OTAN contra OTAN

Aquesta setmana hem vist un capítol més del serial Nord Stream, cada dia més interessant, sobre el sabotatge dels gasoductes que arribaven a Alemanya des de Rússia, i que van saltar pels aires al setembre. Si fa quinze dies Seymour Hersh havia acusat Joe Biden de ser-ne el responsable, dimarts el diari New York Times va publicar un article que apuntava cap a Ucraïna. L’article no assenyalava pas els russos com a autors de l’atemptat, sinó Ucraïna, amb aquest titular: “Els serveis d’intel·ligència suggereixen que un grup pro-ucraïnès va sabotar els gasoductes, segons funcionaris dels Estats Units”. Dimarts mateix alguns mitjans alemanys apuntaven en la mateixa direcció: “Les pistes apunten a Ucraïna“, era el titular del diari Die Welt.

Segons la premsa alemanya, l’operació, la devien dur a terme sis individus (cinc homes i una dona) que van llogar un iot propietat d’uns ucraïnesos. El iot va salpar de Rostock el 6 de setembre, equipat amb material que va arribar per carretera, a través de Polònia. El iot, ara localitzat, para a l’illa danesa de Christiansen, i s’hi han trobat restes dels explosius utilitzats. També segons la premsa alemanya, els serveis secrets occidentals havien avisat ben aviat que el comando era ucraïnès, i després hi ha hagut més pistes que apunten a un grup pro-ucraïnès. [Pro-ucraïnès i ucraïnès no són pas la mateixa cosa, dic jo. De fet, la premsa alemanya és un punt vaga i diu que les nacionalitats del comando no són clares.] La premsa alemanya esmenta fonts anònimes d’autoritats d’Alemanya, Dinamarca, Suècia, Països Baixos i els Estats Units que investiguen el cas.

El New York Times, per la seva banda, esmenta fonts anònimes que no volen donar detalls de les dades recollides pels serveis secrets, ni com es van obtenir. Segons ells, es podria tractar de grups ucraïnesos que actuaven independentment del govern ucraïnès, de russos anti-Putin, d’una barreja de tots dos, però en cap cas hi hauria americans o britànics involucrats. I també diu que els funcionaris americans no han trobat cap prova que hi hagi involucrada Rússia. Ni tampoc cap prova que hi hagi involucrat Zelenski, sinó pro-ucraïnesos pel seu compte.

Finalment, dimecres, el diari anglès The Times va publicar un article amb aquest titular: “Occident va callar sobre els atacs per protegir Ucraïna”, en què s’afirma que l’atemptat contra els gasoductes va ser pagat per un ucraïnès, no lligat al govern, el nom del qual se sabrà tard o d’hora, i que fa mesos que circula entre els serveis secrets. I que l’OTAN, que ho sabia, va callar per no originar una baralla entre Alemanya i Ucraïna.

El president ucraïnès Zelenski, amb tot això, què ha dit? Doncs segons la cadena pública ucraïnesa Suspilne, ha dit que ells no hi tenien res a veure i que la informació sortia ara per frenar l’ajuda occidental a Ucraïna. “Sabem veure en quins mitjans i en quins països apareix aquesta informació, i d’on podria venir. Trobo molt perillós que una certa premsa independent, que sempre hem respectat molt, prengui aquestes decisions, que només fan el joc a la Federació Russa.” La cadena pública ucraïnesa hi afegeix que el president Zelenski ha suggerit que hi havia empreses contràries a imposar sancions a Rússia perquè el seu negoci en patia: “D’aquests grups empresarials, desafortunadament, no tan sols se’n poden trobar a territori rus. Nosaltres lluitem contra l’enemic, que és Rússia. Però també lluitem contra la gent que no hi veu més enllà dels seus diners i dels seus negocis, perquè el comerç amb l’estat terrorista [Rússia] ha baixat (…) Per una banda, hi ha països que donen suport a Ucraïna, fins i tot ens envien coses, però per una altra banda, saben com evitar les sancions i així fan desenes de milers de milions de dòlars, i si ho comparem amb el període d’abans de la guerra, tenen ara un volum de negoci més gran amb Rússia. I això és així a molts països membres de l’OTAN i de la UE. Jo pararia atenció en aquest aspecte i analitzaria qui beneficia la desinformació.”

Hi ha gent, no en tinc cap dubte, que en les notícies d’aquesta setmana assenyalant Ucraïna, hi veuran una simple cortina de fum, basada en fonts anònimes, per a desviar l’atenció de l’article de Seymour Hersh que, basant-se en una font anònima, apuntava als Estats Units. Uns Estats Units que, com informava Rafael Poch, no seria pas el primer cop que fa sabotatge: els anys vuitanta els Estats Units ja van sabotar els gasoductes que unien Rússia amb Europa, com va explicar un dels protagonistes, el membre de l’exèrcit nord-americà Thomas C.Reed en un llibre de memòries. Si fossin els Estats Units, seria el segon cop que ho fan. Si fos Ucraïna, el primer.

A mi, em continuen semblant interessants tres coses: primera, que sis mesos després dels atemptats encara empaitem la perdiu, sense tenir un posició clara i oficial sobre els autors d’un atemptat dins la mar Bàltica, que deu ser de les més vigilades del món. Ens prenen per idiotes, com diu Poch. No saben què va passar? No, no ens ho volen dir. Aquesta setmana els alts càrrecs a Brussel·les deien que hi havia una investigació en curs, i que no se’n podien treure conclusions, i el ministre d’interior alemany qualificava de recerca hipotètica les notícies publicades. També trobo interessant, que la versió que assenyalava els russos com a autors dels atemptats, versió feta circular al principi (i posada en dubte també) perdi força als titulars de la premsa occidental. I, per tant, i en tercer lloc, hi ha la pregunta final: si no van ser els russos, els terroristes vam ser el bloc occidental, i ara dir-ho ens costa molt perquè seria acceptar que els gasoductes d’un país de l’OTAN, Alemanya, foren atacats per un altre país de l’OTAN, o aspirant a ser-ho?