Òscar Camps i Carola Rackete reben la Medalla d’Honor del parlament: ‘Continuarem allà, els agradi o no’

El fundador de Proactiva Open Arms, Òscar Camps, i la capitana del Sea Watch 3, Carola Rackete, han reivindicat la tasca de les organitzacions de rescat a la Mediterrània. ‘Només defensem el dret a la vida des de la més absoluta legalitat perquè pretenem que es torni a respectar l’antiga llei del mar’, ha dit Camps després d’haver rebut la Medalla d’Honor del parlament, amb la qual també s’ha distingit Rackete.

‘Continuarem allà, els agradi o no. Continuarem lluitant allà on no ens volen, allà on les vides s’enfonsen sense cap sentit’, ha avisat Camps en un discurs en què no s’ha estalviat la crítica als polítics: ‘Hem rescatat més de 60.000 persones, una vergonya que no ho facin 28 governs’. De fet, ha dit que cada vegada que Proactiva Open Arms rebia un premi, paradoxalment s’emportava ‘un disgust’, perquè era ‘assumir que l’administració continuarà sense fer res’.

‘El que volem és que algú faci el que fem nosaltres, que existeixi una operació civil o militar per a portar a terra ferma les persones que es troben a la deriva’, ha dit, i a continuació ha demanat un aplaudiment pel seu equip, present a la sala.

El badaloní ha explicat que l’ONG treballava a la frontera ‘més mortífera del planeta’ i que, precisament per això, s’havia convertit ‘en el blanc d’acusacions i atacs furibunds’: ‘Després del que he viscut aquest estiu, puc afirmar que primer t’ignoren, després et difamen, més tard lluiten contra tu i, llavors, guanyes’.

Rackete, per la seva banda, ha sostingut que ‘la solidaritat és una pràctica que té el poder de crear noves identitats’ i ha puntualitzat que les organitzacions humanitàries que treballaven a la Mediterrània no salvaven ‘vides de migrants o refugiats’ sinó ‘vides humanes’ sense més adjectius.

Ha recordat que les migracions no acabarien pas i ha alertat sobre la crisi climàtica, que afecta ‘les persones que menys han contribuït’ a generar-la i que per contra són les qui ‘més la pateixen’, veient-se en alguns casos obligades a abandonar la seva terra d’origen.

L’alemanya ha agraït a Catalunya haver mostrat amb aquest reconeixement ‘que hi ha un altre món possible’ mentre els estats comunitaris fallen en la protecció dels drets humans.