitat i capacitat d’adaptació del sector a les noves demandes dels consumidors internacionals.
I els actors d’aquesta millora espectacular han estat, evidentment, les empreses que ho han fet possible. I no és casual que, precisament, l’any 2024 s’hagi assolit també un nou rècord en el nombre d’empreses exportadores regulars (les que han exportat durant quatre anys de manera consecutiva), fins a arribar a un total de 3.193, xifra que representa un increment de 198 respecte de l’any anterior. Potser un dels aspectes destacables en aquest punt és que més del 80% són pimes. A més, Catalunya continua essent capdavantera en aquest àmbit, perquè una empresa exportadora agroalimentària de cada quatre del conjunt de l’estat és catalana (27,5%).
La directora gerent de Prodeca, Dèlia Perpiñá, va comentar: “Aquest augment en el nombre d’empreses exportadores no només reflecteix una capacitat exportadora més gran, sinó també un creixement continuat de les empreses regulars. Aquestes empreses han trobat en l’exportació una via d’impuls per al seu creixement, resiliència, dinamisme i competitivitat.”
La concentració en dos dels grans subsectors és important i decisiva. Per una banda, l’anomenat “fine food”, que aplega una munió de productes d’alta qualitat, entre els quals, com dolços, fets amb derivats del cacau, cafè, infusions, snacks i plats preparats, i, per una altra, el carni, que és el tradicional. Entre tots dos apleguen el 65% de les exportacions agroalimentàries i, si hi afegim els olis vegetals, arribem al 75%.
Cal dir que l’any passat hi va haver dos canvis significatius en l’estructura de les vendes. El sector carni, que acostumava a ser el primer, passa al segon lloc, i els productes de l’horta i la fruita deixen el tercer lloc als olis vegetals.
En el primer cas, hi ha hagut dos fenòmens de sentit contrari. L’un és l’alta demanda registrada en els productes “fine food”, amb creixements importants a Europa, l’Àsia i els EUA, tots al voltant del 10%, la qual cosa confirma la consolidació de Catalunya com a proveïdor de productes gurmet. Per altra banda, hi ha una baixada en els productes carnis del 5%. La causa principal cal buscar-la en la reducció de les vendes de porcí a la Xina (-26%) que ha tingut un impacte notable. Recordem que el porc i derivats representen el 60% de l’exportació del subsector carni.
I el cas dels olis vegetals és interessant i preocupant al mateix temps. El seu posicionament com a tercer de la llista de venedors exteriors respon, sobretot, al seu augment de preu. En valor, creixen d’un 13%. L’oli d’oliva, que representa el 62,6% del valor exportat, ha estat influït positivament per les vendes als Estats Units (+104%), que s’han situat com a segon mercat de destí, i on Catalunya ha aconseguit de recuperar les posicions de lideratge en aquell difícil mercat. Després de l’esforç enorme fet durant anys, s’ha obert un interrogant, amb la política de Trump, que no cal ni esmentar com preocupa els exportadors. Em sobta comprovar que la destinació principal de l’oli sigui Itàlia, amb el 22% de les exportacions, un país que no sembla que en necessiti gaire per a consumir, atès que és el segon productor del món, després de l’estat espanyol. Doncs sí, n’és deficitari, perquè en consumeix més que no produeix. El misteri és que també és el segon exportador del món, després dels espanyols i resulta que és, amb diferència, el primer importador mundial. Feu un càlcul ràpid i penseu el que vulgueu.
Quant a la destinació geogràfica de les vendes, el sector agroalimentari ha demostrat la seva capacitat d’adaptació i ha optat prioritàriament per mercats estables. Destaca el mercat europeu, que actualment representa el 63,9% de la destinació de les exportacions, mentre que l’any 2022 representava el 55,8%. Aquest canvi de tendència a l’alça va començar el 2023 amb l’augment del pes de les exportacions a la Unió Europea, atès el context d’inestabilitat en certs mercats tercers, i l’alentiment de la demanda, principalment en alguns mercats asiàtics. Això no ha impedit d’intensificar l’esforç en certes regions. Així, fora del mercat europeu, destaquen els creixements anuals a Amèrica del Nord (+22%), Amèrica Llatina (+7,41%) i l’Europa extracomunitària (+10,42%), fet que posa de manifest la capacitat del sector per a expandir-se a nous territoris estratègics.
Finalment, el nombre de països al qual s’exporta es manté estable en els dos-cents, fet que denota la solidesa d’un sector que ha apostat per una elevada diversificació geogràfica que li permet d’esmorteir les inestabilitats en els mercats. Tot i això, com acabo de comentar, el pes del mercat europeu incrementa. França continua essent el primer país receptor dels nostres productes, seguit d’Itàlia, i Portugal passa a ser la tercer destinació, tot superant Alemanya, que se situa en quarta posició.
