Quin és l’origen de la Castanyada? Per què mengem castanyes i panellets per Tots Sants?

La tardor sempre s’ha considerat un període de canvi de cicle vital i per això és el moment ideal per a recordar els qui ja no hi són. De fet, el culte als morts és un tret comú en gairebé totes les cultures del món. En el nostre cas, Tots Sants forma part d’un grup de festes, juntament amb el Dia dels Morts i Halloween, que tenen un origen comú: el sistema de creences dels antics celtes, que es basava fonamentalment en el record dels difunts.

Però a Catalunya aquesta data sempre es relaciona amb una altra tradició: la Castanyada. Una festa amb més de tres segles de tradició al nostre país. La majoria de catalans ho celebren el dia de Tots Sants, el primer de novembre, i en algun lloc més, l’endemà, dia dels Difunts. Però uns quants dies abans, les castanyes ja omplen els carrers de moltes ciutats del país, festes escolars, fires i àpats familiars.

Quin és l’origen de la Castanyada?

No és gens clar l’origen de la Castanyada. Una interpretació popular el relaciona amb l’antiga tradició de tocar les campanes la nit de Tots Sants per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Segons que diuen els cronistes, els campaners, després de repicar les campanes amb força durant una bona estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb un traguinyol de vi. Ja us podeu imaginar que moltes vegades els campaners no estaven pas sols, ans els acompanyava molta gent disposada a compartir aquest ressopó tan senzill com saborós. És d’aquesta manera, prou curiosa, que potser va néixer una tradició que ja s’havia generalitzat a la fi del segle XVIII.

I el dels panellets?

Els panellets són també un producte típic d’aquesta diada. Tradicionalment fets a base d’ametlla i sucre, darrerament s’hi han afegit ingredients varis que els fan encara més dolços. Però, igual que les castanyes, tampoc no s’ha pogut escatir per què es mengen panellets per aquestes dates. El costum potser ve de l’antiga tradició de fer un àpat familiar molt ritual després del traspàs d’un ésser estimat; o potser de les ofrenes que els fidels feien a l’església o a la tomba del difunt perquè no li manqués nodriment en el viatge al més enllà. Això lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d’un dia per altre.