L’acord amb el PSC a la Diputació de Barcelona ha impactat decisivament en el procés de refundació de JxCat. Els independents del grup parlamentari han entomat el pacte amb malestar i incomoditat, tot i que són escasses les veus que lhan criticat públicament. Fora dels focus, diverses fonts consultades per VilaWeb diuen que l’acord ha de tenir conseqüències en la reconfiguració de l’espai i en critiquen una gestió política clàssica massa marcada pel PDECat que els allunya del propòsit pel qual van acceptar d’entrar en política. També avisen del possible desgast electoral que el pacte pot tenir per a les sigles. Però els independents no són cap sector articulat, sinó grups i veus aïllades que es mouen amb més dificultats organitzatives que la resta de famílies de JxCat, i que han constatat internament que el seu referent polític compartit, Carles Puigdemont, també avalava l’acord amb el PSC a la diputació tot evitant les declaracions públiques.

El silenci de Puigdemont ha estat igualment secundat pel president de la Generalitat, Quim Torra, que només es va referir al pacte amb el PSC, sense citar-lo directament, durant la sessió de control al parlament, quan va fer una crida perquè l’independentisme assumís les mínimes contradiccions possibles. Torra només ha admès incomoditats portes endins. A més, ha estat un altre independent, el portaveu adjunt de JxCat al parlament, Eduard Pujol, qui aquests dies ha verbalitzat davant els mitjans les discrepàncies amb ERC i ha defensat un pacte capitanejat pel president del PDECat, David Bonvehí, i el secretari d’organització del partit, Ferran Bel. Tots dos escuraven dimecres les negociacions des del parlament, seguides de prop per Albert Batet i Elsa Artadi.

Després de la consumació del pacte amb el PSC, diversos independents consultats van debatre dijous internament si feien un moviment públic. Però només Junts per la República es va desmarcar del suport de JxCat a la socialista Núria Marín amb un missatge a Twitter en què deia que després del pacte calia ‘fer foc nou’: ‘No ens hi sentim concernits. Tant Junts per Catalunya com Esquerra juguen amb la bona gent!’

Després del #pactediba hem de fer #focnou. No ens hi sentim concernits. Tant @JuntsXCat com @Esquerra_ERC juguen amb la bona gent!

— Junts per la República ? (@JuntsxRep) 11 de juliol de 2019


A Junts per la República, hi ha diputats de JxCat com Aurora Madaula. També hi havien estat Pep RieraToni Morral. Aquest últim se’n va distanciar després d’assumir la secretaria general de la Crida Nacional per la República. En canvi, la diputada al congrés espanyol Laura Borràs evitava de verbalitzar discrepàncies i s’encomanava a les interpretacions a què es presta aquesta citació de James Joyce: ‘És en el silenci que t’adones que hi ets’, va piular.

Fins fa una setmana, després de l’anunci del pacte entre el PSC i JxCat, només el nucli d’independents més proper a Torra –Laura Borràs i el vice-president primer del parlament, Josep Costa– havia manifestat la seva disconformitat amb el pacte signat divendres de la setmana passada per Bonvehí i el socialista Salvador Illa. ‘Vaig entrar en política per l’1-O i fa massa temps que sent que m’arrosseguen cap a la renúncia del mandat del referèndum. Crec que la situació exigeix revertir tots els pactes amb el 155, posar fi a les renúncies i tornar a la unitat que va fer possible l’1-O’, va escriure Costa a Twitter. En una entrevista a VilaWeb, el diputat de JxCat Pep Puig va expressar amb més contundència que cap altre membre del grup parlamentari el seu desacord personal amb l’entesa de JxCat i el PSC a la diputació. ‘Se’m regira l’estómac de veure que es fan acords amb qui manté empresonats companys nostres.’

Tots els pactes o alguns?

Per a la direcció de JxCat, el problema polític no era en tots els pactes amb el PSC. Dilluns, va acotar la demanda de revocació dels acords als 26 municipis on havia guanyat JxCat i no governava per un acord d’ERC amb altres partits, i en els set on havia guanyat ERC i no governava perquè JxCat havia pactat amb altres grups. Durant les negociacions amb ERC, a més, la discòrdia es va reduir als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i de Figueres, amb una clara prevalença del municipi vallesà. D’aquesta manera, la direcció de JxCat va assumir que la contradicció política no era pactar amb el PSC, sinó el fet d’haver-se arrabassat batllies en els municipis en què els uns i els altres havien guanyat.

Aquesta posició es conciliava amb la defensa dels pactes amb el PSC que ha fet el sector moderat del PDECat, i que havia verbalitzat Montserrat Candini, reelegida batllessa de Calella gràcies a un altre pacte amb els socialistes. Després va ser la consellera Àngels Chacón, a qui el mateix sector moderat erigeix com a possible candidata a les eleccions, qui va al·legar en declaracions a TV3 que el pacte de la diputació era ‘el millor que es podia fer’.

Els efectes immediats en JxCat

Amb el pacte amb el PSC a la Diputació de Barcelona, la direcció de JxCat també ha volgut advertir a ERC que és capaç d’arribar a acords amb altres socis, després de mesos de divergències i crisis cícliques. És un missatge contextualitzat davant la possibilitat d’un avançament electoral que no té data, però que plana sobre el govern com una amenaça perpètua mentre no es resolen les divergències estratègiques en l’independentisme i s’espera la publicació de la sentència del Tribunal Suprem. També quan ERC havia començat un acostament als comuns, tot i que els comuns no van poder convèncer ERC ni el PSC de fer un tripartit a la diputació.

Dins de JxCat, l’acord entre JxCat i el PSC ha satisfet el sector moderat del PDECat. Però aquest acostament amb Bonvehí, beneït per Puigdemont, ha tingut l’efecte invers sobre els independents de JxCat, que ja veien amb desconfiança les negociacions entre les famílies per la reconfiguració de l’espai polític i el paper assumit per Artur Mas, encara que reconeguin el seu ascendent a l’hora d’intentar conciliar les posicions que conviuen al partit. També s’esdevé quan s’acosta el primer debat d’investidura de Pedro Sánchez. A més, alguns independents lamenten la gestió interna que JxCat ha fet del pacte amb el PSC a la diputació: molts se’n van assabentar el mateix dia que es va anunciar l’acord.

El primer i únic missatge públic de Puigdemont sobre el pacte va arribar ahir, i anava dirigit a ERC per reclamar-li de refer la unitat. El pacte amb reverberacions sociovergents, tanmateix, també ha obert ferides dins de JxCat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb